"Ningú et prepara per tenir un fill abans de temps"

Ámbar Muñoz, de 38 anys, va donar a llum dos bessons prematurs fa dos anys. Havien nascut a les 28 setmanes de gestació. I confessa la incertesa que va sentir quan van néixer els seus petits: "No sabia si ho havia de celebrar o no". Segons Muñoz, que prèviament ja havia tingut dos fills més, "no es treballa en la prevenció de la prematuritat". "O et toca, o no esperes que això passi. "Ningú et prepara per tenir un fill abans de temps".

A aquesta mare va caldre practicar-li una cesària als sis mesos d’embaràs perquè tenia una preeclàmpsia greu (la seva placenta no podia alimentar els nadons) i tant la seva vida com les dels seus fills corrien perill. Actualment Bosco i Sancho, com es diuen els nens, tenen dos anys i porten una vida totalment normal. Però al néixer es van passar tres mesos a la incubadora: mesuraven 30 centímetres i pesaven, respectivament, 930 i 850 grams. Van ser tractats al’Hospital de La Paz de Madrid. Ella va estar a l’UCI 10 dies, sense poder veure’ls.

Muñoz va obrir al seu diaun compte a Instagram en el qual va anar penjant fotografies (avui encara ho fa) per donar compte de l’evolució dels seus dos bessons. "Vaig sentir la necessitat d’explicar-ho", relata aquesta dona que sap bé que dur que és tenir fills prematurs. Cada dia els feien una prova diferent: al cap, a la vista, al cor, als pulmons... "Fixa’t quin era el seu estat, que avui tenen els ulls blaus però quan van néixer els tenien negres," explica la mare.

15 reingressos hospitalaris

El filld’Alba Guallar  va néixer a les 25 setmanes de gestació, també a La Paz. Avui, el seu fill té ja vuit anys i porta una vida sense cap complicació. Però no sempre va ser així. "Els primers tres o quatre anys van ser molt durs. Va reingressar 15 vegades a l’hospital. S’alimentava per una sonda...", explica aquesta mare, que avui és la secretària del’Associació de Pares de Nens Prematurs (Aprem).

Notícies relacionades

Irene Montero dona a llum els seus bessons als sis mesos d'embaràs

Els especialistes exigeixen més prevenció per frenar l'augment imparable de parts prematurs

Amb tot, Guallar crida a no generalitzar ("cada cas és diferent", afirma) i recorda que Espanya compta amb "un dels millors sistemes sanitaris del món per tenir un prematur". "Els nostres professionals fan filigranes", assegura. Això sí, tampoc nega les dificultats viscudes. "L’experiència és dura. És un procés lent i complicat, amb moltes pedres i ensurts," diu.

Els nens prematurs, recorda aquesta dona, tiren endavant "en un alt percentatge" de casos. "Però no són només nens que necessiten créixer. Són malalts que necessiten atenció i cures molt especialitzades", matisa. "I són, sobretot, nens molt lluitadors".