L'Audiència Nacional confirma l'arxivament de la querella contra els ministres del Castor

L’actuació dels ministres del PP i el PSOE sota els mandats dels quals es va posar en marxa el projecte Castor no seran investigats a l’Audiència Nacional. La Sala Penal ha confirmat en la seva totalitat la decisió de la jutge Carmen Lamela d’arxivar la querella interposada per l’Observatori del Deute en la Globalització permalversació, prevaricació i frau a l’Administraciócontra els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa, així com el president d’ACS, Florentino Pérez, i altres empresaris.

Una vegada coneguda la resolució de la magistrada que, amb l’informe del fiscal, va rebutjar de ple la iniciativa al no apreciar delicte en l’actuació dels responsables d’Indústria, Foment i Medi Ambient, els querellants van recórrer davant la Sala Penal de l’Audiència.

Amb el nou revés judicial que s’ha produït aquest dimecres, el grup ciutadà que va interposar la querella ha anunciat que continuarà lluitant per tractar que s’investiguin els pagaments fets a la concessionària de la plataforma marítima, a través de la qual s’explotaria un magatzem geològic de gas, amb l’objectiu d’evitar que els ciutadans hagin de tornar a assumir-lo. Una de les seves portaveus, Simona Levi, va dir a aquest diari que la seva intenció és anar al Tribunal Constitucional, com a pas previ per dirigir-se al tribunal europeu que correspongui.

La Secció Tercera Penal de l’Audiència afirma que els fets descrits en la querella "no tenen aparença delictiva, i resulta inviable una instrucció prospectiva, sobretot quan entre les diligències proposades no es desprèn la revisió de les auditories que van sustentar la indemnització". Tampoc aprecia el "concert criminal" denunciat, ja que la sèrie de resolucions administratives qüestionades van ser adoptades per governs sostinguts per formacions polítiques diferents.

La querella atribuïa al projecte Castor, que es va abandonar després de detectar-se esdeveniments sísmics després de les injeccions de gas, ser fruit d’un pla "ordit" perquè Florentino Pérez obtingués "un altíssim benefici empresarial il·lícit derivat de la seva construcció". La concessió de l’explotació es va concedir a Escal mitjançant reial decret pels ministres Joan Clos i Miguel Sebastián.

Recuperació de la inversió

Quan el 2013 es va acordar la suspensió temporal de les injeccions de gas, Escal va sol·licitar la compensació establerta per reial decret, amb què es va acordar compensar la seva inversió per 1.350.729 milions, que hauran de pagar els ciutadans als seus rebuts de gas durant els pròxims 30 anys. La querella també considera sospitós que el Banc Europeu d’Inversions va refinançar mitjançant bons el deute d’Escal.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Cap d’aquestes dades han convençut el tribunal, que afirma que "no tota revisió de l’actuació administrativa implica un delicte de prevaricació". Segons la seva opinió, "no es pot qüestionar la correcció d’errors a un reial decret, al ser una decisió administrativa ferma sobre la qual la jurisdicció penal no té competència".

A més, considera que no existeixen indicis de sobrecost, ja que en la memòria adjunta a aquest decret es determinava l’existència d’auditories, que indicaven els costos pendents de factures i quantificava la inversió després de la inicial aportada per Escal per a l’explotació del magatzem subterrani. La decisió destaca que la querella no proposi revisar-les, malgrat que sustentaven la indemnització, que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional.