ENTREVISTA
Luis Alfonso Gámez: «La medicina alternativa ni cura ni existeix»
El periodista científic i membre de Cercle Escèptic reclama una llei que protegeixi els ciutadans dels xarlatans de la salut
luis-alfonso-gmez
Luis Alfonso Gámez (Bilbao, 1962) exerceix de divulgador i fa dècades que és el flagell dels xarlatans de la salut. És periodista científic de ‘El Correo’ i membre fundador de Cercle Escèptic, l’associació que fomenta el pensament crític contra les pseudociències. Parlem amb ell arran del cas de Cristina Beraza, una dona malalta de càncer que va morir als 53 anys després d’abandonar la quimioteràpia i posar-se en mans d’un curandero a Hondarribia (Guipúscoa).
¿Per qué gent normal i formada cau en els cants de sirena dels curanderos?
Fins i tots els més intel·ligents són susceptibles de ser ingenus i crèduls. Steve Jobs tenia un càncer de pàncrees i va confiar en les pseudociències. Peter Sellers, que patia del cor, es va posar en mans de gent que simulava fer operacions sense bisturí. Som especialment vulnerables pel que fa a la nostra salut i la pèrdua d’éssers estimats. Un malalt té dret a agafar-se a la taula de salvació, però al que no hi ha dret és que la societat permeti que a un pacient desesperat li venguin remeis màgics.
La legislació gairebé mai recolza a les víctimas.
Un veritable problema perquè la llei diu que quan l’engany és bast no ha lloc a condemna. “La màgia no existeix”, argumenten els jutges. És clar. Però tampoc existeixen les gangues econòmiques i, no obstant, si una persona és víctima d’un xiringuito financer sí es considera que té dret a un rescabalament i el culpable és condemnat. ¿Per què no passa el mateix quan es juga amb la salut? Necessitem una reforma legal, és l’única manera de protegir els més indefensos, malalts que demà podem ser tu i jo. Necessitem una llei que digui: si vostè promet remeis màgics i no funcionen serà culpable d’homicidi involuntari (o el que sigui).
‘Medicina’ oriental, coreana, alternativa, quàntica, naturista i ortomolecular. ¿Existeixen aquest tipus de ‘disciplines’?
Son ganxos. Tot el que es vengui com a medicina alternativa –o complementària, que és el terme que s’utilitza ara per evitar problemes– no existeix perquè si funcionés seria medicina. Si fos medicina es diria només medicina.
Acupuntura, reiki, aromateràpia, flors de Bach... Un informe de Sanitat del 2011 xifra en 139 les tècniques alternatives i reconeix que cap és efectiva més enllà de l’efecte placebo.
Cal anar amb compte amb tot el que porta l’adjectiu alternatiu. Si coneixes algú amb una malaltia greu com el càncer que va a un curandero, homeòpata, acupuntor o practicant de la medicina ortomolecular –coses que no serveixen per a res, només per treure diners– digues-li que mai abandoni la quimioteràpia o el tractament que li hagin prescrit a l’hospital. Per desgràcia, la medicina científica no ho cura tot. Però l’alternativa no cura res. Des de fa dècades, els mitjans de comunicació han promocionat aquest tipus de xarlatans, gent que diu que, per exemple, el càncer és culpa teva perquè tens un conflicte emocional. Allà hi ha el cas de Txumari Alfaro, que assegurava que si un jove patia un càncer era culpa de la mare perquè es tractava d’un fill no desitjat. A tot aquest tipus de gent se l’ha promocionat a les teles públiques i privades. Guardo gravat un programa dels anys 90 en què es va convidar a un paio de Màlaga que deia que podia curar la paràlisi cerebral a un nen. El director del programa era Javier Sierra [escriptor].
“La llei ens protegeix dels estafadors financers. ¿Per què no fa el mateix amb els que venen miracles per a la salut?
¿Cristina Beraza seria viva ara si hagués continuat amb la quimioteràpia en lloc de posar-se en mans d’un curandero?
Tots som responsables de les decisions que prenem, però a tots ens poden enganyar. Va passar amb les preferents i els bancs. És molt difícil posar-se a la pell d’algú que està malalt i desesperat. Insisteixo: si les autoritats i la llei ens protegeixen dels estafadors financers ¿per què no fan el mateix amb els que venen miracles per a la salut? Són pocavergonyes. Si tenen un problema greu acudeixen als millors hospitals del món per curar-se. Això passava amb els cirurgians psíquics filipins i brasilers.
¿Què és un cirurgià psíquic?
El que simula que t’opera. Simula que t’extreu sang i vísceres, però és tot un truc d’il·lusionisme.
“Si el teu metge és homeòpata, canvia de metge”
Sona tremend.
Ho és. Jo sempre recomano confiar en la nostra sanitat pública, que amb tots els seus defectes, és una de les millors. El curandero d’Hondarribia que va tractar Cristina Beraza no ha curat ningú de cap càncer, però cada dia hi ha metges del qui no parlem que salven vides. La medicina natural no existeix. La medicina és un invent humà. No ho cura tot, ja ens agradaria. Però un tio que et posa les mans al cos no et curarà res. Ara està molt de moda l’osteopatia, que no té res a veure amb la fisioteràpia, que sí que és una ciència. Si el teu fisioterapeuta és osteòpata canvia de fisioterapeuta. Si el teu metge és homeòpata, canvia de metge.
¿Què opina de les herboristeries?
Per a comprar-me unes infusions no li veig més problema. Però per tractar-me una malaltia mai entraria en una. En alguns casos formen part d’aquest cercle màgic en què et recomanen que vagis a un acupuntor, un osteòpata i tot aquest món alternatiu de la salut que, en el cas d’una malaltia greu, és la manera més fàcil d’agafar una drecera cap a la mort.
Hi ha malalties imaginàries de les que continuem parlant en els mitjans de comunicació com si existissin de veritat. Parli-me’n.
L’anomenada ‘sensibilitat química múltiple’, que és una espècie de sensibilitat a tots els productes químics quan estan sintetitzats, i la ‘hipersensibilitat electromagnètica’, que es refereix a les ones del wi-fi, per exemple. No hi ha proves científiques de la seva existència. Es tracta de gent amb problemes, gairebé sempre psiquiàtrics, a qui els xarlatans convencen que pateixen de veritat aquest tipus de mal. Al darrere hi ha un negoci gegantí: uns et venen productes i d’altres t’assessoren legalment. És com si una persona pateix una possessió demoníaca. Mai es curarà si acudeix a un capellà. El que haurà de fer és anar al psiquiatre.
Notícies relacionades¿Coneix el controvertit agricultor Josep Pàmies
Sí, sí. Curar l’autisme amb lleixiu. El conec. Pàmies és un venedor de miracles, diu que és capaç de curar l’Ebola. Ell, per si de cas, no ha anat a cap país que pateixi aquesta epidèmia. Individus com ell són un perill. El problema està que vivim en una societat en què alguns pretenen tornar a una espècie de paradís perdut natural. Però mai ha existit aquest paradís. Quan els homes i les dones hem viscut en comunió amb la naturalesa, als 35 anys érem uns ancians. Ara hi ha qui diu que no vacunem els nens... No s'adonen que les vacunes, els antibiòtics, l’aigua potable, els sistemes de sanejament i el control dels aliments salven vides.
