Beques perquè les noies també siguin dissenyadores de videojocs

Cristina Díez-Madroñero, extremenya de 23 anys, està entossudida a trencar estereotips. És l’única dona a la seva classe del màster de direcció cinematogràfica, però això no la col·loca en absolut en una situació d’inferioritat. Al contrari. La seva és una de les veus més actives i més creatives del grup, asseguren els seus professors. Els dos curtmetratges que ha rodat Díez-Madroñero durant aquests anys d’estudis expliquen històries de dones, “són relats relacionats amb la identitat, amb la construcció social que portem arrossegant des de fa temps, contra els micromasclismes”, explica la jove, que està a punt de graduar-se a l’escola FX-Animation de Barcelona.

Tot just un 15% dels estudiants d’aquest centre educatiu, situat al modern districte 22@ de la capital catalana, són dones. “Suposo que aquest sector, com molts altres de l’àmbit tecnològic, és encara eminentment masculí”, constata Fàtima Vilà, la directora de l’escola, creada en el 2007 i referent en la formació d’especialistes en animació en 3-D i efectes especials. Per això, per al pròxim curs, els responsables de FX Animation han posat en marxa unes beques especifiques per a noies.

“L’objectiu és atreure també el talent femení, animar-les a formar-se en unes professions que tenen una altíssima inserció laboral i grans expectatives de futur, però que ara interessen majoritàriament als homes”, anima Vilà, que assegura que el 99% dels seus antics alumnes han trobat feina pocs mesos després de titular-se, alguns d’ells en productores internacionals de gran prestigi. “La veritat és que des que vam presentanr el programa de beques per a dones al març, en el Saló de l’Ensenyament, hi ha hagut ja un nombre de persones interessades bastant ressenyable”, admet la directora de l’escola. 

¿Realment fa falta crear uns ajuts específics perquè les dones s’animin a estudiar carreres tecnològiques? “No es tracta només de donar una oportunitat a noies amb aptituds, al que aspirem també és a enriquir amb punts de vista diferents la feina que es fa classe, on ara hi ha un predomini de nois. D’aquesta manera, tots, tant ells com elles, aprenen els uns dels altres”, defensa Vilà. 

“A més –prossegueix– els alumnes i els professors de l’escola han demandat més presència femenina, perquè està comprovat que les noies canvien les dinàmiques de les classes, aporten idees i sensibilitats diferents". Al final, admet, la diversitat de punts de vista acabarà repercutint també en els productes (pel·lícules, animacions o videojocs) que aquests joves dissenyin quan comencin a treballar. 

Els rols de gènere

La realitat de l’escola FX Animation coincideix gairebé fil per randa amb la fotografia descrita en l’estudi ‘L’ecosistema de les tecnologies de la informació i la comunicació des de la perspectiva de gènere a Barcelona’, presentat fa un parell de setmanes per l’ajuntament de la capital catalana i en el qual es constata la fractura digital que existeix en les dones tant des de l’àmbit de l’educació i la investigació com en l’associatiu i comunitari, en el món laboral i en les polítiques públiques. 

Notícies relacionades

La neteja de plasma per tractar la covid persistent és ineficaç, segons un assaig clínic de Can Ruti

Un jutge de Madrid veu errors en la loteria de Nadal del 2021: números cantats que no van constar en la llista de premis

El desinterès de les noies per les tecnologies, constata l’estudi del consistori, comença en edats i processos de socialització molt primerencs i es reprodueix en cada cicle educatiu, amb una menor presència de noies en el batxillerat tecnològic i en les carreres de noves tecnologies. Encara que els seus resultats se cenyeixen només a la ciutat de Barcelona, resulten extrapolables a tota l’Espanya urbana.

La causa de l’absència femenina en l’àrea tecnològica, prossegueix aquesta investigació, realitzada per Eticas Foundation, és fruit del’acumulació d’estereotips i rols de gènere. “Les noies no valoren prou les seves competències en l’ús d’internet i això repercuteix en les seves expectatives de futur. Aquesta constatació segueix a secundària, on s’ha detectat que als llibres de text tan sols el 7,5% dels referents culturals i científics que hi apareixen són dones, la qual cosa fa que les noies tampoc no es vegin representades i no se’ls acudeixi elegir itineraris científics”, conclou.