La gran ajuda de la 'tata' Conchi a pacients d'un centre de reproducció assistida

“¡Salut, ‘tata’ Conchi! Un petit missatge per presentar-te la nostra meravella: Maël. Volem donar-te les gràcies per la teva ajuda en aquest viatge que ens permet avui viure la immensa felicitat de ser mares. Muriel i Chrystelle". Conchi Fredianimostra orgullosa aquest missatge que va rebre fa uns dies de dues dones franceses que van viatjar a Catalunya per ser mares. Diu que en rep sovint. Als gairebé 79 anys i després de jubilar-se de professora d’educació física, Frediani col·labora ara amb l’Institut Mèdic Avançat de Reproducció Assistida(IMARA), a Mataró, on assisteix les pacients estrangeres que se sotmeten a tractaments d’inseminació artificial o fecundació in vitro. Ho pot fer gràcies al seu domini de l’italià i del francès.

"El meu ginecòleg de tota la vida, Vicente Font, que és el director de la clínica, em va dir que necessitava una persona reforç per a les pacients italianes o francòfones i també d’acompanyament i a mi, que m’encanten les relacions humanes, em va semblar una molt bona idea", explica Frediani. La figura de l’assistent és present avui en la majoria de les clíniques catalanes dereproducció assistidaamb pacients internacionals. La seva funció, bàsicament, és fer de mitjancers entre el metge i la dona i acompanyar-la en un país en molts casos desconegut per a ella.

Tranquil·litzar i riure

El seu paper és present des del minut zero. “Em diuen el dia en què vindrà la pacient i li truco per informar-lo, però sobretot per donar-li tranquil·litat i fer-la riure perquè de vegades venen molt nervioses”, detalla. Però entre les seves funcions també hi ha la de recollir-la a l’aeroport, reservar l’hotel i acompanyar-la fins allà si ve amb cotxe des de França. “I si anem bé de temps, i arriben amb avió, els faig una visita per Barcelona i els explico els principals monuments de la ciutat”, explica entre rialles. Després, Frediani entra amb les pacients a la consulta per donarsuport lingüístical doctor, tot i que ell també parla francès i italià. "Sempre em pregunta: ‘¿No t’avorreixes escoltant coses mèdiques tot el dia?’ Però jo sempre contesto el mateix: ho trobo apassionant, cada dia aprenc alguna cosa", diu. Ara ja sap que la fecundació in vitro requereix més hores de descans que la inseminació artificial i per això està alerta al telèfon “per si [la pacient] necessita alguna cosa mentre està sola a l’hotel”, precisa.

Entre aquestes pacients hi hadones solteres o matrimonis heterosexuals, peròpredominen les parelles homosexualsque no tenen permès inseminar-se als seus països, com França o Itàlia. El tracte, diu, és en tots els casos "personalitzat i familiar". “Totes les clíniques de reproducció de Barcelona són bones, però per a nosaltres, al ser un centre molt petit, són un nom i no un número”, puntualitza. 

Il·lusió, il·lusió, il·lusió

Notícies relacionades

D'Itàlia a Barcelona per ser pares per reproducció assistida

Barcelona, capital del turisme de reproducció assistida

El millor d’aquesta feina, relata, és "veure la il·lusió de les dones": “Per venir al món, l’únic que necessita un nadó és ser desitjat i tenir amor, més enllà de si té un pare, una mare o dues mares; la tendresa que veig aquí no l’he vist mai”, reconeix. Sobretot perquè "senten molta il·lusió quan veuen que estan creant una vida".

Continua mantenint la relació amb moltes de les dones que ha acompanyat durant els vuit anys que fa que col·labora amb IMARA. "Ens enviem missatges per saber com estem i m’envien fotos dels nens", explica emocionada. Però un dels missatges que més il·lusió li va fer va ser el que va rebre de la mare d’una pacient: “Ens donava les gràcies per haver-la ajudat a ser àvia, perquè pensava que tenint una filla lesbiana mai ho podria ser i era molt feliç perquè la seva filla finalment havia aconseguit ser mare”.