drama migratori al Mediterrani

30 anys de la primera mort a l'estret de Gibraltar

patera

patera

4
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

Aquest dijous 1 de novembre es compleixen 30 anys de la primera mort documentada d’una persona migrant a l’estret de Gibraltar. Va ser l’any 1988 quan el mar va llançar el primer cos d’un migrant que provava d’arribar a les costes espanyoles a la platja gaditana de Los Lances.

Des d’aleshores, almenys 6.714 persones han mort a l’Estret intentant arribar a Espanya, segons l’estimació realitzada per Andalucía Acoge i la fundació Por Causa. Aquestes organitzacions han elaborat un document, que presentaran dilluns vinent 5 de novembre a Madrid, en el qual fan un recorregut de la política migratòria durant els últims 30 anys.

L’1 de novembre de 1988 un fort temporal va provocar el naufragi d’una barca marroquina amb 23 ocupants, que va deixar un mort, 18 desapareguts i quatre detinguts. El mort va ser un jove marroquí de Nador de 23 anys que havia pagat 35.000 pessetes per poder creuar l’Estret i arribar a Europa a fi de trobar feina. Aquell dia, el fotògraf Ildefonso Sena va immortalitzar la primera imatge del cos d’un migrant sobre la sorra d’una platja espanyola.

Espanya era llavors un país de trànsit ja que l’objectiu d’aquestes persones era arribar a França o a Itàlia i la manera d’accedir-hi va passar de colar-se com a polissons als ferris a jugar-se la vida en embarcacions "fràgils i insegures", segons destaquen les organitzacions. Aquella va ser la primera pastera documentada, "una de tantes" que, trenta anys després, segueixen arribant a les costes espanyoles.

Segons les xifres recopilades per Andalucía Acoge i la fundació Por Causa, s’han produït almenys 235.568 entrades irregulars a Espanya per mar des de l’any 1999 i 2017, una xifra a la qual ara cal sumar les 43.467 persones que han arribat a Espanya aquest 2018 a 1.636 embarcacions, segons dades oficials actualitzats a data de 15 d’octubre.

2018, rècord de pasteres

De fet, aquest any ja registra el rècord d’arribades, superant les xifres de l’anomenada crisi dels ‘cayucos’ del 2006, quan 39.180 persones van arribar a Espanya per via marítima, principalment a través de les illes Canàries. Aquell any es va produir el màxim històric en nombre de morts al mar amb 1.167 persones mortes.

Des de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) recalquen que només el 2018 existeix constància de la mort de 239 persones i de la desaparició de 279, 518 en total. Però destaca que els experts de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) estimen que per cada persona que s’ha comprovat la seva mort, de dues més no se’n sap mai més res.

Després d’aquest 1 de novembre, "poc" s’ha fet per impedir que aquestes morts es continuïn produint, i molt, per fer de "la repressió, la reclusió i les expulsions, l’única política de gestió dels fluxos migratoris", segons assegura APDHA.

Recentment, en vista de l’increment de les arribades a costes peninsulars, el Govern ha aprovat un reial decret llei pel qual es prohibeixen les embarcacions d’alta velocitat, tant pneumàtiques com semirígides, normalment utilitzades per les màfies, amb l’objectiu de combatre el contraban de droga i de persones migrants a l’estret de Gibraltar.

La història migratòria d’Espanya

Andalucía Acoge i la fundació Por Causa han realitzat un document i una infografia que recull les fites més destacades dels últims 30 anys de migracions a Espanya. L’informe es presentarà dilluns vinent 5 de novembre a Madrid amb la col·laboració de quatre persones que han sobreviscut a la ruta del Mediterrani Occidental. Les dues organitzacions denuncien el "disbarat" d’un model de frontera al Mediterrani que suposa "una agressió estructural als drets humans i a la mateixa vida de milers de persones cada any".

Notícies relacionades

Des de l’Associació Pro Drets Humans asseveren que les persones mortes i desaparegudes "són resultat de veritables polítiques racistes i assassines en aquests últims 30 anys". "Són polítiques fracassades alimentades pel negoci de la xenofòbia, que no aconsegueixen complir els seus objectius declarats de control i rebuig. Però que, d’altra banda, provoquen enormes sofriments i, com es veu, milers i milers de morts", assenyala.

"Hem de continuar preguntant quant temps més hem de continuar sent testimonis d’aquesta barbàrie", afirma, mentre asseguren que continuen qüestionant totes les mesures que s’estableixin sota una "falsa hipocresia de protecció i seguretat" i exigint canvis en les polítiques migratòries i d’asil que prioritzin el respecte i garantia dels drets humans "per sobre de foscos interessos econòmics o dependències ideològiques".