Mor el cardenal Jean-Louis Tauran, camarlenc del papa Francesc

El cardenal francès Jean-Louis Tauran, camarlenc des del 2014 i que va exercir a la cúria com a ‘ministre’ d’Exteriors del Vaticà i actualment era president delPontifici Consell per al Diàleg Religiós, va morir ahir a la nit als 75 anys.

Com a cardenal protodiaca, el purpurat amb el rang més alt, Tauran va ser qui el 13 de març del 2013 va tenir el privilegi d’anunciar amb el tradicional ‘habemus papam’, l’elecció de Jorge Bergoglio com a papa Francesc.

El cardenal francès, malalt de parkinson des del 2012, va ser nomenat el 2014 camarlenc, la figura que administra la Santa Seu durant el període entre la mort del Papa i l’elecció del nou pontífex.

Del purpurat, considerat intel·ligent, treballador i viatger infatigable, també s’ha valorat la seva discreció i lleialtat, que el van portar a estar en alts llocs curials amb els últims tres papes.

Amb Joan Pau II va ser secretari de Relacions per als Estats, una espècie de ministre d’Exteriors vaticà, i després el papa polonès el va posar al capdavant de la Biblioteca i de l’Arxiu Secret vaticans.

Va impulsar les relacions amb l’islam

Benet XVI va tornar a donar-li un càrrec important a la cúria, el de president del diàleg religiós, per rellançar les relacions amb l’islam després d’aquell discurs a la Universitat de Ratisbona que va provocar les protestes del món islàmic pel malentès sobre la figura de Mahoma.

Des del 2007 era president del Pontifici Consell per al Diàleg Religiós, càrrec des del qual va impulsar les relacions amb l’islam.

El seu últim viatge, l’abril d’aquest any, va ser a l’Aràbia Saudita, on es va reunir amb el rei Salman, en la primera visita d’un alt càrrec de la cúria a aquest país.

El cardenal Jean-Louis Tauran va néixer a Bordeus (França) el 5 d’abril del 1943. Va completar els seus estudis clàssics al Liceu Michel de Montaigne, a Bordeus, i després de passar dos anys al seminari diocesà. Va ser enviat a Roma com a alumne del Pontifici Seminari Francès i la Universitat Pontifícia Gregoriana, on va completar els seus estudis filosòfics i teològics, i va obtenir les llicenciatures en Filosofia i Teologia.

El 20 de setembre del 1969 va ser ordenat sacerdot i després d’exercir durant tres anys com a rector a Bordeus, va ingressar a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica (l’escola diplomàtica de l’Església).

Condecorat

Del 1975 al 1978 va treballar a la nunciatura de Santo Domingo i entre el 1979 i el 1983 en la del Líban, posteriorment va ser cridat a Roma i el 3 d’octubre del 1988 va assumir el càrrec de sotssecretari per a les Relacions amb els Estats i l’1 de desembre del 1990 va ser nomenat secretari d’aquesta institució.

El 6 de gener del 1991, va ser consagrat bisbe pel papa Joan Pau II a la basílica de Sant Pere, i l’agost del 1991 va encapçalar una delegació especial de la Santa Seu a Belgrad en un intent de posar fi a la crisi de Kosovo.

El 16 de desembre del 1995 el Vaticà va enviar per primera vegada a Israel monsenyor Tauran, en una visita oficial que va incloure a l’agenda el delicat problema de Jerusalem.

Notícies relacionades

Nou tractament per controlar els cucs intestinals

Dos anys de presó per a l’estafador de Tinder

L’octubre del 1996 va visitar l’Havana, on es va entrevistar amb el llavors president cubà, Fidel Castro, i després d’això va confirmar el viatge oficial del papa a l’illa, que va tenir lloc el gener del 1998.

Tauran va ser condecorat el 1997 amb la gran creu de l’orde d’Isabel la Catòlica, d’Espanya, i el 1999 amb l’ordre del Sol del Perú.