Canvi de rumb en immigració

Després d’anys d’atonia, la immigració ha tornat al primer pla. La recuperació econòmica fa de nou atractiva a Espanya com a punt de destinació i l’arribada d’un Govern disposat a corregir les polítiques restrictives del seu antecessor l’han situat una altra vegada en el centre de l’agenda política.

El salvavides llançat al’‘Aquarius’, l’anunci del retorn a la sanitat universal o la retirada de les concertines a les tanques han estat tres gestos que han despertat les expectatives de les oenagés i els experts que veuen el canvi de l’Executiu com una oportunitat per redreçar un rumb incompatible, al seu entendre, amb el respecte als drets humans, i allunyat dels objectius d’integració que l’haurien de guiar.

Però la problemàtica de la immigració és molt més àmplia i complexa que el missatge que puguin enviar tres mesures puntuals, per més espectaculars que aquestes siguin.

La integració: Rajoy va tancar l’aixeta dels diners    

Al tornar al Govern, el PSOE es trobarà sense les estructures administratives i els pressupostos destinats a potenciar les polítiques d’integració que havia llegat al PP.  Mariano Rajoy i les seves retallades van arrasar amb tot.

El denominat Fons d’Integració, Acollida i Reforç Educatiu dels Immigrants, creat per Zapatero el 2004 i que el 2009 va arribar a assolir els 200 milions d’euros, va ser suprimit pel seu successor el 2012. Era un instrument molt útil perquè les comunitats autònomes, ajuntaments i onegés despleguessin mesures de reforç educatiu, aprenentatge de l’idioma o atenció als nouvinguts.

També va desaparèixer la secretaria d’Estat d’Immigració, que va quedar en una direcció general sense gairebé competències efectives. Ara Pedro Sánchez l’ha recupera i hi ha posat al davant Consuelo Rumí, la persona que va exercir aquest càrrec entre 2004 i 2010. Tota una declaració d’intencions. Més difícil resultarà millorar el finançament amb un pressupost heretat.  

Asil i refugi: un sistema que fa aigües.

L’acollida que es dispensa als que sol·liciten asil va ser dissenyada per a un nombre de persones molt inferior a l’actual i a qui està per arribar. És un mecanisme molt rígid i centralitzat que dirigeix el Ministeri de Treball i descansa en onegés com Creu Roja o CEAR, que reben subvencions a canvi del servei. Per això les grans onades de solidaritat despertades amb les arribades de refugiats sirians a Europa o ara amb l’‘Aquarius’, protagonitzades per les comunitats autònomes, municipis i fins i tot individuals, es queden gairebé sempre en res.

Per a Gemma Pinyol, directora de polítiques migratòries i diversitat d’Instrategies, cal fixar-se en models molt més flexibles i permeables que funcionen a Europa, com l’alemany, en el qual el Govern federal col·labora amb els ‘länder’, aquests amb els municipis i en l’àmbit local s’organitza la col·laboració de les oenagés.

Alhora, se segueix restringint al màxim el dret a demanar l’asil als immigrants que arriben en pasteres. CEAR denuncia a cada un dels seus informes les innombrables traves que eviten que els possibles afectats facin el pas. Amb això s’aconsegueix que només el 5% d’aquests facin la corresponent sol·licitud, mentre que en altres països poden superar fins i tot la meitat. L’escandalosa inhibició europea i també espanyola davant de la crisi humanitària causada per la guerra de Síria no és cap altra mostra més d’una política d’asil tradicionalment raquitítica.

Els sensepapers: tres anys d’estada sense sanitat

El govern Zapatero va establir un sistema de regularització permanent que permet als irregulars obtenir l’anhelat permís de residència alstres anys d’estada si compleixen determinats requisits. La caiguda del nombre d’arribades fa presumir els experts que aquest sistema ha aconseguit que la borsa d’irregulars no sigui excessivament alta, però un brusc increment de les arribades pot engrossir de nou aquesta borsa.

Encara que el PP va criticar el sistema, una vegada en el Govern, no el va modificar. L’únic punt que va canviar de la llei d’estrangeria va ser per suprimir la sanitat universal que ara serà retornada als irregulars.

Les nacionalitzacions: bloquejades i amb tota mena de traves 

Fa dos anys que el sistema de concessions de nacionalitat no n’atorga cap per un bloqueigd’un sistema dotat amb mitjans raquítics. Els exàmens als quals se sotmet als aspirants freguen l’absurd. Tot amb una finalitat molt precisa: limitar al màxim l’accés dels inmigantes al passaport espanyol, una cosa que és clau per a la seva integració definitiva.

Les tanques: ni concertines ni devolucions en calent

El nou Govern ha anunciat que prendrà dues decisions importants respecte a les conflictives tanques de Ceuta i Melilla: la retirada de les tallants concertines i la supressió de l’article de la ‘llei Mordassa’ que va legalitzar les denominades ‘devolucions en calent’. Caldrà veure quin és el sistema alternatiu que s’instal·la per evitar els salts massius. Els sindicats policials ja han indicat que necessitaran reforços. També caldràcomprovar si s’abandonen de veritat les devolucions immediates. Al cap i a la fi, aquesta pràctica es portava a terme també en l’etapa Zapatero encara que la llei no l’emparés.

Efecte crida: el mantra del PP a l’oposició

L’expressió ‘efecte crida’ no se sentia des que el PSOE va deixar el Govern. És el mantra amb què respon sempre el PP quan està a l’oposició davant de qualsevol política de mans obertes amb la immigració que adoptin els seus adversaris, sigui quina sigui. En les legislatures de Zapatero, van ser les regularitzacions o les reformes de la normativa d’estrangeria, ara és el salvament de l’‘Aquarius’.

Els experts coincideixen que les polítiques dels governs tenen escassa influència a l’hora d’atreure o no als immigrants. El decisiu és la situació del país de destinació. Si creuen que allà trobaran feina i una millora de les seves condicions de vida. La crisi ho ha demostrat. La població immigrant va assolir un màxim de 5,7 milions a inicis del 2010, però sis anys després havia caigut als 4,4. Més d’un milió d’immigrants van tornar als seus països d’origen. Durant el 2017 ja van començar a arribar de nou, encara que amb xifres modestes. El nombre d’estrangers va augmentar en una mica més de 200.000 persones

Europa: gir en sentit contrari al d’Espanya   

Un dels principals cavalls de batalla del Govern serà aconseguir que Europa afronti de veritat el creixent fenomen, una cosa que fins ara s’ha aconseguit amb comptagotes.

El canvi de rumb espanyol coincideix amb el gir en sentit contrari d’Itàlia, que se suma al grup de països cada vegada més nombrós (Hongria, Àustria i Polònia) que aposta per aixecar muralles deixant el respecte pels drets humans a la cua de les seves prioritats.

Notícies relacionades

El camí que no porta enlloc dels CIE

Grande-Marlaska vol treure les concertines de la tanca de Melilla i Ceuta

El nou ministre d’Exteriors, Josep Borrell, ha dit que només l’augment de la cooperació al desenvolupament, situada sota mínims durant l’etapa del PP, aportarà solucions de veritat. “No només aportant diners, sinó reforçant les institucions”, va especificar.

El Consell Europeu de finals de mes es reunirà sota l’impacte reactiu del ‘cas Aquarius’, però no serà fàcil que triomfin les tesis del nou Govern. És gairebé impossible arribar a un acord per reformar l’obsolet sistema d’asil establert pel conveni de Dublín. I després arriba la presidència d’Àustria, amb un executiu avalat per un partit xenòfob.