La presidència de torn de la UE suggereix retardar el final del canvi d'hora fins al 2021

¿Estan a favor d’abolir el canvi d’hora tant a l’hivern com a l’estiu a la Unió Europea? Si és així, ¿quan l’hauríem d’abandonar? El compromís posat sobre la taula per la presidència semestral de la UE, que ocupa Àustria, suggereix la data del 2021, però preguntes com aquestes no tenen encara resposta delsVint-i-vuit. La Comissió Europea va presentar el setembre passat una proposta legislativa en la qual aposta per accelerar i eliminar el canvi des de l’any que ve. La realitat, no obstant, és que són pocs els estats membres que han fixat la seva actitud, i l’acord, a priori, portarà temps.

Des de finals de setembre, el grup tècnic responsable d’examinar la proposta al Consell –on són representats experts dels 28– s’ha reunit en tres ocasions, però els avenços són imperceptibles i és poc probable que hi hagi un punt d’inflexió per a finals d’any. “Hi ha molts països que han començat amb consultes internes i que simplement necessiten més temps”, expliquen fonts del Consell. És el cas d’Espanya, però també d’altres com la veïna França que consideren que és massa aviat per posicionar-se. “La majoria dels Estats membres no tenen una posició i no han expressat la seva predilecció per una opció”, corroboren fonts de la presidència austríaca.

La proposta i el calendari proposat per Brussel·les susciten molts dubtes i hi ha delegacions que no veuen necessitat d’avançar tan ràpid per molt que hi hagi eleccions el maig de l’any vinent. Països com araHolanda creuen que la discussió hauria d’abordar abans les tres opcions: mantenir l’horari d’estiu, el d’hivern i també la situació actual. "Adoptar una decisió amb vista a implementar-la l’abril del 2019 no és realista i l’actual reglament només hauria de ser revocat un cop el nou sistema estigui clar", expliquen fonts diplomàtiques holandeses sobre l’actitud del seu govern que considera crucial la coordinació amb els països veïns.

Les crítiques de l’Executiu holandès per la urgència de Brussel·les són moltes. Consideren que els resultats de la consulta pública realitzada a l’estiu per la Comissió Europea "no és representativa", no hi ha estudi d’impacte que avaluï amb precisió els efectes (financers) del canvi, ja que només citen alguns estudis sense els pros i els contra, i abans consideren necessari consultar amb la població i les empreses holandeses. "La velocitat que planteja la Comissió no és factible", avisen les mateixes fonts, que asseguren que el servei jurídic del Consell ha determinat que la base legal utilitzada per Brussel·les en la seva proposta és, a més, incorrecta.

Setmana que ve, primer debat polític

El primer debat a nivell polític tindrà lloc aquest 29 i 30 d’octubre a Graz (Àustria). Aquell dia es reuneixen els ministres de transport de la UE i la presidència austríaca ha previst un debat. No s’esperen avenços, però sí serà la primera oportunitat de prendre la temperatura al pla entre els Vint-i-vuit i veure el suport que suscita la data del 2021, per molts, "més realista" que la proposta per la Comissió Europea. Altres fonts consultades recorden que tot i que la proposta arribés a aprovar-se l’any que ve, no podria aplicar-se automàticament, ja que sectors com el transport –especialment les aerolínies– necessiten entre un any i un any i mig per preparar els seus horaris. 

Fins ara són pocs els països que han expressat públicament la seva opció predilecta. És el cas d’Àustria, partidària d’abandonar el canvi bianual i d’aplicar l’horari d’estiu, i de Finlàndia el Parlament del qual va promoure a començaments d’aquest any una resolució defensant també l’abolició del sistema actual. El que no han decidit a Hèlsinki és si apostar per l’horari d’hivern o pel d’estiu.

Una enquesta recent encarregada pel ministeri de transports entre els finlandesos i publicada la setmana passada revela que el 52% dels entrevistats són partidaris de quedar-se en l’horari d’hivern, contra el 48% que aposta pel d’estiu. La diferència és més gran en una altra enquesta de Gallup, que xifra en un 47% els favorables a quedar-se de manera permanent amb l’hora d’hivern, enfront del 39% que optarien pel d’estiu. “Ens hauria agradat que s’abolís des de l’any que ve, però entenem que hi ha molts Estats membres que necessiten fer consultes internes”, reconeixen fonts de la delegació finlandesa. “Molts Estats membres diuen que necessiten conèixer abans quin seria el mapa de fusos horaris si s’eliminés el canvi d’hora, perquè el temor és que hi hagi una fragmentació del mapa horari”, afegeix la mateixa font.

Un altre dels països que a priori ho tenen clar és Portugal. El seu primer ministre, Antonio Costa, és l’únic que ha dit ben alt que prefereixen mantenir el canvi bianual. Inicialment també Grècia s’havia pronunciat a favor de l’‘statu quo’, però la proposta de compromís plantejada per la presidència austríaca ha modulat la seva negativa i el ministre de Transport “es reserva el dret a formular la seva posició oficial en la reunió informal de Graz”, expliquen fonts de la delegació grega.

L’Eurocambra s’afegeix al debat

Notícies relacionades

El canvi a l'hora d'hivern afecta l'estat d'ànim, però no les neurones

Els experts de Sánchez comencen dividits el debat del canvi d'hora a Espanya

En paral·lel, també el Parlament Europeu ha posat fil a l’agulla. La comissió de transports ha nomenat la socialista sueca Marita Ulvskog com a ponent de l’informe i el seu objectiu és prémer l’accelerador, sobretot tenint en compte que l’abril serà l’últim mes hàbil d’aquesta legislatura i que és la data assenyalada en la proposta com a termini perquè els governs notifiquin a Brussel·les la seva decisió de si quedar-se amb l’horari d’hivern o d’estiu. “La Comissió ha proposat la data del 2019, però ara són el Parlament Europeu i els Estats membres els que han de decidir”, explica el portaveu Enrico Brivio tot passant la pilota al legislador.

La intenció d’Ulvskog, expliquen des de la seva oficina, és finalitzar el primer esborrany abans de finals de 2018 de manera que la primera discussió entre els eurodiputats se celebri en la reunió prevista per al 21 i 22 de gener i que la votació en comissió es produeixi el 4 de març, unes setmanes abans de portar el text al ple. “La Comissió ha presentat un calendari ambiciós, però la senyora Ulvskog vol treballar de valent per intentar que es voti en el ple de març”, asseguren.