ESTUDI ANUAL DE L'OCDE
Els joves espanyols continuen heretant el fracàs escolar dels seus pares
El 55% dels nois amb progenitors que no han superat el Batxillerat tampoc aconsegueixen anar més enllà d'aquest nivell
GRAF7612. MADRID, 07/09/2018.- Niños del Colegio Virgen del Cortijo de Madrid atienden a la profesora durante el primer día del curso escolar 2018-2019 que ha comenzado hoy en la Comunidad de Madrid y finalizará el 21 de junio de próximo año. En el conjunto de España, más de ocho millones de estudiantes no universitarios regresarán a las aulas en las fechas fijadas por cada comunidad autónoma, que se prolongará hasta el próximo día 24, día en que se inicia el curso para los alumnos de formación profesional de Castilla y León, los últimos en incorporarse al sistema. Aunque cada región fija la fecha de inicio y final de curso en sus centros educativos, todos deben cumplir un mínimo de 175 días lectivos para las enseñanzas obligatorias. EFE/Fernando Alvarado /
L’educació a Espanya pateix una “trampa generacional” que confirma la desigualtat social. Si els teus pares tenen un nivell baix d’estudis és molt probable que tu segueixis el seu camí. Així es dictamina en l’últim informe del’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic, que aglutina 36 països), en què s’especifica que més de la meitat (55%) dels fills de pares que no han superat el nivell d’estudis relatiu al Batxillerat no aconsegueixen tampoc passar d’aquesta graduació. La bona notícia és que el 24% d’aquests joves amb pares amb estudis inferiors a Batxillerat sí que aconsegueixen accedir als graus superiors, com la universitat, superant el 21% de mitjana de l’OCDE.
L’estudi ‘Panorama de l’Educació 2018’ adverteix en l’apartat d’Espanya que el 34% dels adults amb edats compreses entre els 25 i els 34 anys no tenen estudis d’educació superior secundària (Batxillerat), una quota molt inferior a la mitjana de l’OCDE, del 15%. Com en la majoria de països –afegeix l’informe– els homes tenen més risc de no superar aquest nivell d’estudis. A Espanya, concretament, la diferència és d’11 punts percentuals. En aquest apartat, només Portugal ens supera.
Ocupació i sou
Continuar estudiant quan un té 16, 17 o 18 anys és important de cara a aconseguir un futur ocupació (i la consegüent capacitat econòmica). Tot i que el percentatge d’ocupació que tenen els llicenciats a la universitat està per sota de la mitjana de l’OCDE (77% contra el 84%) la dada és alta si ho comparem amb el percentatge dels treballadors sense estudis superiors secundaris (61%). L’estudi posa èmfasi al fet que el nivell d’estudis és molt important de cara al sou. El 63% dels llicenciats universitaris guanyen més que la mitjana dels empleats, ja treballin a temps complet o parcial, mentre que només el 33% dels adults sense Batxillerat (o equivalent) ho fan. Seguint amb la universitat, ‘Panorama de l’Educació 2018’ destaca que el percentatge de dones amb estudis superiors (universitaris) és més alt que el dels homes: 71% contra el 58%. Això no implica que continuï existint la bretxa salarial entre treballadors i treballadores.
Repetidors i ni-nis
Preocupa (i molt) que Espanya també guanyi en nombre de ni-nis (joves entre 18 i 24 anys que ni treballen ni estudien): 20,9% contra el 14,5% de mitjana de l’OCDE.
L’informe adverteix també de l’alt nombre de repetidors que té Espanya a Secundària (ESO). Lamentablement, és el país amb més repetidors en aquesta franja: un 11% contra el 2% de la mitjana de l’OCDE, la qual cosa comporta una important despesa econòmica.
El sou dels professors
Notícies relacionadesEl voluminós estudi dedica un apartat alsprofessors. O més ben dit, professores, perquè es tracta d’una professió, almenys a Espanya, dominada per les dones (64%). Els ensenyants de Secundària comencen les seves carreres professionals amb un salari més alt que el de la mitjana dels països de l’OCDE. No obstant, després de 15 anys d’experiència els sous han augmentat només en un 15% comparat amb el 39% de pujada que han experimentat a la resta de països membres.
On Espanya mostra millors dades és en l’educació infantil (que va dels 3 als 6 anys i no és obligatòria per llei), en la qual el nivell d’escolarització voreja el 100%. Mentrestant, el 35% dels menors de tres anys també van a guarderies, un percentatge lleugerament superior al de la mitjana de països membres (33%). Segons l’estudi, els fills de mares amb estudis universitaris són majoria a les guarderies.
- CIÈNCIA Trobat el cadàver d’una cria de mamut en un estat sense precedents
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong
- A CATALUNYA La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants
- Valentí Fuster: "Soc cardiòleg, però em costa entendre la perfecció del cor"
- Sarrià-Sant Gervasi El botellot torna a Mandri el dia 25 amb les terrasses tancades a la tarda
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Els protagonistes de l’esport el 2024 Jorge Martín, contra tots i contra tot
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong
- No queden gaires dies. Laia Sanz: "No em preparo mentalment: no ho he fet mai"
- Barcelona, protagonista Qui hi ha darrere de l’èxit nadalenc ‘Els llums de Sant Pau’