¿Què estudien les dones?

En les últimes dècades,l’accés de la població als estudis terciaris, això és, a la universitat i als cicles formatius de grau superior, ha crescut de forma notable a Espanya. Mentre el 1987, el 16% de la població espanyola d’entre 30 i 34 anys d’edat havia finalitzat estudis terciaris, el 2017, el percentatge superava el 41%. Però si fa 30 anys, la taxa de titulació terciària dels homes (18%) era superior a la de les dones (15%), avui la de les dones (47%) supera àmpliament la dels homes (32%). En resum, elles estudien bastant més. Aquesta evolució ha tingut lloc, més o menys, a tots els països europeus i situa Espanya en nivells semblants a la mitjana europea, encara que lleugerament inferior en homes i una mica superior en dones.

Tanmateix, es produeix un biaix en el tipus d’estudis que emprenen les dones. Hi continua havent menys dones que homes entre l’alumnat de cicles formatius de grau superior. Tan sols l’11,8% de les dones d’entre 30 i 34 anys tenen aquests estudis, davant el 13,4% dels homes. En canvi, la proporció de dones entre els universitaris no ha deixat de créixer. Avui, gairebé el 36% de les dones d’aquesta franja d’edat ha completat estudis universitaris, davant poc més del 21% dels homes.

La diferència és molt significativa, i indica un clar interès de les dones per formar-se, superior al dels homes. I per fer-ho en el context d’uns estudis menys directament orientats a l’exercici immediat d’una ocupació. Potser és aquesta una reacció davant un mercat laboral que tracta les dones pitjor que els homes, tant en les franges més baixes de l’escala laboral com en les més altes. 

D’altra banda, entre la població amb estudis terciaris –siguin aquests universitaris o de formació professional–, les diferències entre els àmbits d’estudi de dones i homes són molt notables. En cicles formatius, les dones constitueixen el 95% del total d’estudiants en Imatge Personal, i més del 85% en Tèxtil, Confecció i Pell i en Serveis Socioculturals i a la Comunitat, mentre que no assoleixen el 5% en Transport i Manteniment de Vehicles, i en Instal·lació i Manteniment, per citar només alguns casos extrems. 

Poques enginyeres i arquitectes

Pel que fa als estudis universitaris, destaquen dos fets. El més evident i conegut és la gran proporció de dones que realitzen estudis de Ciències de la Salut i, encara que en menor mesura, d’Arts i Humanitats i de Ciències Socials i Jurídiques. Només en Ciències es dona un cert equilibri entre dones i homes, mentre que en Enginyeria i Arquitectura el percentatge de dones estudiants és molt baix, fins i tot inferior al d’homes en Ciències de la Salut, que ja és a dir. Al analitzar les titulacions universitàries en detall, aquestes diferències es magnifiquen. Les dones constitueixen més del 90% de l’estudiantat en Educació Infantil i en Logopèdia, mentre que no superen el 15% en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria Elèctrica.

El segon fet que crida l’atenció és que les dones semblen sentir la necessitat d’assolir nivells universitaris més avançats (doctorats) com més masculinitzat és el seu àmbit d’estudi. Això és particularment destacable en Enginyeria i Arquitectura, on el percentatge de tesis doctorals obtingudes per dones és molt superior al percentatge de dones estudiants de grau i de màster. Es torna a constatar, doncs, que les dones tendeixen a obtenir un nivell d’estudis més alt com més esbiaixat i difícil perceben el seu entorn.

Millors notes que els nois

Aquest biaix femení quant al nivell d’exigència és present també en altres aspectes dels seus estudis. Per exemple, el curs passat més del 58% de les dones va accedir a la universitat amb una nota entre 8 i 14, davant menys del 50% dels homes. En canvi, menys del 10% de les dones va accedir amb una nota inferior a 6, davant gairebé el 14% dels homes. Així mateix, se sap que l’origen social de les estudiants universitàries és una mica inferior al dels seus companys homes. Això podria indicar que les dones de classes més desfavorides han de demostrar més la seva vàlua per assolir estudis universitaris.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Així les coses, actualment les dones fan un esforç més gran per estudiar, en un context social desfavorable. En uns anys, quan les joves d’avui assoleixin la seva maduresa professional, potser veiem revertir-se l’ordre de les coses.

[L’autora d’aquest article, Vera Sacristán, és Professora de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i directora de l’Observatori del Sistema Universitari]