Els superaliments són com Superman: no existeixen

Xia. Lli. Quinoa. Espelta. Oli de coco. Alga wakame. Batuts detox. Els anomenen superaliments i no ho són. “¿Existeix Superman? No, doncs ja està. Tampoc els superaliments”. Així de taxatiu es mostra Julio Basulto, dietista-nutricionista i divulgador. Fart de falsos mites, estratègies publicitàries, dietes de moda, informació falsa i xarlatans de l’alimentació, Basulto crida prou. I com ell, molts col·legues. La seva recepta és així de bàsica: “El més assenyat no és menjar bé sinó deixar de menjar malament”.

“Tots volem tenir bona salut. Si algú ens promet que la quinoa, per exemple, ens garanteix bona salut doncs la mengem”, explica Basulto amb ironia. Hi ha diversos factors que, segons la seva opinió, expliquen l’actual entorn d’enganys nutricionals i desinformació: “Una cobdiciosa indústria alimentària disposada a fer el que sigui per encasquetar-nos els seus productes; uns xarlatans que venen molts llibres i que ens diuen que el càncer es cura menjant pomes; uns mitjans de comunicació irresponsables que llancen missatges distorsionats; i una legislació insuficient”.

Cereals ‘mil·lenaris’

Galetes amb “cereals mil·lenaris” i llavors de quinoa, xia i lli. Bastonets de pa amb espelta i civada. Sucs de “soja meravellosa”.Batutsd’“ametlles de llegenda”.Un simple passeig pel supermercat confirma que la indústria s’ha abocat en el presumptament saludable i els sabors suposadament tradicionals. “La paraula mil·lenari fa creure la població que és millor perquè és antic, però, en realitat, el modern sol ser millor. ¿Tornaríem als coloms missatgers per comunicar-nos o ens quedem amb el mòbil i els ordinadors? El mateix amb el menjar”.

Basulto explica que les atribucions que es fan a determinats aliments de moda, com les llavors, superen el sentit comú. Pot ser que un plat de quinoa sigui saludable. Però és exactament igual de saludable i tres vegades més car que un plat d’arròs integral. Mentrestant, la xia no aporta res que no es pugui obtenir de cap altre aliment més barat (i saborós) com les nous i les avellanes.

Excessiva quantitat de sal

Les llavors, no obstant, s’han ficat de ple a molts productes del supermercat. Per començar, en els (gens saludables) snacks. “Al consumidor li sembla una cosa bona. Però si mirem l’etiqueta veiem que tenen 2,6 grams de sal per 100 grams, una barbaritat perquè Sanitat considera que un aliment té molta sal a partir dels 1,25 grams per 100 grams”.

Respecte a la sal, no deixa de sorprendre la quantitat de tipus que hi ha: d’Himàlaia, en escames, rosa... Un altre fals mite. “Molts estan convençuts que aquestes sals són millors que la sal comuna i en posen més quantitat als seus plats. Un error. El que hauríem de prendre, segons l’Organització Mundial de la Salut, és sal iodada. Les sals de moda no tenen iode. Així que anem a la iodada, que a més és més barata”.

Un altre aliment beneït pels ‘gurus healthy’ ésl’oli de coco. “No és verí, d’acord. Però tampoc és guaridor. Hi ha olis més sostenibles i molt més barats”, resumeix Basulto, que també està fart d’escoltar que la mel és una espècie de panacea per a la nostra dieta. “Te la compres perquè creus que és millor que el sucre. Però és exactament el mateix. I, a més, com penses que és sa t’hi poses més quantitat”.

Falsa seguretat

Un dels efectes més perniciosos dels mal anomenats superaliments és la falsa sensació de seguretat, que està comprovada científicament. “Prens un producte que creus que té propietats guaridores i deixes de fixar-te en altres aspectes importants de la teva dieta i la teva vida, com evitarl’alcohol, el tabac i el sedentarisme”.

Convençut que ha arribat l’hora de la “resistència nutricional”, Basulto és autor de diversos llibres. Entre ells, més vegetals, menys animals, ‘Mamá come sano’ i ‘Se me hace bola’. Són llibres que proven de desterrar falsos mites sobre la nutrició i que se sumen a molts d’altres, com elsd’Aitor Sánchez  (‘Mi dieta ya no cojea’) o Juan Revenga (‘Adelgázame, miénteme’), títols que s’obren pas a les llibreries per oferir un punt de vista científic sobre l’alimentació saludable i contrarestar la voràgine de llibres firmats pels xarlatans de la salut.

Productes biològics i plastificats

Conscients de certa obsessió (de vegades desinformació) pel menjar saludable, les cadenes d’alimentació s’han abocat alsproductes biològics i ecològics, que ja no són vedat exclusiu d’herboristeries. ¿Els productes bio/eco són millors? No. “Són exactament iguals que els altres. Des del punt de vista nutricional no tenen cap diferència. L’única que hi ha és que els bio/eco compleixen amb una normativa d’agricultura ecològica, el que significa que han d’utilitzar un tipus de pesticides concrets que se suposa que són més respectuosos amb el medi ambient”, afirma la farmacèutica i experta en indústria alimentària, Gemma del Caño, que destaca que els pesticides dels productes que no són eco estan “perfectament controlats i sempre per sota dels índexs de risc”.

Notícies relacionades

Anthony Warner: "Les dietes miracle són la nova religió"

L'alimentació, saludable

L’experta destaca la gran contradicció dels aliments bio/eco. “Penses que estàs comprant una cosa sostenible, però són productes que, majoritàriament, s’importen de l’estranger, així que imagina la gasolina que has fet servir en el viatge. Per no parlar del plàstic en què estan embolicats per diferenciar-los de la resta”. El més sostenible –resumeix– és comprar productes locals, de temporada i sense envasos.

Quimiofobia

Del Caño assegura que la mateixa indústria alimentària ha contribuït a l’actual “clima de quimiofobia” que porta als consumidors a omplir la cistella de la compra amb productes suposadament naturals. “Molts aliments es promocionen dient que no tenen conservants ni colorants. I això fa pensar que són saludables. Però ni els conservants ni els colorants són dolents. Tots els additius que s’utilitzen en la indústria estan autoritzats i perfectament controlats”.Els llegums en conserva, per exemple, porten un conservant per mantenir el seu bon aspecte. Hi haurà gurus que malparlin d’aquest conservant, però la realitat científica és que no tenen cap efecte tòxic. Ni tan sols es metabolitza. Perquè resultés perjudicial per a la nostra salut hauríem de menjar 30 quilos de llegums.