El camí que no porta enlloc dels CIE

“A Andalusia hi ha un ‘Aquarius’ cada cap de setmana”, lamentava aquesta setmana el director general de Save The Children España, Andrés Conde. L’arribada del vaixell de Sos Mediterraneé ha servit per posar en evidència de quina manera el sistema d’acollida d’immigrants al nostre país és insuficient per la falta de recursos i la ineficàcia d’un model basat en la repressió policial il’ingrés en Centres d’Internament (CIE) que les associacions de drets humans no dubten a titllar de “presons opaques” on queden desatesos. Un sofriment que es revela a més “inútil”, ja que només un de cada tres interns és expulsat o tornat al seu país. Per això, són moltes les oenagés que se sumen a la crida de Conde perquè aquest cas excepcional serveixi per ajudar a “introduir un nou paradigma en termes d’acollida, recepció i integració” en què s’impliqui la UE. “Ara com ara, els països del sud d’Europa estan enfrontant el problema i els del nord estan contemplant-lo com si no fos amb ells”, resumeix Conde.

La gestió de la immigració és un dels reptes del nou executiu socialista, malgrat que en anteriors etapes al Govern tampoc no van variar les bases del model. Els números parlen per si sols. Segons el Ministeri d’Interior, Espanya va ser la via escollida durant el 2017 per 28.572 immigrants per entrar de forma irregular per les fronteres terrestres i marítimes, davant els 14.558 del 2016. Van augmentar els marroquins i algerians i també el número de menors estrangers no acompanyats (els ‘mena’, que suposen el vuit per cent del total d’arribades), que van fer de les costes andaluses la primera parada en el seu camí d’un futur millor que creuen que els espera al nord del país o a Centreeuropa. I aquest any va pel mateix camí. Només fins al 10 de juny l’OIM (Organització Internacional per a les Migracions) n’havia comptabilitzat 9.315.

 “La gestió de les fronteres deixant de banda els drets humans, quan no atacant-los directament, ha estat constant des de fa molt”, retreu Carlos Arce, de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia. “No només és falta de previsió, sinó també la inadequada aplicació de les normes espanyoles”. Es refereix a la llei d’estrangeria, que estableix que els centres d’internament, els tristament famosos CIE, són només una de les mesures cautelars que es poden aplicar amb els migrants per assegurar-ne l’expulsió o devolució per una simple falta administrativa, que és el càrrec al qual s’enfronten per l’entrada irregular al nostre país.

Tanmateix, malgrat l’escassetat de places en els set centres existents a Espanya, s’aplica per sistema excepte amb els sol·licitants d’asil, els qui necessiten recursos d’acollida humanitària o les víctimes de tràfic de persones. Unes 8.814 persones van ser internades als CIE, majoritàriament (7.559) a l’espera del procediment de devolució, però 4.284 van ser posades en llibertat per falta d’identificació, el que es converteix en la primera causa de sortida del CIE. Les dades assenyalen a més que el 2017 es van dictar 20.672 ordres de devolució, de les quals només es van executar 5.272.

La fórmula es revela doncs ineficaç. Segons dades de la Fiscalia General de l’Estat, el 2016 només el 29% dels migrants internats són expulsats. “És insistir en un model que a més de no respectar els drets humans, no funciona”, assenyala Arce, i insisteix que “caldria estudiar cas per cas per veure què correspon fer amb cada persona”.

Notícies relacionades

Canvi de rumb en immigració

Zoido presumeix de nous CIE en plena polèmica per usar una presó

L’augment de les arribades es registra des d’almenys el 2012, per això les associacions de drets humans critiquen la falta de previsió de les autoritats espanyoles i que en comptes de prendre les regnes per afrontar el fenomen migratori “prenguin dreceres”, com l’adaptació de la presó d’Archidona (Màlaga) a finals de l’any passat per acollir mig miler de migrants, o s’improvisi. Fa dues setmanes, a Cadis i Motril (Granada) va caldre habilitar instal·lacions esportives per atendre els nouvinguts. Van tenir més sort que els qui els van precedir tot just uns dies abans, que van quedar abandonats a la seva sort després de passar per comissaria i vagar pels carrers o carreteres a la recerca de les seus de les oenagés on demanar ajuda per abandonar el nostre país com més aviat millor, ja que Andalusia és només una zona de pas.  Algunes organitzacions van retreure que, en el cas granadí, es va tractar d’una estratègia per suavitzar l’oposició ciutadana a la construcció d’un Centre Temporal per a Estrangers (CATE), una mena de pre-CIE sense cap reglament en una antiga caserna militar sobre la qual ara haurà de decidir el nou govern socialista.

Totes les associacions coincideixen en el règim similar o pitjor al carcerari que es pateix en aquests centres. Les queixes realitzades pelDefensor del Poble deixen en evidència les deficiències de les instal·lacions dels CIE i de l’atenció jurídica, social i mèdica. “Són presons opaques on es tanca, en molts casos, en condicions nefastes i insalubres, persones que no han comès cap delicte, a l’espera d’una expulsió que, en molts casos, no arriba”, recull la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) al seu informe anual, “són una baula més, una d’extremadament cruel, del racisme i xenofòbia institucional de l’estat espanyol”.