L'autogestió de petites comunitats de veïns s'erigeix en una bona fórmula d'estalvi i agilitat

Aclaparament, despreocupació, desídia, mandra i molta desconfiança entre veïns i administrador i entre els mateixos veïns és la tònica en qualsevol escala. Pagar i no entretenir-se a revisar què es paga acostuma a ser comú. Així ho estaven fent a la mancomunitat on viu des de finals del 2001 Isabel Román, a Santa Perpétua de Mogoda. “Havíem tingut dos administradors de Barcelona i la distància dificultava una relació fluida amb ells”, confessa. Ara han optat per l’autogestió i això ha permès millorar les finances.

“A la nostra escala –una de les 16 del conjunt comunitari– ens ho emportem tot els mateixos veïns, sense administrador. Som 12 i fer la liquidació anual de llum, aigua, neteja, manteniment i telèfon de l’ascensor suposa poca feina”, explica Román. Els càrrecs de president i secretari canvien, però el tresorer és fix perquè així guarda l’historial de la informació. “Per sort, no tenim cap morós”, precisa, i és per estar contents, perquè la morositat és el pa nostre de cada dia en una immensitat de finques de Catalunya i la resta d’Espanya.

Perfils multidisciplinaris

“Nosaltres tenim perfils multidisciplinaris. Jo preparo els resums de l’any en un Excel, un altre canviarà el pany de la porta quan s’espatlli i un altre les bombetes. L’escala és una extensió de casa nostra, és responsabilitat nostra”, afegeix aquesta veïna.

A la seva escala, doncs, van vent en popa. Controlen despeses, s’informen de possibles millores econòmiques, com la rebaixa de comissions del banc o el canvi de bombetes tradicionals a leds. Però un dia, una de les veïnes va prendre’s el temps per revisar les despeses de la mancomunitat, que sí que gestiona un administrador i que inclou despeses de portes d’entrada al recinte amb les seves zones d’accés, jardí i pàrquing comunitari que afecten el total de 186 vivendes. “Vam començar a indagar i vam veure xifres que ens van semblar desorbitades, com la llum que mantenia la potència contractada durant la construcció, molt superior a la que necessitem, o comptadors incorrectament assignats a la comunitat. Només això ja va rebaixar la factura anual de 24.000 a 7.500 euros”, detalla la propietària.

“Manteniment i neteja del jardí ho feien dues empreses diferents, o sigui que pagàvem dos desplaçaments, així que vam contractar una que ho pogués fer tot estalviant costos de viatge”, diu Isabel Román. “Al final, també és un tema de sostenibilitat. Com la fruita i la verdura, jo recomano que l’administrador i tots els proveïdors possibles siguin també de proximitat”, afirma la veïna de Santa Perpètua. “I si diverses comunitats d’un mateix barri poden compartir proveïdors, s’estalvia temps i energia en mobilitat”.

Quant a la figura de l’administrador, Román afirma que “els veïns són els ulls de l’administrador, però és ell que ha d’agilitar els processos. L’ideal seria comptar amb una ‘app’ o web on comunicar incidències i fer el seguiment de com es resolen i del compliment del pressupost. Hi ha administradors que porten la comptabilitat encara com els que portaven maneguins i visera, avui tots els serveis es poden agilitar i economitzar de manera ‘online’”, diu.

Una vegada confirmat el desfasament de les finances comunitàries, van crear una comissió de veïns que mitjançant un grup de Whatsapp es manté informat sobre temes de la mancomunitat, “i vam contractar un administrador de Santa Perpètua”, afegeix Román. Demanar almenys tres pressupostos de cada actuació o servei que es requereixi és una de les seves pràctiques habituals, “i fem xarxa amb altres comunitats de veïns per compartir experiències d’èxit. Com més gran és una escala i menor l’entesa entre veïns, més es dilueixen les responsabilitats i més s’enforteix la figura de l’administrador”, afirma.

Experts en l’estalvi

Una de les crítiques més freqüents alsadministradors de finques és que es limitin a resoldre incidències quan els veïns alerten d’un problema. Aconseguir els serveis d’un administrador proactiu capaç de buscar fórmules d’estalvi en els serveis de la comunitat (millor companyia d’assegurances, rebaixa de la potència de llum i cabal d’aigua contractat o subvencions per a rehabilitacions més suportables econòmicament per a tots els veïns) és més difícil que trobar una agulla en un paller. No obstant, molts pagarien més a gust i veurien amb millors ulls els administradors que sí que ho fessin.

Però comptar amb un administrador col·legiat sí assegura altres garanties. La formació continuada que els ofereix el seu col·legi professional, sobre actualitzacions legals és sempre un punt a favor. Una de les més recents, la reforma del codi civil català del 2015, estableix que quan un pis queda embargat per una entitat bancària, és aquesta qui s’ha de fer càrrec de les quotes de despeses de comunitat de l’any en curs i dels quatre anys anteriors. Estar al dia d’això i de la tecnologia que facilita la comunicació amb els veïns, fins i tot amb reunions per videoconferència són altres avantatges. A més, davant de qualsevol mala pràctica d’un administrador, el Col·legi d’Administradors de Finques disposa d’un comitè d’ètica professional que tramita queixes oficials i aplica sancions als seus col·legiats.

Notícies relacionades

Comunitats de veïns: malson a l'escala

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Estalvi i sostenibilitat solen córrer a càrrec del boca-orella de coneguts en altres comunitats que ja hagin aplicat millores o descobert professionals com Jordi Giral. Llicenciat en Químiques, es va especialitzar en energies renovables en un màster de la UB-UPC d’enginyeria en energia. Ja en el seu treball d’investigació de Batxillerat el medi ambient el guiava, el va centrar en parcs eòlics. La sostenibilitat, el reciclatge i l’equilibri entre el bé comú de les persones i el del planeta ja se n’anaven amb ell de campaments. “Amb 16 anys era monitor de colònies i el missatge als nois i noies sempre era ‘que la muntanya no recordi que hem passat per allà’”, rememora.

Avui la tasca d’aquell monitor s’ha traslladat a les empreses, a les vivendes de particulars i a les comunitats de veïns. Amb el seu assessorament per no gastar, ni pagar, més electricitat de la que necessitem continua procurant el bé comú i del planeta. “La liberalització de les comercialitzadores elèctriques en certa manera sí que ha trencat el monopoli tradicional, però la generació, el transport i distribució continua estant en molt poques mans i condicionada pels impostos estatals”, explica Giral. Tot i així, d’una companyia a l’altra, assegura que “pel mateix servei hi pot haver una diferència de preu del 20 al 30%”. Ell va fundar Energia Millor per ajudar a aconseguir el millor preu per a necessitats concretes. El seu assoliment més gran ha sigut poder demostrar als seus primers clients que l’estalvi és real i que els seus honoraris els percep només quan arriba el primer rebut elèctric amb el còmput millorat. “La gent, o bé desconeix el que es pot fer, o desconfia –i ho entenc, tots sabem que ningú ven duros a quatre pessetes–, però la gran majoria prefereix continuar com fins ara per no haver de buscar pressupostos, exposar-lo i votar en les reunions, prefereix continuar com el ‘qui dia passa, any empeny’”, exposa Giral. Ajustar la potència contractada a les necessitats de la comunitat, instal·lació de leds i sensors d’encesa i aturada només en presència d’algú suposa “habitualment una rebaixa del 20 al 30% de la factura, i en alguns casos pot assolir el 50%”, afirma l’especialista.