Els experts demanen plans per aturar el suïcidi entre les dones maltractades

Sara Calleja es va llançar del balcó de casa seva d’Eivissa el juliol del 2015, després d’escriure una carta en la qual explicava que no suportava més el maltractament psicològic de la seva parella. La seva mort, no obstant, no es recull en les estadístiques oficials de víctimes mortals, malgrat que els experts en violència masclista i els centres que treballen per ajudar les afectades donen compte que moltes dones pateixen una pressió tan gran i tenen tanta por del seu escarceller que veuen en el suïcidi la seva única solució.

Al no disposar de xifres és difícil saber quantes recorren a aquesta opció dramàtica i sense sortida. No obstant, sí que es quantifica quants assassins es treuen la vida després de matar les seves parelles. La dificultat de comptabilitzar les víctimes rau en el fet que, en molts casos, no deixen una carta o no han donat senyals que el suïcidi ve motivat per un maltractament extrem. L’habitual és que després de la mort s’atribueixi la seva mort a una depressió.

I és que un estudi de Karen Devries, sociòloga anglesa experta en aquesta xacra, indica que les dones que viuen sota el jou masclista tenen el doble de probabilitats de patir depressió i, al revés, les dones que pateixen aquesta malaltia, tenen gairebé el doble de possibilitats de patir maltractament. I una investigació del que va ser delegat contra la violència de gènere en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, Miguel Lorente, diu que el 63% de les dones allotjades en centres d’acolliment confessen que han intentat treure’s la vida i el 80% ho ha pensat alguna vegada.

La por i la baixa autoestima

Dona fe d’això Natividad Hernández Claverie, psicòloga de la Comissió per a la investigació de maltractaments, que ha atès moltes maltractades amb tendències suïcides. "La por, una situació en la qual depenen econòmicament de l’agressor, el temor pels fills i una autoestima minvada fan que algunes dones ho considerin una sortida", explica. La psicòloga alerta que la difusió d’assassinats, en què la víctima ha denunciat la seva situació, i encara així el sistema no l’ha protegit prou, no ajuden, perquè moltes dones creuen que a l’interposar una denúncia el seu risc s’incrementa exponencialment.

Per això, l’especialista demana que es col·loquin més braçalets de geolocalització de l’agressor, s’augmenti el nombre de presons preventives i, en definitiva, es millori la protecció de les víctimes. Així mateix, proposa més campanyes per convèncer les afectades que demanin ajuda, fins i tot abans d’interposar la denúncia, perquè hi vagin assessorades i no facin passos en fals.

L’agressor en surt impune

Notícies relacionades

"Els suïcides no volen morir, només deixar de patir"

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Segons la seva opinió, tenir estadístiques de les dones que intenten o aconsegueixen suïcidar-se "ajudaria moltíssim" a la lluita contra aquesta xacra. Opina el mateix que Lorente María Gavilán, jutge experta en maltractament i Sonia Gilsbert, fiscal especialitzada en violència masclista. Les juristes alerten, a més, que, davant d’un suïcidi, el presumpte agressor pot sortir-ne impune, tret que hagi comès altres delictes o es demostri que es troba darrere de la mort. "Tinc alguns arxius de casos que han acabat en suïcidi", explica la fiscal, que precisa que la víctima en aquests processos és la prova de càrrec i, per tant, és "difícil seguir endavant" sense el seu testimoni.  

Els especialistes sol·liciten, a més, protocols que permetin, per exemple, detectar les conductes suïcides per part dels metges de família. La ministra de Sanitat, Carmen Montón, vol incloure les maltractades entre els col·lectius amb "risc alt" dins del primer pla antisuïcidis estatal. I, com a consellera a València, va establir mecanismes de detecció. Falta per veure com s’implementen en la resta del país.