Fer apologia de l'anorèxia i la bulímia a internet surt gratis

"No mengis res sense saber quantes calories té". "Vomita formant un angle de 90 graus, per fer pressió a l’estómac i que el menjar surti més fàcilment". "Utilitza roba solta quan estiguis amb la teva família perquè ningú sàpiga el teu secret, però quan estiguis sola posa’t roba estreta per recordar el malament que et veus". "Utilitza una banda elàstica a cada mà i cada vegada que vulguis menjar, tira d’ella; així sabràs que el menjar equival a dolor". Tots aquests perillosos missatges es troben a la xarxa i qualsevol persona, jove o gran, hi pot accedir fent una ràpida recerca. Són consignes, que es troben en fòrums i blogs anomenats pro-ana (proanorèxia) i pro-mia (pro-bulímia), que fan apologia dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), però que avui com avui, a diferència de països com França, encara són legals a Espanya.

Per posar fre a aquests portals, la Generalitat de Catalunya va anunciar el juliol del 2017 que estudiaria vies legals per perseguir-los. La idea era modificar dues lleis ja existents: la de salut pública, per perseguir els particulars, i el Codi de Consum, per actuar contra les empreses que allotgen les pàgines web. Segons la Generalitat, la modificació d’aquestes normes permetria actuar des de l’àmbit administratiu amb gran eficàcia i prendre mesures cautelars quan fos necessari.

Efecte dissuasiu

Però, avui en dia, ¿es poden perseguir aquests continguts? "L’única opció és presentar una denúncia perquè la fiscalia sol·liciti mesures cautelars al jutjat i el jutge digui que cautelarment es tanqui el web perquè els continguts vulneren la salut pública", explica Rodolfo Tesone, advocat expert en Dret Digital i diputat del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Amb els canvis proposats per l’administració catalana, en col·laboració amb l’ICAB, es podria sancionar econòmicament les empreses que allotgen les pàgines web que promouen aquestes conductes, com Blogspot, Facebook, Twitter o Tumblr, sempre que siguin conscients d’això i no facin res per retirar-les. Les que no les retirin, cometrien una infracció greu perquè atempten contra la salut, que és un dret bàsic, i les multes podrien anar dels 10.000 als 100.000 euros, la qual cosa no implica que hi pugui haver agreujants que les facin encara més grans.

Les sancions busquen tenir un "efecte dissuasiu", apunta el Rodolfo Tesone, que creu que, malgrat que són modificacions "limitades", poden fer "que no quedi impune i que altres iniciatives més globals facin un pas cap endavant".

Si s’aprova, seria una legislació pionera en tot l’Estat, però Tesone assegura que, ni de bon tros, es podria aturar per complet aquesta problemàtica. "La modificació es donarà només a Catalunya, però el problema a internet és que és un tauler de joc global. Un dels reptes és com perseguir aquells servidors que estan en altres països, per exemple," diu. A més, tot i que ara mateix es pot aconseguir tancar aquestes pàgines, la facilitat de crear-ne una de nova fa gairebé impossible controlar-les: "Tots sabem que si t’eliminen una pàgina, n’hi ha prou amb cinc minuts per fer-ne una rèplica amb un perfil fals", afegeix.  

Tot i així, creu que seria "un paquet de mesures" per pal·liar la situació i per facilitar la persecució a cossos de seguretat i tribunals. "No hi ha una vareta màgica, però tant de bo altres administracions i jurisdiccions s’hi encomanin. Si no anem a una, no té cap sentit", conclou.

De moment, al calaix

No obstant, cap d’aquestes propostes està avui aprovada. La intenció inicial era que poguessin veure la llum verda al llarg del 2017, però la situació política de la tardor passada ho va paralitzar i quatre mesos després de la constitució del nou Govern, la iniciativa segueix encara al calaix. La comissió de l’ICAB que estudiava la normativa s’ha dissolt i la nova encara no s’ha reunit per reprendre el treball en el punt en què el va deixar l’anterior. A més, fonts de l’Agència Catalana del Consum han assenyalat a EL PERIÓDICO que, malgrat que no hi ha cap data prevista en l’horitzó, la nova directora, l’Elisabet Abad, "creu que és un tema molt important i continuarà treballant en això".

La proposta legislativa de la Generalitat atenia la petició de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, que reuneix l’administració, les associacions i els hospitals. Ara tornen a ser les entitats les que reclamen acabar amb l’apologia que es fa a les xarxes, pel seu elevat factor de risc i perquè la seva existència complica encara més la lluita contra aquestes patologies.

Un tema urgent

Des de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) exigeixen "donar-li l’impuls que necessita", apunta la seva directora, la Sara Bujalance. "És un treball que ja està començat i s’ha d’acabar", afegeix. Sense aquest canvi normatiu, diu, "no es pot fer res per controlar i fer justícia contra aquests tipus de continguts". Lamenta que es pot avisar la policia, però sense aquesta "eina legal no serveix per a res".

La urgència de les associacions no respon al seu "caprici", sinó a la realitat amb què es troben tots els dies. "Aquestes pàgines dificulten la consciència de la malaltia i fomenten una adoració del trastorn alimentari. Creix l’obsessió i les pacients acaben adoptant conductes que, per si mateixes, a elles no se’ls hi ocorrerien", assenyala la Reyes Raspall, directora de Setca, un centre on tracten aquests trastorns.

Entre el 2006 i el 2016 aquestes pàgines han incrementat un 470% la seva presència a la xarxa. A més, un estudi fet per la Taula de Prevenció fa un parell d’anys a 294 pacients en tractament revela que el 85,5% feia consultes a internet sobre els TCA, que un 59% va accedir a continguts no saludables en la seva primera recerca i que un 71,3% considerava que els continguts que buscava el perjudicaven.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Aquestes pàgines són un factor de risc per a les joves, però també un factor mantenidor per a les pacients que ja tenen la malaltia", lamenta Bujalance. Raspall afegeix que són "una porta oberta a conductes de molt risc" i una via de "propagació molt ràpida d’aquests mecanismes nocius". La solució, diuen, passa perquè la iniciativa "no quedi oblidada en un calaix".

L’origen de la demanda

La lluita contra aquests webs la va començar fa anys la Lídia Amella, quan va descobrir que la seva filla Nadia, aleshores amb 13 anys -ara en té 18-, vomitava. Ella li va preguntar on ho havia après i li va confessar que ho havia buscat a internet. "Vaig entrar jo també aquestes plataformes i no hi vaig poder ser ni un minut, em vaig desfer", reconeix. Des d’aquell moment, la seva prioritat va ser ajudar la seva filla, però també "parar la bogeria d’aquestes pàgines", explica a EL PERIÓDICO. Per això, fa quatre anys va posar en marxa una petició en Change.org, que compta amb més de 284.000 firmes, per reclamar una legislació que persegueixi aquests continguts. També ha recollit la seva experiència al llibre: ‘Adolescencia herida: comiendo con tu enemiga’. "Això no pot seguir", lamenta. La seva lluita, diu, segueix "perquè no hi hagi més nenes consultant aquestes barbaritats i pares que ho desconeixen".