SELECTIVITAT

Els graus dels adjectius, l'escull del primer dia de selectivitat a Catalunya

Més de 33.000 estudiants s'examinen aquesta setmana en les proves d'accés a la universitat

Diversos alumnes expliquen la seva perplexitat per una pregunta sobre adjectivació en l'examen de Llengua Castellana

zentauroepp43715912 barcelona 12 06 2018 sociedad pruebas de acceso universidad 180612092125

zentauroepp43715912 barcelona 12 06 2018 sociedad pruebas de acceso universidad 180612092125

4
Es llegeix en minuts
Felipe Valenzuela

La selectivitat torna a fer acte de presència. Aquest matí ha començat el repte anual, en què més de 33.000 estudiants s’examinaran en les proves per accedir a la universitat. L’examen de Llengua Castellana i Literatura ha sigut la prova inaugural i la que més opinions ha aixecat amb l’enunciat sobre els graus dels adjectius. "M’he mirat tots els exàmens penjats i mai no havien preguntat res així", afirma Alexandro Medal, un estudiant que s’ha examinat al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

Alexandro no és l’únic dels alumnes que es posa les mans al cap al pensar en aquesta pregunta. "Vull estudiar ‘mates’ a la politècnica, però després d’aquesta prova potser no m’arriba la nota", explica Clara Rovira. La pregunta en qüestió costava un punt i el seu enunciat era: "Enumeri i exemplifiqui, sense definir-los, els diferents graus de l’adjectiu en espanyol". "Massa pel que és", apunta Rovira. "Un punt és molt. Crec que els altres o no l’han contestat o l’han respost malament, estem tots igual", explica Soukaina Chlih, una altra de les estudiants.

Els alumnes coincideixen en què la pregunta per si mateix era massa concreta. "Comparada amb d’altres, aquesta demanava coses molt específiques", explica Claudia Muñoz. "En exàmens anteriors tractaven composició, metàfores, sufixos... No demanaven tipus específics de paraules", afirma Sigrid de la Torre. La resposta per a les preguntes estaria en els adjectius superlatius, positius i comparatius, però pel que sembla l’enunciat no era del tot clar. "Era massa confusa i valia massa", conclou la Soukania.

Lorca i Cervantes, lectures obligatòries

Aquest any els estudiants van haver de llegir 'La casa de Bernarda Alba' de Federico García Lorca i les 'Novelas ejemplares’, de Miguel de Cervantes, encara que el primer llibre sembla que ha causat més sensació que les 12 històries curtes de l’autor d’‘El Quixot’. "Dels dos, en el de Cervantes hi havia massa històries, massa personatges i havíem de recordar-nos de tot", explica Soukaina. "De totes les novel·les que vam haver de llegir, només ens han fet comparar-ne dues: 'El casamiento engañoso' i 'El coloquio de los perros'”, comenta. "També n’hi havia una que preguntava de què treballava no sé quin personatge quan va arribar a Sevilla... És impossible recordar una cosa tan específica", lamenta la Sigrid. Eren dos personatges, de fet: Rinconete i Cortadillo. "El llenguatge ha sigut una mica fotut. Amb tants tecnicismes era difícil atrapar-ho tot", explica l’Alexandro. 

"Pensava que m’avorriria amb 'La casa de Bernarda Alba', però no va ser així", afirma la Clara. "Jo em vaig llegir els resums que pujava la profe al 'moodle'", diu Anna Tusef. "Jo vaig veure que anys enrere et demanaven llegir ‘La celestina’ i prefereixo mil vegades això", apunta Joan Sistach. "A mi m’agrada més que preguntin sobre aquest tipus de llibres abans que sobre poesia", conclou Tusef.

En una de les dues opcions, les preguntes es repartien únicament entre l’obra de Lorca i la de Cervantes. En l’altra, després d’un comentari de text d’un fragment de 'Sapiens', de Yuval Noah Harari, sobre les diferències entre obres i dones, la resta de preguntes també incloïen les dues obres de lectura obligatòria.

A la sortida, hi ha hagut diversitat d’opinions entre els alumnes, però en general, i sobretot entre els qui han acabat abans d’esgotar el temps, la percepció és que l’examen ha sigut fàcil i que anaven ben preparats.

Pronoms i temps verbals en l’examen de català

En la prova de Llengua Catalana i Literatura, als estudiants se’ls ha demanat explicar les funcions de certs pronoms, reescriure paràgrafs canviant el temps verbal i respondre enunciats sobre compressió lectora. Les dues opcions han tingut preguntes sobre 'La Plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, i de 'Terra Baixa',d’Àngel Guimerà. En l’opció B, a més, un comentari de text d’un article sobre la revolució robòtica.

L’examen d’història, el més temut

Notícies relacionades

Història és l’assignatura que més preocupa els estudiants. Molts centraran la tarda posterior als exàmens per repassar el temari. "L’únic que faré aquesta tarda serà repassar Història", explica la Clara. "Avui em dedicaré a repassar, hi ha massa presidents, estatuts...", apunta Alexandro. L’examen serà aquest dimecres dia 13 i contindrà preguntes que aniran des del període de la Restauració, passant per la Segona República, la guerra civil i el franquisme fins a arribar a la transició. "Demà tinc ‘mates’ també, però em centraré més en Història, les ‘mates’ les tinc més fresques. Hi ha moltes dates i dades per estudiar", conclou la Clara.

Fins ahir mateix, molts estudiants preparaven les proves fins i tot ben entrada la nit. "Em vaig quedar fins a mitjanit, però normalment ja em quedava estudiant fins a aquella hora", explica Aitana Teijero. Soukina també va estar-hi fins tard. "Amb el ramadà no puc estudiar tot el dia, per això aprofito fins a última hora", afirma. "Jo em vaig quedar fins a les tres de la matinada", relata l’Alexandro. Dijous, la jornada tornarà a començar a primera hora per acabar vuit hores i set exàmens després.

Temes:

Selectivitat