Mar Carmona, malalta de càncer de mama: "Només és cabell. I torna a créixer"

Mar Carmona (Mataró, 1977) recorda perfectament el moment en què va notar una punxada al pit dret. "Va ser la matinada del 24 al 25 de juny d’aquest any, cap a les dues. Automàticament, em vaig notar el bony", relata des de la seva llar, a Barcelona. Els metges, en la primera visita, no van creure que aquella punxada fos res dolent. Però li van fer una mamografia, una ecografia i, finalment, una biòpsia , i havia d’anar a buscar els resultats al cap d’uns quants dies. "Durant tot el cap de setmana, ja m’havia fet la idea que seria càncer. M’havia preparat per a això. Sempre vaig pensar que el tindria, no sé per què. Meses abans ho havia comentat a una amiga que n’havia passat un", afegeix.

Carcinoma invasiu d’alt grau. És el que revelaven els resultats de la biòpsia. "La meva parella va preguntar: ‘¿I això?’. Li vaig respondre: ‘És càncer’". La Mar explica amb naturalitat la seva vivència d’una malaltia que afronta amb fortalesa i bon humor. "El meu càncer és triple negatiu, el més agressiu de tots els càncers de mama. Només el tenen un 20% de les dones, tot i que el 80% de les malaltes el superen. És, també, el que més recidives té. I és visceral, és a dir, pot anar cap al fetge, al pàncrees...".

Aquesta administrativa de 41 anys reconeix que al principi li costava pronunciar la paraula. Càncer. "¿Jo, amb un càncer? Va ser dur, però ho vaig poder assimilar. La persona que per a mi ha sigut un referent és la tia de la meva parella, la 'tieta', que ha tingut un càncer amb 78 anys i l’ha portat de manera admirable. Ara està en fase terminal, però, si ella l’ha portat bé a la seva edat, ¿per què no el puc portar jo bé? Vull que els meus pateixin el mínim per mi", afirma.

La Mar viu la malaltia amb fortalesa. "En la vida hi ha dues maneres d’afrontar les coses: des de l’optimisme o des del pessimisme. El camí serà el mateix", diu. I afegeix: "Soc conscient de la sort que tinc per haver nascut en un país on em puc tractar, perquè m’ho han detectat aviat, perquè no m’han d’extirpar el pit, perquè és un tumor molt petit". Creu que la paraula 'càncer' és encara un tabú i per això la gent el tem tant. "Abans era sinònim de mort; ara, no. Gràcies a la recerca s’estan traient nous fàrmacs i químics". I recorda que una de cada vuit dones pateix càncer de mama; "una barbaritat".

La caiguda del cabell

Aquesta barcelonina està molt vinculada a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i acudeix al seu 'Espai actiu contra el càncer', a la Travessera de Les Corts, per assessorar-se sobre temes com, per exemple, la nutrició. Tot i que fan molts altres tallers, per exemple, de ioga, 'mindfulness' i, fins i tot, de recolzament psicològic.

"Em pensava que la caiguda del cabell seria el que més m’afectaria, però només vaig plorar quan em va caure el primer floc. Després vaig anar a la perruqueria a rapar-me", conta aquesta dona. No té vergonya a l’hora de mostrar-se tal com és ara: exactament la mateixa de sempre, però amb càncer. No mostra objeccions a l’hora de posar-se davant de la càmera d’EL PERIÓDICO sense la seva perruca. "Només és cabell. I torna a créixer", diu amb un somriure. "No m’hauria importat anar amb mocador, però amb perruca em sento més jo. A casa vaig calba i no passa res". 

Notícies relacionades

La supervivència en càncer de mama augmenta un 1,4% cada any

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

El càncer en la vida de la Mar va ser un cop, però, ni de bon tros, un canvi profund. Els seus plans de futur passen per poder agafar l’avió el pròxim estiu. "M’encantaria tenir l’alta a l’agost i viatjar, cosa és el que més m’agrada, i aquest any no vam poder. Soc una enamorada d’ Àsia. Això i continuar disfrutant de la meva família i amics. El càncer no m’ha canviat gaire la perspectiva de vida, perquè ja tenia unes bones bases. Amb tot, he après a viure el moment, a no fer plans a llarg termini. No sé com estaré demà", assenyala. 

Per a ella aquesta és la "malaltia inversa": "Quan estem malaltes, no ens n’adonem. Després, quan ens estem curant és el moment en què pitjor estem", reflexiona. La Mar envia "força" a totes les dones que en aquests moments pateixen càncer. "Tot passarà. I, tot i que ara no ens reconeguem al mirall, tot passa", finalitza.