Barcelona, capital del turisme de reproducció assistida

Barcelona ja va ser protagonista de la reproducció assistida una vegada. El 1984 va néixer a la ciutat el primer nadó proveta d’Espanya. Ara, 34 anys després, continua sent protagonista per ser la destinació de l’anomenat ‘turisme reproductiu’, que cada any porta a milers de dones a Catalunya per convertir-se en mares.

Per atendre aquesta demanda d’estrangeres, les clíniques catalanes s’han hagut d’adaptar. Segons ha comprovat EL PERIÓDICO, dels33 centres autoritzats per Salut, 25 -alguns d’ells a Reus, Mataró, Girona i fins i tot Granollers- disposen d’un servei d’atenció i acompanyament en diversos idiomes, la qual cosa suposa el 75% del total de clíniques.

Però no és casualitat. Avui hi ha més estrangeres que catalanes que se sotmetin a tractaments de reproducció assistida. El 53% de les dones que els reben a Catalunya són estrangeres, segons dades de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE). I la tendència ja s’intuïa en les últimes dades disponibles de la Generalitat, del 2014. Llavors, de les 17.053 dones que van rebre tractaments, el 48,3% residien a l’estranger. I d’això ja fa quatre anys.

Atenció personalitzada

Amb aquest escenari, les clíniques catalanes s’han posat les piles per atendre les pacients internacionals. "Més de la meitat de les nostres pacients venen de fora, des de fa ja alguns anys", confirma el director científic de l’Institut Marquès, Álex García. Per atendre-les, aquest centre compta amb un equip multilingüe que parla 10 idiomes. "Permet que la pacient, que ve de molts llocs del món, pugui expressar-se en el seu idioma i se senti còmoda, com casa. No hi ha barrera idiomàtica", assenyala.

La clínica Eugin de Barcelona va dur a terme 6.500 tractaments a estrangeres el 2017, un 83% de la seva activitat, segons la directora mèdica del centre, Amelia Rodríguez-Aranda. En el cas de Dexeus Dona, el percentatge se situa entorn del 20%, de les quals el 50% són italianes, el 30% francòfones (França, Suïssa, Bèlgica i nord de l’Àfrica) i el 20% restant, d’Alemanya, el Regne Unit, Europa de l’Est o països àrabs. "Cada pacient té assignat un assistent que l’acompanya en tot moment. Hi ha intèrprets d’italià, francès, anglès, rus i des de fa cinc anys també àrab", explica Cristina Bas, coordinadora del Departament Internacional de Dexeus Dona.  En alguns casos els centres ja contracten metges que parlin idiomes però, en cas de necessitar-ho, la majoria disposen d’intèrprets que acompanyen les pacients a cada visita mèdica.

Aquesta política respon òbviament a una necessitat operativa, però també a la voluntat de "donar les màximes facilitats" i que les pacients no se sentin tan fora de casa, segons Luis Zamora, director de Barcelona IVF. Aquesta clínica atén a un 40% de pacients estrangeres i va néixer el 2010 amb una clara vocació internacional.

Legislació flexible

Més enllà del prestigi i l’experiència en tractaments de reproducció que s’ha guanyat Barcelona durant d’aquests anys, segons les clíniques, la principal atracció és que la llei espanyola de reproducció assistida, del 2006, és molt laxa. Entre altres mesures, obre la porta a dones solteres i lesbianes, autoritza la donació d’òvuls i semen i manté l’anonimat dels donants. La reproducció assistida ja no és només per als que tenen problemes de fertilitat, sinó per a totes aquelles dones que vulguin ser mares. Segons els centres consultats, aquesta llei va marcar l’inici del turisme reproductiu.

"La majoria de pacients venen perquè la legislació espanyola és molt permissiva. A França no es permet en parelles homosexuals o dones soles ni tampoc a Itàlia", apunta Vicente Font, director del centre IMARA, de Mataró. A més, en aquests països es limita el nombre d’òvuls que es poden fecundar i això rebaixa les possibilitats d’èxit del procés. La nostra legislació també autoritza la congelació d’embrions per a futurs embarassos i també practicar-los una biòpsia que permet "transferir a la dona només embrions que estiguin sans". 

Anar més enllà

Notícies relacionades

D'Itàlia a Barcelona per ser pares per reproducció assistida

La gran ajuda de la 'tata' Conchi a pacients d'un centre de reproducció assistida

Amb el turisme reproductiu ja instal·lat a Barcelona, les clíniques intenten buscar ara tècniques que les diferenciïn d’altres centres. L’Institut Marquès, per exemple, compta amb un programa d’adopció d’embrions. En comptes d’adoptar un nen ja nascut, l’implanten en una dona que posteriorment el parirà.

Però el futur passa per aconseguir que les pacients no hagin de viatjar. O que ho facin el mínim possible. "Als països on és legal la reproducció assistida, podem enviar els embrions per transferir-los a les dones; quan és il·legal, anem camí que només hagi de venir per implantar-se l’embrió i que la resta del procés es faci des de casa", anticipa García. El repte ja no està en aconseguir més pacients estrangeres, després de batre rècords, sinó que siguin els embrions i no les mares les que es desplacin. Encara queda molt per veure.