De besar el pa a llençar-lo

Als anys 30, el pa es besava. El 2018, es llença. De tots els aliments que llencem a les escombraries a casa, el pa ocupa el primer lloc. I no serà per tot el que en podem fer: remullar-lo i batre'l amb tomàquets, oli i all per elaborar salmorejo o ratllar-lo i saltar-lo amb all, julivert, alfàbrega i altres espècies i fer una salsa cruixent que acompanyi uns macarrons.

El 2015, Almudena Grandes va plasmar la recent crisi econòmica a la novel·la ‘Els petons al pa’, títol amb el qual l’escriptora va homenatjar tota aquesta generaciód’espanyols que va passar gana en la guerra i en la postguerra. Com la seva àvia, que mai va perdre el costumd’aprofitar l’ou que sobrava després d’arrebossar peix per fer una truita francesa. Era lletjota, irregular i fosca. Però era truita. I es menjava. I així els ous no acaben a les escombraries. La pell de la patata tampoc. Es rostia i es menjava.

Retirar la floridura i menjar

Sense arribar a aquests extrems, l’informe que ha realitzat el Senat sí que insisteix en petits gestos que poden fer els consumidors per combatre el malbaratament alimentari. La primera, diferenciar bé entre data de caducitat i de consum preferent. En aquest últim cas els aliments segueixen estat “aptes per al seu consum” però es llencen per desconfiança. A causa del’oxidació, els ferments o els bacteris, alguns productes poden generar algun tipus de floridura o un aspecte poc agradable. L’informe destaca que hi ha maneres d’arreglar-lo: rentar-lo bé, retirar la capa de floridura o raspar-ne la superfície. “No obstant –es lamenten els senadors– molts creuen que la millor opció davant d’una aparença desagradable és desfer-se de l’aliment”.

L’informe posa èmfasi que, en el passat, moltes famílies sabien –per tradició– com allargar la vida dels aliments. L’oli servia, per exemple, tant per conservar formatge com paté i lactis fermentats. “Aquests usos s’han anat perdent”, es lamenten els senadors. El que no s’ha perdut és el costum d’aprofitar –tot i que sigui en part– algunes viandes. A moltes llars mai es tiren els caps ni les closques dels llagostins, sinó que es couen amb api, llorer, ceba i porro per aconseguir un bon brou. El mateix amb el pollastre rostit, que l’endemà es pot reciclar en croquetes. Un altre pecat és llençar l’arròs blanc que ens ha sobrat del dinar. Escalfat i barrejat amb ou batut dona lloc a una exquisida truita per sopar.

Mig menú i plats per compartir

Notícies relacionades

No llencis menjar a les escombraries (et costa 250 euros a l'any)

El malbaratament de menjar a les escoles arriba al Congrés

Un altre bon hàbit que comença a detectar-se entre els consumidors –tot i que no està disponible a tots els restaurants– és demanar mig menú en lloc d’un menú sencer, com recorden des d’AECOC, l’associació que reuneix a la indústria i a la distribució. Les famílies amb fills, mentrestant, han après la lliçó i estan començant a deixar de demanar menús infantils. Són plats gegants (per a nens petits) i a més les seves propietats nutricionals deixen molt a desitjar perquè mai van més enllà de pasta, pizza o hamburguesa. Pares i mares sol·liciten els seus menús (d’adult) i comparteixen plat amb els fills, de tal manera que el dinar familiar es converteix en millor, més barat i més sostenible.

L’informe del Senat destaca que vendre i comprar a granel resulta de gran efectivitat en la lluita contra el desaprofitament. No obstant, hi ha una pega: els productes envasats inclouen un etiquetatge exhaustiu amb informació útil sobre possibles al·lèrgies, així com data de consum o formes de conservació. “En el cas d’un aliment comprat a granel aquesta informació pot mostrar-se en el punt de venda, però no la tindrà l’usuari quan vagi a consumir-la. Això pot anar en contra de la salut del consumidor. També pot ser que l’usuari, per falta d’informació, rebutgi aliments que encara estan en estat òptim”. El millor, conclou l’informe parlamentari, és fer compres freqüents i petites i adquirir sempre productes de temporada i proximitat.