Retrats de misèria de la vida en un cau de lloguer a Barcelona

La radiografia de l’habitatge a Barcelona reflecteix situacions descoratjadores. Relloguer d’habitacions amb xinxes, altres sense dret a cuina ni dutxa, habitacions sense finestres que semblen caus, però tots sense excepció a preus de països del G-7. Famílies que ocupen pisos buits a Nou Barris i, com que elles no es van atrevir a fer-ho, van pagar fa tres setmanes 1.600 euros a la persona que va donar la puntada de peu a la porta i els va donar la clau per entrar. Dies després, el banc, propietari del pis, va desnonar la parella i els seus dos fills. I al carrer i sense els diners.

Gent que ha llogat un traster per dormir a falta d’altres alternatives més humanes... i així infinits casos que fins i tot fa vergonya explicar. Tots aquests exemples tenen cara i ulls. Són persones que han transmès el seu testimoni a entitats socials i veïnals de Barcelona, que comenten que el seu salari els ha fet renunciar a llogar un pis. I quan sembla que no hi pot haver res més malvat en qüestions d’allotjament es descendeix un altre esglaó i sorgeix el lloguer d’habitacions en pisos que han sigut ocupats prèviament.

Són situacions que, com desgranen a Càritas, estan trencant projectes de vida de les persones, desestabilitzen les famílies perquè aquesta itinerància provoca que només pensin on menjaran i dormiran l’endemà. Són gent atrapada a les xarxes de les piranyes immobiliàries. L’últim any, del 2016 al 2017, l’ocupació de pisos ha crescut el 28% i el lloguer d’habitacions, el 18%. Són dades recopilades per Càritas entre les persones que atenen. "Són gent que té sostre, però no té una llar", resumeix. 

Fiança per a una habitació

El relloguer d’habitacions té massa arestes per garantir serveis bàsics i dignes. L’oferta es canalitza en moltes ocasions a través d’anuncis col·locats als locutoris. En alguns es pot llegir: "Llogo habitació a parelles sense fills" o la demanda d’una dona: "Busco allotjament amb dret a fumar i portar familiars". La llei de l’oferta i la demanda ha fet que els preus s’hagin duplicat i "fins i tot exigeixen una fiança de dos mesos, tal com es fa en els arrendaments de pisos", remarca Ester Sánchez, responsable del departament de Suport a la Persona de la Fundació Arrels. La demanda s’ha disparat. "És molt difícil aconseguir habitacions", apunta. I afegeix: "Hi ha molta estafa, molta vivenda insalubre a preus turístics." Per exemple, a Ciutat Meridiana, barri conegut com a 'Villa Desnonament’, s’arrenden habitacions a 450 euros mensuals. La falta de pisos socials per a famílies en risc d’exclusió ha ocasionat un mercat immobiliari submergit. 

Els requisits que exigeixen per accedir a una habitació són absurds. Així, hi ha "límits horaris per utilitzar l’aigua i la llum", expliquen les associacions. Fina Contreras, responsable del programa d’habitatge de Càritas Barcelona, reconeix que les famílies són el col·lectiu que té més dificultats per llogar habitacions perquè molts no volen nens. Hi ha ocasions en què els nens han de romandre confinats a l’habitació a l’estar mal vist que esvalotin i rondin pel pis. 

Desnonaments silenciosos

Els usuaris que resideixen en habitacions no tenen dret a res si el titular del contracte els fa fora. Són el que les entitats socials anomenen "desnonaments silenciosos" perquè no fan soroll i tampoc no figuren en les estadístiques. Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), explica que "aquestes famílies al no tenir contracte no poden accedir a la taula d’emergència habitacional", que a més té llista d’espera d’un any. "La precarització d’aquestes persones és brutal -continua Delgado-, la seva única alternativa és el carrer".  

Contreras té clar que les famílies vulnerables millorarien la seva situació "si hi hagués voluntat política per a això". La Generalitat, afirma, té uns índexs de preus per a lloguers però "no són obligatoris", apunta l’experta de Càritas. Qüestiona que els contractes siguin de només tres anys des de la reforma de la llei del lloguer del PP del 2013, perquè si s’allarguessin es garantiria l’estabilitat familiar. L’augment dels imports dels arrendaments "no és coherent amb el dels salaris, la qual cosa provoca que cada vegada hi hagi més gent exposada al relloguer o l’ocupació", afegeix. També ha pujat el 23% el grup de persones que busquen recer a casa de familiars i amics.

Menjar menys per pagar el sostre

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La Creu Roja considera que la situació empitjorarà en els propers anys. Susanna Roig, directora d’Intervenció Social de la Creu Roja a Catalunya, indica que "els casos que es veuen ara són la punta de l’iceberg del que vindrà en el futur, perquè hi haurà un gran col·lectiu de persones que cobrarà pensions baixes. Són els actuals aturats de llarga durada que han cotitzat poc". L’entitat afirma que cada vegada destinen més ajuts a impagaments de lloguer. "L’ajuda puntual no és la solució. És urgent fer pisos socials per preparar-nos per al futur", assenyala, i es pregunta: "¿Quina alternativa hi ha si el 40% de les persones que atenem tenen menys de 800 euros mensuals?" Segons el seu parer, el problema no només és l’allotjament, també els salaris baixos. "La gent està reduint despeses en alimentació per pagar-se un sostre", apunta Roig. 

La 'bombolla de les habitacions’ ha obligat Arrels a modificar la seva política. Fa anys, la fundació va apostar per l’intercanvi solidari al barri del Raval de forma que una persona sola i en situació precària llogava una estança a un usuari d’Arrels, l’entitat avalava aquest pacte. "Aquest sistema era una solució ràpida. Ara hi hem renunciat perquè a més és difícil aconseguir habitacions, abans demanaven 200 euros mensuals, ara 400. No podem competir amb els turistes", aclareix Ester Sánchez. De fet l’entitat ha passat de tenir llogades 70 habitacions a 30 en l’actualitat.