La Religió no comptarà per a la nota

L’assignatura de Religió seguirà present a les aules, peròdeixarà de ser computable a nivell acadèmici no tindrà alternativa “en forma d’assignatura mirall”. A canvi, les escoles incorporaran una assignatura obligatòria de “valors cívics i ètics” que posi èmfasi en els drets humans, cívics, tolerància i no discriminació. Això ha explicat la ministra d’educació, Isabel Celaá, que ha evitat batejar aquesta nova matèria com a Educació per a la Ciutadania (impulsada pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i anul·lada per l’Executiu de Mariano Rajoy). Durant la seva primera compareixença al Congrés dels Diputats, Celaá ha donat per fet que la futura assignatura no causarà polèmica entre els partits polítics, entre altres coses perquè és una matèria incorporada a molts països europeus. Les escoles continuaran oferint Religió als alumnes, que voluntàriament decidiran si la cursen o no –tal com passa ara–, però sense comptar per a la nota mitjana. 

La titular d’Educació ha deixat clar que al Govern de Pedro Sánchez no li agrada la (polèmica) norma que va impulsar el 2014 el ministre del PP José Ignacio Wert: la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE). No es pot derogar, però molts dels seus articles seran reformats “de manera urgent” per aprovar les noves mesures. Aquest, almenys, és l’objectiu de Celaá, tot i que la realitat demostrarà que els canvis seran més lents. Al tractar-se d’una llei orgànica exigiran el vistiplau del Parlament.

Toc d’atenció

Celaá ha donat un toc d’atenció a lesescoles concertades que separen nens i nenes i que, per tant, no compleixen un principi bàsic de l’educació: el d’equitat. Són centres –la majoria pertanyen a l’Opus– que “contravenen l’educació inclusiva i la coeducació”, ha remarcat la ministra, que no ha especificat què farà amb ells (més ben dit, contra ells) a banda d’obrir un diàleg. La resta de centres concertats que sí que compleixen amb el principi d’equitat (la majoria, segons la ministra) no tenen res a témer, tot i que la prioritat de l’Executiu serà, amb diferència, l’escola pública. “L’escola concertada serà complementària a les necessitats d’escolarització. Però la xarxa pública ha de ser el referent del sistema educatiu”, ha detallat.

La LOMCE canviarà també per deixar de segregar els alumnes a partir dels 13 anys segons el seu rendiment acadèmic. Celaá ha qualificat la segregació precoç d’"excloent i classista” perquè condicionen les opcions i el futur de l’alumnat segons el seu rendiment. La ministra ha anunciat la desaparició de les revàlides contemplades en la norma del PP, que seran substituïdes per altres avaluacions de diagnòstic a 4t de Primària i 2n d’ESO.

Educació també revisarà el model de beques per augmentar la inversió i començar a equiparar-la a la mitjana europea (un 8,6% contra un 4,3%). "Les beques es no poden confondre amb un premi. Volem revisar el model per fer-ho més just i equitatiu", ha advertit la titular del ministeri.

Una altra manera d’ensenyar

Un altre aspecte que també pretén impulsar Educació és el recolzament als professors, que tindran menys alumnes per classe i les baixes dels quals seran cobertes amb més celeritat que els 10 dies actuals que concedeix l’actual normativa. Celaá aspira al fet que les escoles comencin a ensenyar d’una altra manera, menys rígida i menys memorística. "Cal revisar l’actual sistema, rígid i poc flexible. Hem de motivar els alumnes [una generació de nadius digitals] perquè aprenguin a aprendre”, ha explicat.

Celaá ha qualificat d’estratègica en el model productiu i educatiu la Formació Professional (FP), a la qual pretén donar màxima importància. De fet, el ministeri ha canviat de nom per anomenar-se d’Educació i Formació Professional. L’objectiu del nou executiu és adaptar l’FP a les necessitats de la nova economia i dissenyar una oferta “única, integrada i flexible”.

Notícies relacionades

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

La ministra ha anunciat la seva intenció de lluitar contra l’abandonament escolar, especialment ara quan el repunt de l’economia pot atraure abans de temps molts joves a un mercat laboral de llocs no qualificats. El seu objectiu és reunir-se amb sindicats i empresaris per arribar a un acord que permeti compatibilitzar aquest tipus de feines amb els estudis.

A Catalunya

Celaá ha deixat clar el "respecte absolut" que el seu gabinet tindrà per les competències autonòmiques. Respecte a la immersió lingüística a Catalunya, ha manifestat que les dades oficials del ministeri corroboren que "la competència en llengua castellana dels alumnes catalans és equivalent a la mitjana de la resta de l’Estat".