Un informe de l'ajuntament nega a l'Església qualsevol dret sobre la Mesquita de Còrdova

L’anàlisi històrica i jurídicafeta per unacomissió d’expertsa instàncies de l’Ajuntament de Còrdova conclou que “l’Església catòlica  no té ni pot tenir cap títol de propietat sobre laMesquita Catedral”. D’aquesta forma, elregistre al seu nom fet el 2006, sota la premissa del seu ús i possessió al llarg dels anys, va ser “indegut” i no tindriavalidesa jurídica, per la qual cosa elconsistoritindria tota la “legitimitat” per acudir al Constitucional i revertir-ne la inscripció en el registre de la propietat. Un procés que el Govern de Pedro Sánchez ja ha anunciat que pensa dur a terme. El bisbat de Còrdova va qüestionar ahir els arguments “ideològics” de l’informe, i va apuntar que la polèmica sobre la titularitat de la mesquita és un “atac a la comunitat catòlica”.

A l’informe, presentat ahir a Còrdova després de mesos de treball, hi han participathistoriadors, constitucionalistes comCarmen Calvo(abans de ser nomenada vicepresidenta) i l’exdirector de la UnescoFederico Mayor Zaragoza. A les seves 20 pàgines, els experts desgranen l’estreta relació de les administracions públiques (la Corona, el consell o l’ajuntament) al llarg de la història amb l’edifici, i deixen clar queno hi ha rastre documentalals arxius religiosos que la mesquita pertanyés a l’Església abans del 2006.

És més, dubten fins i tot que es produís ladonació expressaper part del Rei a l’Església catòlica el1236, tal com el bisbat va argumentar per justificar quedar-se amb la propietat. L’informe rememora la negativa d’Isabel de Castella a donar llicència a l’Església per fer obres a la mesquita, i un incident el 1910 durant el qual el bisbat “va reconèixer amb claredat la titularitat estatal” de l’edifici. Al contrari, la intervenció de l’ajuntament sobre l’immoble “continua sent una constant”, tot i que l’informe concedeix que l’Esglésias’ha encarregat sempre del seu ús com a lloc de culte i n’ha tingut la “possessió”, que no la propietat, gestionant els 10 euros que deixen com a entrada cadascun dels 1,8 milions de visitants anuals.

En les seves conclusions, el dossier apunta la possible responsabilitat del registre de la propietat a l’ometre el deure de comprovació, ja que al tractar-se d’un bé públic, com el reconeix la declaració de patrimoni de la humanitat, no pot ser inscrit a titularitat de ningú. Per als experts, el reconeixement de l’autoritat eclesiàstica com a fedatari públic trenca també el principi constitucional d’igualtat de tots els espanyols, i fins i tot es planteja el conflicte que suposaria reconèixer la propietat de l’edifici a una institució regida per normes d’un Estat diferent a l’espanyol (el Vaticà).

Notícies relacionades

Podem defensa l'expropiació de la mesquita de Còrdova a l'Església

Un informe jurídic obre la porta perquè l'ajuntament reclami la mesquita de Còrdova

Així, tot i que l’ajuntament no podria posar la mesquita al seu nom, sí podria reclamar la nul·litat de la inscripció. No obstant, el comitè de savis advoca perquè sigui elGovern qui iniciï un procés per evitar milers de plets judicials. I és que fonts de l’Església van arribar a situar en 40.000 la xifra d’immatriculacions fetes entre el 1998 i el 2015 gràcies a la reforma de la llei hipotecària amb el Govern d’Aznar, des de parròquies a places, monòlits i muntanyes.

Les reaccions de l’Església a l’informe no es van fer esperar, i fan entreveure que la reversió de la immatriculació serà un procés difícil. En un comunicat, elbisbat cordovès va posar l’accent en el fet que“nombroses instàncies judicials i de l’Administració”, com la Direcció General de Patrimoni, han apuntat que la mesquita no consta a l’inventari de béns de l’Estat, “reconeixent que és propietat de l’Església des de 1236”. El capítol creu que no hi ha arguments “jurídics” per avalar la propietat pública de l’immoble, pel que demanen als polítics “no alimentar” una “falsa polèmica” que, diuen, “només genera divisió entre la població i que suposa un atac a la comunitat catòlica de Còrdova”.