L'etiqueta del porno antimasclista intenta salvar la cara d'un sector assenyalat després de 'La manada'

“¿Com vas aprendre a cardar?”. Vet aquí el quid de la qüestió per als organitzadors del Saló Eròtic de Barcelona, que del 4 al 7 d’octubre acollirà el Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron. Amb la reveladora pregunta comença el vídeo promocional amb què pretenen netejar-se la carai deslligar el consum voraç de pornografia de les agressions sexuals de les ‘manades’.La cinta culpabilitza “una societat sense educació sexual” que ha deixat l’aprenentatge de les pràctiques íntimes en mans d’un “porno masclista”, una estratègia del festival, segons altres veus, que critiquen com sota aquesta màscara transgressora i feminista del vídeo s’amaga la mateixa indústria de la pornografia cosificant i masclista. És la seva manera de pujar a l’onada d’apoderament de la dona –aquest any la seva argúcia és que tots els departaments del festival estan dirigits per dones– i rebutja els abusos.

L’actriu, realitzadora i directora artística del saló, Sílvia Rubí, admet que el festival “necessita netejar la seva cara”, com tota la indústria, tot i que al·lega que “no és possible un canvi dràstic”. La lluita contra el totpoderós porno ‘mainstream’, violent, masclista i gratuït, necessita el suport dels consumidors. “En aquests productes majoritaris, bàsicament americans,hi ha molts abusos i barbaritats, és molt ‘heavy’; un circ en el qual l’espectador busca el més morbós. El públic ha d’ajudar a canviar-ho”, afirma Rubí, que, d’altra banda, recorda que la violència és present en tots els camps. “També hi ha molt gore gratuït a les sèries, ¿fa falta?”.

La directora anima a un trànsit cap a “un porno ètic, més ‘underground’, com l’impulsat per Erika Lust”. El problema, diu, és que aquests productes de més qualitat necessiten ser de pagament i la penya no està disposada a rascar-se les butxaques. 

Cosificant

A l’altre costat del negoci s’alcen veus com la del’activista Amelia Tiganus, integrant de la plataforma Feminicidio.net que va ser víctima d’explotació sexual. “El Saló ‘Eròtic’ de Barcelona és de tot menys eròtic; no hi ha res més agradable que l’erotisme i més cosificant que la pornografia”.La seva estratègia, afirma, és donar-li un aire transgressor a les campanyes publicitàries i de rentat d’imatge. “Mateixa realitat, una altra màscara. He vist imatges d’aquest any i això és de tot menys feminista i transgressor. Fa un temps que utilitzen el discurs feminista, buidant-lo de contingut, per blanquejar la seva imatge i continuar omplint-se les butxaques”. Citant la política i activista Beatriz Gimeno, destaca que “la indústria no educa en valors, la indústria ven productes”.

Tiganus argumenta que “la connexió física i emocional quan tenim sexe deixa de ser-ho quan actuem com robots que repeteixen actes programats per aquesta pornografia que ens crema la imaginació, el desig de descobrir, de sorprendre’ns i de construir plaer compartit des de la nostra autenticitat”. Això és erotisme i la pornografia no ho pot transmetre, subratlla.

Obertament “antiporno” i contrària a la “comercialització de la sexualitat, o sigui, del propi jo”, l’activista censura totes aquestes “maniobres perverses” de la indústria del sexe per “convertir-nos en màquines”. Cal limitar l’accés a aquests continguts que “converteixen la sexualitat en menjar ràpid-escombraries” per recuperar “la humanitat i la capacitat de sentir plaer”.

Relacions entre nens

La psicòloga i sexòloga Montse Iserte, responsable dels continguts pedagògics del Saló Eròtic, reconeix que, tot i que “s’hauria controlar”, és impossible aturar la marea pornogràfica virtual. “Per això és essencial que els pares i l’escola s’avancin”.No fa tant, una imatge en una revista eròtica despertava les fantasies. “Ara les criatures no s’han fet ni un petó i ja ho han vist tot”.  I passa, informa, que arriben casos a la seva consulta com el d’un nen de 12 anys que ha mantingut relacions amb un de 10. Els pares, explica, són els primers en negar la realitat. “Venen dient que els seus fills no estan interessats en el sexe, que són molt petitons per a això i que no es masturben ni veuen porno... ¡Si sabessin!”.

Reinventar el porno amb altres valors

El porno “s’ha de reinventar amb altres valors”, incideix la psicòloga, que celebra una tendència en les relacions: l’‘slow sex’. “Hem anat tant a l’extrem que ara alguns volen tornar al bàsic. Les pràctiques tàntriques estan de moda per la necessitat d’aquest sexe tranquil, del plaer de tocar-nos i sentir-nos”.

Assegura Iserte que el Saló Eròtic intenta amb “passets petits” algun canvi. L’any passat ja es van prohibir els vestits de col·legiala i aquest s’ha incidit que les accions siguin consensuades. “Que es demani permís abans de qualsevol acte. Mai forçar”.També volen ‘vestir’ les actrius amb més glamur. “Tractar-les com si fossin estrelles, que no es quedin per allà davant del públic espaterrades menjant un entrepà”.

Pràctiques violentes no consentides

Des de la seva experiència com a psicoterapeuta, Marc Ruiz adverteix del “dràstic canvi que ha patit l’imaginari col·lectiu respecte al sexe, al tenir accés a la xarxa, fins i tot els nens, a absolutament tota la pornografia, l’element més influent de l’educació sexual en edats molt primerenques”. Així es perpetuen els estereotips de gènere en el qual la dona és cosificada i “ha d’estar disponible per respondre davant de tots els desitjos de l’home”. I el que es desitja, remarca, són pràctiques violentes no consentides. “La pornografia serveix per manipular els interessos sexuals i dirigir els consumidors cap a un contingut més extrem”.

Notícies relacionades

Parlem de porno a classe

El porno dona ales a 'les manades'

Com explica a Feminicidio.net, la pornografia pueril i la masculinitat vistosa –els homes han de ser agressius, durs, competitius, exitosos...– són el caldo de cultiu idoni perquè germinin les ‘manades’. Ruiz avisa que cada vegada nens més petits accedeixen a aquests productes. El 2009 va arribar al seu centre el primer cas infantil relacionat amb el consum de porno. Un nen de 7 anys, amb ansietat elevada i dificultats de concentració, segons va explicar la seva mare, va revelar en la teràpia que entre els jocs i la navegació al mòbil de la seva mare es colaven vídeos porno. “Comentava que després de visualitzar-los cada vegada que veia el cul o el pit de la seva mare, pensava que era una prostituta”.

També a entitats com Sida Studi els preocupa que la realitat dins de la indústria del porno sigui “diferent del discurs de l’espot promocional, el contingut del qual és interessant”. “No confiem que la indústria, amb una lògica de mercat, tingui capacitat per integrar un discurs integrador que busqui un canvi real en les relacions”.