El calvari de la Renda Garantida de Ciutadania: "¿He de tirar-me pel balcó perquè em facin cas?"

S’ha vestit amb un vestit-jaqueta marró, s’ha maquillat, s’ha posat un taló baix i s’ha pentinat amb una cua. “La gent espera trobar-se una aparença trista i deixada, però mai, mai perdré la dignitat. I tampoc el somriure, per molt que l’únic que em surti és plorar”. Les llàgrimes apareixen quan parla dels seus dos fills, de la seva família, de la seva precària situació econòmica, de com la seva petita li diu que sí, que segur que aconsegueixen quedar-se al pis. De la mala sort no buscada i de la bona fortuna trobada en entitats socials i en persones més o menys anònimes. Najat Yedri-Ghbalou, de 39 anys, arribada des del Marroc quan tenia 4 anys, no ha tingut una vida gens fàcil. Aquest és el seu relat. I de com fa gairebé un any que espera que li donin la Renda Garantida de Ciutadania.

És impossible fer un perfil de l’exclusió quan totes i cadascuna de les persones que la pateixen tenen la seva pròpia història. Però sí que hi ha elements comuns. Com ara la por, la incertesa, el vertigen davant la burocràcia, la pèrdua d’esperança. La Najat ha begut de tot això, però amb l’afegit de ser una dona que sempre ha hagut de nedar riu amunt. Té un fill de 4 anys i una filla de 6 que té la síndrome de Guillain Barre, una malaltia que causa debilitat muscular i per la qual l’Administració li ha reconegut una discapacitat del 42%. El seu marit està a l’atur des de fa mesos i ella no treballa des del 2012, quan va néixer la nena. Viuen a Ciutat Vella en un pis que van ocupar fa dos anys i que és propietat d’un banc. El seu desnonament està programat per al 21 de novembre i ingressen uns 260 euros mensuals entre l’atur del pare i l’ajuda que reben pels dos menors.

Objectiu: 996 euros mensuals

Amb tot això, la Najat es va presentar el 24 d’octubre del 2017 al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per reclamar la Renda Garantida de Ciutadania de què havien parlat a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual forma part des del 2016. Amb la llei a la mà, segons sosté Diosdado Toledano, portaveu de la comissió promotora d’aquesta prestació (l’ILP va recollir 120.000 firmes i va aconseguir el vot unànime del Parlament), a la Najat lihaurien de tocar 996 euros mensuals. Aquell dia li van dir que se n’anés cap a casa tranquil·la i que ja li dirien alguna cosa en un termini màxim de cinc mesos. És el que es coneix com a silenci administratiu positiu: si vencen els cinc mesos de termini màxim i no hi ha hagut resposta, es dona per aprovat l’expedient. Va tornar-hi al febrer, confiada que, al no haver-li dit que no, la cosa avançava adequadament. Però no, el seu expedient encara no estava resolt. Torni d'aquí uns mesos. 

Va tornar-hi al juliol, i la cosa va canviar radicalment. La persona que la va atendre li va dir que apareixia com a desistida, és a dir, com si ella hagués fet marxa enrere i hagués rebutjat l’ajuda. Resulta que li faltava un document (no li havien notificat, diu ella) i no l’havia presentat. "No m’ho podia creure, gairebé m’abraono sobre ella, però pobre, no en tenia cap culpa, només fa la seva feina". Ho va certificar al juliol; alguna cosa delscomptes corrents.

Tornada a la finestreta 

Aquest divendres ha tornat a la finestreta. Ha obtingut la mateixa resposta: “Encara no s’ha resolt el seu recurs, torni en uns mesos”. “Continuo apareixent com a desistida. No entenc res... ¿De veritat no se’m nota prou desesperada? ¿Com puc renunciar a una cosa que pot salvar les vides de la meva família? ¿Què he de fer perquè em facin cas? ¿Tirar-me pel balcó?”.

Toledano s’indigna amb el "maltractament psicològic" que estan patint les persones sol·licitadores de la renda. “El Govern sap que les persones que demanen aquesta prestació no tenen recursos. Això significa que tampoc tenen els mitjans, i de vegades ni les ganes, de queixar-se. Estan jugant amb la vulnerabilitat de les persones. Tot el que està passant em recorda la retallada que Artur Mas va fer amb la Renda Mínima d’Inserció el 2011”.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Si l’expedient de la Najat acaba sent positiu, hauria de cobrar de manera retroactiva, això és, des del moment en què va fer la petició, fa gairebé un any. Això significa que, si li donen el que sembla que li tocaria, a casa seva entrarien de cop més de 10.000 euros. Això passarà en el millor dels casos. De moment, potser per treure’s una mica la ràbia, anirà al Síndic de Greuges per interposar una denúncia.

Diosdado assegura que el favor de 100 dies al nou govern ja ha vençut. I que passat aquest termini de cortesia, ha arribat l’horad’iniciar accions que posin de manifest el que considera "una terrible injustícia i jugar amb les vides de milers de persones". No descarten protestes i vagues de fam. La Najat ho té clar: "Jo faig un mes de Ramadà, així que segur que aguanto molt més que la resta".