a sud-àfrica

Trobat el dibuix més antic de la història

La pintura té 73.000 anys i està traçada en pigment d'ocre sobre un fragment de roca

El descobriment demostra que l'homo sapiens utilitzava símbols abans del que es pensava

ealos45007101 a handout photo released on setepmerb 12  2018 by nature pub180913174956

ealos45007101 a handout photo released on setepmerb 12 2018 by nature pub180913174956 / CRAIG FOSTER

2
Es llegeix en minuts
Marcel Gascón

El dibuix més antic que es coneix té 73.000 anys, està traçat en pigment d’ocre sobre un fragment de roca i ha sigut trobat entre milers de pedres similars a una cova de la costa índica de Sud-àfrica per un arqueòleg de la Universitat del Witwatersrand (Wits).

Aquesta universitat situada a Johannesburg va ser la que va anunciar aquesta setmana l’històric descobriment. Els seus investigadors destaquen el simbolisme d’aquesta pintura rupestre com una prova definitiva quel’homo sapiens  era capaç, ja al’Edat de Piedra intermèdia, de produir i utilitzar símbols.

“Abans d’aquest descobriment, els arqueòlegs del Paleolític estaven convençuts que els primers símbols que podien considerar-se com a tals sense ambigüitat van aparèixer per primera vegada quan l’homo sapiens va arribar a Europa, fa uns 40.000 anys”, va declarar el professor Christopher Henshilwood, que excava des de 1991 la cova de Blombos en què s’ha produït la troballa. L’investigador veu en el descobriment la demostració de l’aparició més de 30.000 anys abans de “la producció i l’ús de símbols”.

Una punta d’entre un i tres mil·límetres

La petita pedra sobre la qual els avantpassats de l’ésser humà van pintar el primer dibuix de què es té constància va ser analitzada per un equip internacional de científics, que van arribar a la conclusió que les ratlles que s’aprecien són resultat de l’acció de l’homo sapiens i no eren part de la pedra. “Després de confirmar que les línies van ser aplicades a la pedra, l’equip va experimentar amb diversos tipus de pintura i tècniques de dibuix diferents i va descobrir que els dibuixos es van fer amb un llapis d’ocre amb una punta d’entre un i tres mil·límetres de gruix”, es llegeix en un comunicat publicat per la Universitat de Wits.

Uns investigadors treballen en el jaciment en el qual va ser localitzada la pintura més antiga de la història. / MAGNUS M. HAALAND (AP)

A més, la manera “abrupta” en què acaben les línies en els marges de la pedra “suggereix que el dibuix s’estenia originalment sobre una superfície més llarga”, i podria, per tant, ser “més complex” si pogués contemplar-se en la seva totalitat.

Les conclusions de la investigació han sigut publicades a la revista científica de referència Nature.

A la costa sud del país

A la cova de Blombos, que està situada davant del’oceà Índic a la costa sud de Sud-àfrica, els arqueòlegs a càrrec de l’excavació han trobat també altres restes que suggereixen l’existència de“pensament simbòlic”entre els homo sapiens de l’època. Aquests objectes són grans de collar fets amb closques marines cobertes d’ocre i peces d’aquest mineral gravades amb dissenys abstractes, alguns dels quals recorden al disseny de la pedra en què es va trobar el dibuix més antic conegut fins ara.

Notícies relacionades

“Això demostra que els primers homo sapiens al Cap meridional (la part de Sud-àfrica en què es troba la cova de Blombos) utilitzaven diferents tècniques per produir signes similars sobre suports diferents”, ha explicat el professor Henshilwood. “Aquesta observació recolza la hipòtesi que aquests signes eren de naturalesa simbòlica i representaven un aspecte fonamental del comportament propi del món modern que tenien aquests homo sapiens africans, que són els avantpassats de tots nosaltres”.

Fins al descobriment de la cova de Blombos, les pintures rupestres més antigues de les quals se sabia eren els dibuixos sobre roca trobats en coves espanyoles, concretament lesd’Ardales  (Màlaga), La Pasiega (Cantàbria) i Maltravieso (Càceres). Aquestes pintures rupestres tenen 64.000 milions d’anys i són obra de neandertals que van habitar llavors a la península. Les conclusions d’aquests descobriments van ser publicades el febrer passat a la revista ‘Science’.