La jutge Lamela arxiva la querella contra els ministres del Castor

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha arxivat la querella interposada per l’Observatori del Deute en la Globalizació per malversació, prevaricació i frau a l’Administració pelprojecte Castor contra els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa, així com el president d’ACS, Florentino Pérez, i altres empresaris. Els querellants ja han anunciat que recorreran la decisió.

En una interlocutòria, la magistrada fa seu l’informe de la fiscalia que havia instat el rebuig de la querella i conclou que la construcció de les instal·lacions "no respon a una idea aïllada ni peregrina, sinó que va ser conforme a una política desenvolupada en l’explotació i subministrament de gas, prèviament planejada (des de l’any 2002), abans fins i tot que els querellats accedissin als seus càrrecs expressats en la querella”, que “amb els anys es va comprovar deficitària".

Actuació raonada i documentada

Afegeix que la querella no exposa que les resolucions adoptades pels ministres del PSOE i el PP en les diferents fases del procediment s’hagin adoptat al marge del procediment establert. “Tampoc no sembla que l’actuació dels querellats estigués guiada per un afany de perjudicar els interessos de l’Administració” adoptant “resolucions injustes, arbitràries o manifestament contràries a la llei. Al contrari, la seva actuació va ser raonada i documentada”, diu la interlocutòria.

Aquesta actuació, assenyala Lamela, pot ser discutida jurídicament, tal com va succeir, si bé, afegeix, aquesta discrepància ha resultat a través de diversos procediments en la via contenciós-administrativa. En aquest sentit, recorda les diferents resolucions recaigudes, “i de cap no es desprèn que l’actuació dels querellats fos arbitrària”. En cap cas, assenyala, "es va posar de manifest que la resolució impugnada tingués una il·legalitat evident, patent, flagrant i clamorosa, o sigui, que fos manifestament arbitrària”.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per això, la jutge considera que no pot estimar-se que hi hagués prevaricació, ja que conforme a la jurisprudència només es comet aquest delicte quan s’adopta en un assumpte administratiu una resolució que sigui injusta, no en el sentit merament il·legal o contrari al Dret, sinó patent i clamorosament oposada a l’ordenació jurídica, i que l’agent del fet obri amb clara consciència de l’arbitrarietat, una cosa que “no s’esdevé en el supòsit examinat”.

Tampoc no van incomplir els seus deures

“Això porta igualment a la consideració que no es poden estimar com a comesos els delictes de malversació i frau a l’Administració, al no desprendre’s del relat de fets que s’efectua en la querella i els documents que l’acompanyen, que els querellats hagin incorregut en trencament dels deures especials que els incumbien a l’exercici del seu càrrec, ni que hagin trencat una especial confiança, ni que els cabals públics hagin sigut desviats de manera malintencionada de la seva destinació. Aquestes circumstàncies tampoc no han sigut apreciades en les diferents resolucions dictades per l’Audiència Nacional, Tribunal Suprem o Tribunal Constitucional”, conclou la jutge.