Els pares de la Nadia xoquen entre ells per l'estratègia de cara al judici

Alumnes i professors d’un institut, associacions de veïns, un grup de teatre, una cadena d’hotels, famosos, parròquies i desenes de ciutadans anònims es van creure les paraules de Fernando Blanco que la vida de la seva filla, Nadia Nerea, corria perill per la malaltia minoritària que patia, la tricotridiostrofia. Aquesta gravetat no era tal, i tampoc existien els costosos tractaments que aparentment necessitava la petita. Amb aquesta argúcia, potenciada per les seves aparicions en mitjans de comunicació i platós de televisió, aquest home va aconseguir recaptar milers d’euros i va aconseguir fer de les donacions “el seu mode de vida”.

Aquest dimarts, ell i la seva dona, Margarita Garau, s’asseuen al banc dels acusats a l’Audiència de Lleida per un presumpte delicte continuat d’estafa després d’haver-se apoderat d’1,1 milions d’euros. Fonts jurídiques han assegurat a EL PERIÓDICO que l’advocat de la mare ha negociat un acord per reduir la petició de pena de sis anys de presó i multa que la fiscalia reclama per als dos progenitors i així evitar el judici. No obstant, segons les mateixes fonts, Fernando Blanco, que és a la presó, l’ha rebutjat.

Visites a la filla

La Nadia viu en l’actualitat amb una tia materna a Binissalem (Illes Balears), municipi on es va traslladar des de Figols, el poble de Lleida on vivia el desembre del 2016, quan el jutjat va dictar presó provisional per al seu pare i llibertat amb càrrecs per a la seva mare. La dona va perdre la custòdia i només pot veure la nena els dissabtes i els diumenges, sense poder pernoctar amb ella. Es trasllada a Binissalem des d’una localitat propera, on resideix. “La visita durant unes hores i se’n va”, han explicat fonts de l’entorn familiar de la petita.

El fiscal afirma que els pares de la Nadia van crear una associació amb el nom de la seva filla amb l’“ànim d’obtenir un lucre patrimonial il·lícit” a partir de la situació de la menor. Aquesta entitat, segons l’acusació, no va ser més que “una excusa per recaptar fons amb la intenció de destinar els diners al seu propi consum i lleure”.

Per aconseguir el seu propòsit, entre el 2010 i el 2016 el matrimoni va concedir nombroses entrevistes en mitjans de comunicació, “fent participar la seva filla en actes benèfics amb públic en directe”. També van utilitzar com a “ardits [tot i saber-ne la falsedat] diversos arguments, com la necessitat de sufragar tractaments mèdics per a la seva filla o intervencions quirúrgiques als Estats Units en vista del risc imminent de la seva mort”. El pare de la menor va mantenir que la seva filla havia rebut no només tractament en aquest país sinó en altres com Guatemala, Rússia, Finlàndia i França. Fins i tot, que ell i la seva filla havien estat un mes a l’Afganistan, “sota les bombes”, per localitzar la suposada cova on s’amagava un dels experts més grans del planeta.

Investigació inexistent

En ocasions, els pares de Nerea argumentaven que les donacions es destinarien a investigar la malaltia de la seva filla o per cobrir les despeses de viatge per Europa, Amèrica o Àsia. El fiscal precisa que el pare de la petita, “per moure l’ànim dels donants” i incrementar la captació de fons, va manifestar que ell mateix patia un càncer de pàncrees, però que posposava el seu tractament fins que la seva filla no fos operada. Aquesta malaltia era una mentida més en el seu currículum.

Els Mossos assenyalen en un informe que Blanco es va inventar el seu càncer “per sensibilitzar encara més els oients i espectadors per aconseguir donacions i lucrar-se, ell i la seva esposa”. Poc abans de ser detingut, l’acusat va parlar amb la seva dona per telèfon. Ella li pregunta per què, per defensar-se, no presenta un informe mèdic que demostri que sí que tenia càncer. El pare de la Nadia respon: “El càncer serveix per fer pena i treure més diners. Això només funciona fent pena”.

Despeses particulars

Notícies relacionades

La fiscalia demana sis anys per als pares de la Nadia per estafa

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Els diners recaptats van ser utilitzats pel matrimoni, segons entén la fiscalia, per pagar el lloguer de la vivenda i de diversos locals, així com l’adquisició de vehicles, pagaments d’hotels i compres diverses, alhora que feien “freqüents i importants” reintegraments. Els investigadors han pogut identificar5.574 donants que van efectuar aportacions per transferència bancària, però no han pogut esbrinar qui són les 1.006 persones que van donar diners en efectiu ni “els centenars” que van participar en col·lectes amb guardioles o subhastes. Les sumes entregades anaven des de menys d’un euro fins a 13.000.

Quan van ser detinguts, el novembre del 2016, en els comptes quedaven 300.000 euros. Al seu domicili i als locals que tenien llogats a Organyà, els Mossos van trobar 2.180 euros en metàl·lic; part d’aquests diners eren en guardioles plenes de pols. L’acusació relata que també es va localitzar una col·lecció de rellotges valorada en 60.000 euros, telèfons mòbils, ordinadors i equips informàtics que es trobaven apilats juntament amb objectes de diversa índole que evidenciaven “un consum d’articles de luxe innecessaris i en clara contradicció amb la situació de necessitat econòmica en la qual els acusats deien que estaven”.