«L'FP dual tindrà un lloc propi en la llei que reemplaci la LOMCE»

Una de les novetats que va introduir Isabel Celaá (Bilbao, 1949) tot just assumir la cartera de ministra d’educació el maig passat va ser la de canviar-li el cognom al seu departament: va deixar de ser d’Educació, Cultura i Esport per dir-se d’Educació i Formació Professional. Això ja dona una mesura del paper que, segons Celaá, han de tenir aquests estudis, la ‘ventafocs’ del sistema educatiu espanyol. Dins d’ells, la modalitat dual, que no acaba de consolidar-se a Espanya, està cridada a tenir un rol rellevant.

L’anterior Govern estava treballant en una llei específica per regular la formació dual ¿la reprendran vostès?

Crec que existeix un ampli consens sobre la necessitat de revisar i millorar la normativa que regula actualment el model de la formació professional dual. Es tracta d’una modalitat que va trobant implantació i que mereix atenció especial. Cal recordar, a més, que el desenvolupament de la formació professional dual no ha sigut completament nou, sinó que es va basar en la formació en centres de treball que es duia a terme en els cicles formatius que existien des dels anys 90. Nosaltres continuarem prestant-li l’atenció que es mereix i determinarem quin és el tipus de normativa més convenient per complir l’objectiu d’obtenir-ne el màxim benefici. Es pot recordar que el passat 26 d’abril es va presentar el denominat Document de Bases de la Formació Professional Dual per ser treballat amb les comunitats autònomes, els acords finals de les quals hauran de ser presentats a la Conferència Sectorial d’Educació. A més, el Servei Públic d’Ocupació Estatal també estava duent a terme paral·lelament una revisió similar, per tal de fer confluir les anàlisis i propostes. I els sindicats i patronal havien manifestat el seu desig de participar en el procés. El propòsit d’aquest document consistia a revisar el reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte per a la formació i l’aprenentatge i s’estableixen les bases de la formació professional dual. Per tant, es tractava de revisar la normativa vigent, tot i que com a resultat del procés pogués no ser necessari elaborar una llei específica.

¿Com l’afectaria la derogació de la LOMCE, una llei que malgrat tot donava un impuls a l’FP dual?

Convé aclarir que derogar la LOMCE implicaria emprendre dos tipus  d’accions: d’una banda, corregir en el termini més breu possible els seus aspectes més controvertits i, per una altra, substituir-la, bé sigui totalment o parcialment, per una nova norma legal tan aviat com fos possible. Considerem que la formació professional dual té un lloc propi en el nostre sistema educatiu i resulta valuosa, per tant, continuaria estant inclosa en la nova normativa que s’aprovés.

Un dels problemes amb què topa el model actual és la falta d’implicació de les empreses, possiblement perquè les petites i mitjanes no tenen recursos per disposar de formadors, ¿com es pot solucionar aquesta situació?

Cal tenir en compte que el model de formació professional dual compta a Espanya amb la limitació de l’alta proporció d’empreses mitjanes i petites, a diferència del que succeeix, per exemple, a Alemanya. Això fa que, sent similar el model, calgui adaptar-lo a les nostres circumstàncies i aquest és el principal desafiament. En tot cas, actualment hi ha gairebé 10.000 empreses participant activament, la qual cosa és una xifra apreciable. Per dinamitzar aquesta participació, que sens dubte és un aspecte clau, ja s’ha començat a treballar per tractar d’obtenir alguns recursos específics procedents del Fons Social Europeu, precisament per al finançament de tutors, d’empreses, orientadors professionals i altres despeses derivades d’una implicació empresarial més gran.

¿Què han de fer les comunitats en les quals aquesta FP dual no s’acaba d’implantar?

Tot i que totes les comunitats autònomes tenen implantat el model de formació professional dual, és cert que no en totes assoleix la mateixa dimensió. A més, els seus models són variats, a causa de les diferents configuracions dels seus sistemes productius i la seva realitat empresarial. Des del Ministeri d’Educació i Formació Professional hi treballarem, ja que són les responsables del seu desenvolupament, per recolzar-les en el que puguem.

Notícies relacionades

L'FP dual a Catalunya: una assignatura pendent

Meritxell Castells, alumna de Seat: «Ara els meus amics m'envegen: cobro i tinc cotxe»

¿Quins són els objectius del Govern respecte a aquest model? ¿Duplicar el nombre de places en un determinat temps, com pretén Catalunya, per exemple?

Com deia anteriorment, el nostre propòsit consisteix a treballar amb les comunitats autònomes, per analitzar amb cura la situació d’aquesta modalitat de formació i orientar-la en el millor sentit. Cal assegurar que els alumnes que segueixin aquesta modalitat formativa rebin la retribució econòmica inherent al model, tot i que encara no generalitzada, que es produeixi la imprescindible vinculació entre els tutors dels centres formatius i les empreses amb els estudiants, juntament amb la implicació dels agents socials i el reconeixement a les empreses, així com una avaluació quantitativa i qualitativa en temps real, entre altres objectius. Al marge de com evolucioni el model en general, si volem que proporcioni els millors fruits possibles, cal cuidar aspectes com els esmentats.