"La situació de Catalunya hauria d'accelerar el Corredor Mediterrani"

El geògraf Josep Vicent Boira (València,1963) és des del juliol el coordinador del Govern per al Corredor Mediterrani, una infraestructura que es reivindicarà aquest dijous amb un gran acte a Barcelona, de la qual és un dels millors experts, que va ‘fiscalitzar’ des de la Generalitat valenciana i que creu que ha de ser vista com un proveïdor de serveis que doni solucions d’alta velocitat i mercaderies, però que millori també la rodalia. I, a més, que equilibri el pes de l’Estat potenciant el litoral mediterrani.

¿Com es veu el corredor des de l’altre costat de la taula? No es veu igual per una raó, perquè ara la responsabilitat és global des d’Algesires fins a la frontera francesa i jo abans només veia el territori del País Valencià. Ara és una altra escala i m’adono que l’estat és molt diferent. Les diferències són abismals.

¿En quin punt està en cada autonomia? A Catalunya falten algunes infraestructures, però és on és més madur. Al País Valencià està clar el disseny fins a València i més o menys fins al nus de La Encina, però com més al sud te’n vas, més indeterminat està. Entre Múrcia i Almeria no has de modernitzar el tren, és que no n’hi ha

¿Influeix en el projecte la situació política de Catalunya? El Corredor Mediterrani ha de passar tant sí com no per Catalunya i ha de comptar amb Catalunya. No ha de tenir una repercussió directa, però crec que la situació hauria d’accelerar el Corredor com a decisió política, perquè és una infraestructura que equilibra el pes territorial, productiu, econòmic i representatiu de l’Estat espanyol, perquè és la primera gran infraestructura de caràcter no radial que connecta territoris sense passar per Madrid. Crec que Catalunya ja se sent còmoda en el projecte. Recordo el conseller Josep Rull, desgraciadament en presó provisional, donant-hi suport explícit.

És una inversió ingent, ¿en quins termes serà rendible? En termes globals els estudis que he llegit diuen que tindrà una taxa de retorn positiva, que serà rendible per a l’Estat, cosa que és molt important, perquè la tendència no és aquesta. Ho serà perquè el pot utilitzar molta gent i moltes empreses i perquè forma part de la xarxa transeuropea de transports, la qual cosa suposa tenir subvencions europees per realitzar-lo.

Tot sol tenir una cara B, ¿a qui perjudica? En principi, sembla que és un ‘win-win’, tothom hi guanya. Un col·lectiu de defensa de l’Horta que respecto molt deia que el Corredor serà un AVE pel qual només circularà l’Alta Velocitat, i no és cert. Per exemple, ara mateix des d’una mica més amunt de Barcelona fins a Girona hi ha una línia d’alta velocitat que poden utilitzar també les mercaderies. A Espanya no és habitual, però sí que ho serà al Corredor. Parlem de mercaderies, però també de les rodalies.

¿Les rodalies haurien de millorar amb el Corredor? Efectivament, i crec que milloraran. Amb un Corredor com toca, les rodalies serien més ràpides. És un projecte multidimensional i no només relacionat amb l’alta velocitat.

Va dir fa poc que el centre de gravetat mundial econòmic i social s’està traslladant a Orient, ¿se li està fent un corredor a la Xina?, ¿i això és bo o dolent? És que la Xina ha vingut per quedar-se, és el gran canvi de la geopolítica respecte a fa 50 anys. Cada vegada més les relacions comercials les dominarà l’Àsia i no voler fer front a aquesta realitat és tancar els ulls al que passa. 

Cada tres o quatre mesos s’anuncia que el viatge entre València i Barcelona es reduirà mitja hora, però cada vegada dura més... Una de les primeres coses que vaig preguntar va ser aquesta. La primera reducció arribarà quan el tram entre Vandellòs i Tarragona sigui operatiu i la resposta és que està en mans de l’Agència de Seguretat Ferroviària. Es reduiria mitja hora.

¿Hi ha hagut un interès polític que Barcelona i València no estiguessin connectades? A les proves em remeto. És evident que mai ha sigut una prioritat connectar la segona i la tercera ciutat d’Espanya, si no, ja estarien connectades. D’alguna manera la concepció radial que es tenia estava sustentada en poca sensibilitat per a aquesta connexió.

Diu que el Corredor no ha de ser vist com una obra, sinó com un proveïdor de serveis... S’han de traduir les obres en serveis. La primera instrucció que he donat és que, a més de tenir les fitxes de seguiment de cada tram, tinguem una fitxa per cada servei amb quins avantatges poden trobar els ciutadans o empreses en cada tram.

Va ser molt crític que el ramal central absorbís inversions del Corredor pel litoral, ¿com ho veu ara? No són ramals intercanviables, així que destinar una part dels recursos d’un a l’altre no té sentit. El corredor central no pot competir en qüestió portuària per molt important que sigui Algesires. En canvi, el Mediterrani no podrà competir en velocitat perquè el central no passa pràcticament per cap ciutat important i podrà agafar una velocitat de creuer estàndard, però aquest no és el seu objectiu, que ha de ser un carregador constant de mercaderies i persones.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

¿Què suposen actes com la trobada de dijous a Barcelona, en què es preveu que hi hagi més de mil empresaris i representants civils? Són molt importants. Les tendències ja les havien marcat els acadèmics, però els empresaris han sigut el pes que ha fet que s’inclini la balança cap a un determinat costat. Després van arribar els polítics, i això ha creat un consens molt gran. La campanya 'Vull Corredor' de l’AVE ha sigut modèlica socialment.

Parlem de l’Hyperloop, a veure si s’està fent una inversió brutal i en 20 anys els trens van sense raïls... És una cosa que mirem amb atenció, però crec que és a més llarg termini del que pugui semblar ara, i no crec que valgui per a mercaderies, que són cada vegada més pesants. Ens hem de fixar en altres innovacions, com el gas natural liquat que pot substituir el gasoil i electrificar les vies.. Entre l’Hyperloop i la via única del Vandellòs-Tarragona hi ha una distància que encara hem de cobrir.