El trasplantament de les cèl·lules mare pot ser que pugui erradicar el VIH

Els avenços científics han permès que lasidaes pugui controlar amb les teràpies antiretrovirals, però no que es pugui curar, perquè cèl·lules infectades amb elVIH–l’anomenat ‘reservori’– segueixen en estat latent i reapareixen si s’interromp el tractament. Tot i això, investigadors del’Institut  IrsiCaixa i del’Hospital Gregorio Marañón han aconseguit que cinc pacients trasplantats amb cèl·lules mare –les que estan a la medul·la o la placenta– tinguin un reservori del VIH indetectable i un ni tan sols presenti anticossos contra el virus a la sang, segons publica la revista ‘Annals of Internal Medicine’.

“L’estudi suposa una gran novetat perquè cap investigació mèdica al món ha permès aquesta absència de virus al teixit i la sang”, explica Javier Martínez-PicadoJavier Martínez-Picado, colíder de l’article i codirector del consorci IciStem.

La investigació es basa en l’anomenat‘pacient de Berlín’, l’única persona al món que s’ha curat de la sida després d’haver-se sotmès a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar la leucèmia que també patia.Timothy Brown tenia una mutació anomenada CCR5 Delta 32 que feia que les seves cèl·lules fossin immunes al VIH, cosa que evitava que els entrés el virus. Brown va deixar de prendre la mediació i avui dia, 11 anys després, el virus continua sense reaparèixer a la seva sang. Per això,científicsde tot el món investiguen l’erradicació de la malaltia mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare.

Cinc de 26

En concret, en l’estudi impulsat per la Caixa i la Generalitat de Catalunya, han participat 26 pacients, els cinc primers trasplantats dels quals no presenten rastre del VIH i cap tenien la mutació que sí que manifestava el ‘pacient de Berlín’. “La nostra hipòtesi era que, a més de la mutació, altres mecanismes associats amb el trasplantament van influir en l’erradicació del VIH a Timothy Brown”, conclou la doctora María Salgado, coautora també de l’article.  

Un altre dels pacients trasplantats sí que presenta rastres del virus, però això es pot deure al fet que va tardar 18 mesos a reemplaçar totes les cèl·lules per les del donant, quan en terminis més curts, els investigadors han conclòs que la desaparició del VIH és més gran. Falta per saber com evolucionaran la resta de trasplantats.

A més, el pas següent consistirà a realitzar un assaig clínic per interrompre lamedicació antiretroviralque encara estan prenent els cinc primers i veure si la malaltia reapareix. Per fer-ho, s’utilitzaran tècniques que activen elsistema immune, a fi que, si hi ha rebot viral, el cos sigui capaç de controlar-lo.

Les teràpies futures

Notícies relacionades

Una neuropròtesi pot llegir el pensament i traduir-lo oralment "quasi a temps real"

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

En canvi, si estan curats, la descoberta “estableix les bases per entendre com s’elimina el reservori”i per “dissenyar estratègies de cura menys complexes i invasives que el trasplantament de cèl·lules mare”, que comporta una alta mortalitat i només es recomana en pacients amb malalties hematològiques molt greus, segons explica Martínez-Picado.

Aquestes teràpies futures podrien sustentar-se en el que els metges anomenen un ‘autotrasplantament’, i que consisteix a extreure cèl·lules amb el VIH del pacient, eliminar-ne el virus i tornar a implantar-l’hi, amb l’objectiu de fer-lo resistent a la malaltia.