Instituts britànics exclouen alumnes per millorar en els rànquings

Les escoles públiques de secundària britàniques estan apartant alumnes amb un rendiment baix abans d’arribar als exàmens finals per poder ocupar una posició més alta en la classificació dels millors centres educatius del país. Segons el diari ‘The Times’, l’any passat van serexclosos 13.000 alumnes abans d’arribar a les provesque fan als 15 o 16 anys, l’últim any de secundària, l’equivalent a la controvertida revàlida que es va reinstaurar a Espanya el curs 2017-2018 amb l’entrada en vigor de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, la polèmica LOMCE.

Recentment, el regulador escolar va identificar 300 escoles ambalts nivells de desaparició d’alumnes dels seus registresjust abans de produir-se la revàlida l’any 2016. En total, el regulador assegura que van ser expulsats 19.000 alumnes durant l’últim any de secundària. Molts van ser inscrits en escoles privades, a d’altres els van perdre la pista i temen que deixessin d’anar a classe abans de complir l’edat obligatòria dels 16. També va detectar un augment d’un 30 per cent dels alumnes diagnosticats amb necessitats especials i enviats a unitats de reintegració escolar.

Els experts consideren que aquestes unitats, on van a parar la meitat dels alumnes exclosos s’han convertit en centres de reclutament d’adolescents per a bandes criminals juvenils. L’últim cas és el de Silindokuhle Mabaso, de 19 anys, condemnat a presó dilluns per atracar a punta de pistola un taxista. Mabaso va ser enviat a una d’aquestes unitats després de ser expulsat per mala conducta d’una escola de Newcastle abans de la revàlida del 2015. Fins a 30.000 nois de 10 a 15 anys s’identifiquen com membres de bandes criminals. El Govern ha admès la relació entre l’increment de les exclusions i el crim juvenil.

La comissió parlamentària d’educació va publicar el mes passat un informe titulat “Els nens oblidats” en què expressava la seva preocupació per aquesta pràctica dels centres educatius públics de treure’s alumnes de sobre per pujar de lloc en el rànquing. “L’exclusió és un gran problema, no només perquè prova d’enganyar el sistema, sinó perquè provoca que milers de nens no obtinguin l’educació que es mereixen i siguin víctimes de la manipulació estadística de les escoles”, va concloure Robert Halfon, president de la comissió. D’altra banda, el Ministeri d’Educació recorda que les exclusions extraoficials o informals són il·legals i que les expulsions permanents tan sols s’han de produir com a últim recurs. Les escoles neguen aquestes pràctiques.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Al Regne Unit es mesura amb classificacions nacionals l’actuació de les escoles a partir dels exàmens al final de primària, de secundària i dels dos anys dels A-Levels, que equivalen a la selectivitat espanyola, a partir de la mitjana de les notes de tots els seus estudiants. Aquestes taules determinen la qualitat de l’ensenyament a cada centre, els donen prestigi i provoquen que els pares els escolleixin per als seus fills per tenir més opcions d’acabar a les millors universitats. Algunes famílies fins i tot es muden amb anterioritat als barris on són les escoles estatals capdavanteres per facilitar l’admissió dels seus fills, ja que prioritza el criteri de la proximitat.

Existeixen també detractors que consideren que aquest sistema de classificació fomenta la competició i no la solidaritat i que no reflecteix el veritable nivell d’ensenyament dels centres. Alguns governs autònoms britànics van decidir eliminar-los. País de Gal·les ho va fer el 2001 i Irlanda del Nord, el 2003. Un estudi de la Universitat de Bristol va concloure que dues terceres parts de les escoles gal·leses havien disminuït els estàndards educatius després de l’abolició de les taules. Recentment han tornat a instaurar-les, tot i que amb un format menys agressiu i competitiu.