Espanya reconeix menys del 10% dels malalts per amiant

Depenent de quina sigui la seva edat, la paraula ‘amiant’ pot sonar-li més o menys. L’amiant (o asbest) és un dels components del fibrociment, un material de construcció comercialitzat preferentment per l’empresa Uralita SA, per això ha sigut conegut amb aquest nom. ¿Li sonen les teulades d’uralita? Això és l’amiant i si casa seva ha sigut aixecada abans de l’any 2000, probablement contingui aquest material en cobertes o canonades, ja que ha sigut utilitzat, de manera massiva i durant dècades, com a aïllant de la calor i del foc en edificis.

L’amiant està prohibit a tota la UE des del 2000. S’ha demostrat que les fibres soltes d’amiant que arriben als pulmons poden causar malalties greus, com ara càncer de pulmó, mesotelioma (tumor de pleura l’única causa coneguda del qual és l’amiant) o asbestosi (un tipus de fibrosi pulmonar). No s’alarmi: tot i que actualment moltes construccions contenen amiant, només aquells materials molt degradats poden suposar un perill real per a la salut. Països com França obliguen a certificar si la vivenda que es vendrà o llogarà té o no asbest.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’amiant és el responsable cada any de més de 100.000 morts a tot el món. Víctimes com extreballadors dels centres industrials on es manipulava aquest material cancerigen sense cap tipus de protecció, però també familiars seus que van estar en contacte amb les fibres (per exemple, dones que rentaven la roba de feina del marit) i, fins i tot veïns que vivien prop d’un focus de producció.

La zona zero de l’amiant

La zona zero de l’amiant a tot Espanya es troba a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Allà va estar, des de 1910 i fins a 1997, la fàbrica d’Uralita. Per això Cerdanyola ha sigut elegida aquest any com a lloc d’acollida de la trobada internacional de víctimes de l’amiant, que se celebra de dijous a dissabte i està organitzat per l’Associació de Víctimes per l’Amiant de Catalunya (AVAAC) i per la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda.

“El 1925, Uralita tenia 325 treballadors en plantilla. Cinc anys després, més del doble. Molta gent va venir a Cerdanyola a treballar en aquesta fàbrica”, va assenyalar l’alcalde del municipi, Carles Escolà, aquest dijous a la recepció institucional de l’esdeveniment. Les xifres donen una idea del creixement d’aquesta multinacional que fa anys va canviar de nom i actualment es diu Corporació Empresarial de Material de Construcció (Coemac).

“Se sabia des del 1940 que l’amiant era nociu i el 1947 es va reconèixer la malaltia de la uralita. ¿Per què es va continuar utilitzant? Perquè era un material molt barat i molt bo. I no s’ha d’oblidar que l’empresa segueix activa, guanyant milions i milions”, va dir per la seva part Raquel Lafuente, advocada del Col·lectiu Ronda. Aquesta cooperativa treballa des de fa més de 30 anys en la defensa dels drets de les persones afectades per l’exposició a l’amiant i denunciant la falta de mesures efectives de protecció.

Els focus de contaminació

Localitats com Cerdanyola, Ripollet o Castelldefels han sigut importants focus de contaminació no només per a treballadors d’Uralita, sinó també per a familiars i veïns. Les malalties relacionades amb l’amiant tarden entre 20 i 30 anys a desenvolupar-se, per això continuen apareixent nous casos de pacients malgrat que l’amiant està prohibit a Espanya des del 2002 (el 2000, quan es va prohibir a la resta d’Europa, el llavors president del Govern, José María Aznar, va demanar una moratòria).

Ara com ara, l’amiant només està prohibit a 50 països (entre ells els Estats Units i el Canadà). En zones com l’Índia, el Brasil o el nord de l’Àfrica es continua utilitzant. L’OMS adverteix que cada any es comercialitzen uns 2,5 milions de tones d’amiant a tot el món. Hi ha 125 milions de treballadors exposats al dia.

Una de les problemàtiques més grans de la malaltia de l’amiant és la infradiagnosi en l’àmbit de l’Administració, que no reconeix aquesta com una malaltia laboral. Segons algunes fonts, s’estima que a Espanya només s’estan reconeixent menys del 10% de tots els casos que hi ha. A Suècia es diagnostica aquesta malaltia un 200% més que al nostre país.

Solució: la via judicial

Aquesta falta de reconeixement porta molts afectats per l’amiant a Espanya a veure’s obligats a recórrer a la via judicial per obtenir les prestacions que els corresponen. Una de les sentències més importants dels últims anys va ser la del Tribunal Suprem el 2012, quan aquest va unificar doctrina i va resoldre que Uralita va incomplir la normativa des dels 40.

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

També els últims 12 mesos hi ha hagut avenços: dues sentències van establir que l’empresa ha d’indemnitzar uns 40 familiars i veïns de l’entorn de la fàbrica de Cerdanyola. Són sentències pioneres perquè admetenl’impacte sobre la salut de l’asbest en persones que no van tenir una relació laboral directa, la qual cosa s’identifica com afectats passius ambientals.

Tot i així, queda molta cosa per la qual lluitar. El pneumòleg Josep Tarrés, que fa 30 anys que atén malalts, demana la creació d’un registre d’exposats i afectats per aquest cancerigen (“cal crear un diagnòstic precoç, al mesotelioma arribem tard”, assegura), un cens d’espais amb amiant i recolzar la campanya mundial ‘Amiant Zero’.