Les universitats volen derogar el reglament del 1954 per lluitar contra els fraus

No s’han de disparar les alarmes, però convé no abaixar la guàrdia. És l’opinió generalitzada a les principals universitats catalanes respecte als enrenous causats per les males praxis esdevingudes en els últims mesos, des de l’assumpte del plagi en tesis i màsters que ha implicat a la classe política, fins a la recent expulsió de quatre alumnes per vendre un examen. La paradoxa és que, mentre els centres compten cada vegada amb més eines per detectar el frau, no existeix una llei estatal moderna que concreti com castigar els tramposos. Cal retrocedir al franquisme, a ¡1954!, per trobar l’únic reglament vigent, i de caràcter sancionador, que regula la disciplina acadèmica. La classe política no ha fet els deures, i cada universitat es treu de la màniga cartes pròpies per combatre el joc brut. Ara la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (Crue) ha posat fil a l’agulla i ha iniciat un grup de treball per abordar la derogació del decret franquista. Al grup de treball se li ha encarregat presentar una proposta de caràcter tècnic que, elaborada de forma conjunta amb diferents àrees de les universitats i amb la representació de l’alumnat, pugui ser presentada al Ministeri per a la seva tramitació. 

“L’objectiu és, entre altres aspectes, que es derogui el Decret de 8 de setembre de 1954 pel qual s’aprova el Reglament de Disciplina Acadèmica”, explica la Crue. “Encara s’està en una fase inicial i el plantejament respon a la necessitat d’adequar les matèries disciplinàries i de convivència, no només al marc legal postconstitucional, sinó a la realitat del nostre temps. En aquest objectiu coincideixen les universitats i els representants dels estudiants, pel que esperem assolir una proposta consensuada en el menor termini possible”, detallen fonts de la institució.

“Falsificació de documents”

En el vell reglament es tipifica com a falta greu “la suplantació de personalitat en actes de la vida docent i la falsificació de documents” i també “la falta de probitat i les faltes constitutives de delicte”, entre altres conductes. Les sancions proposades inclouen des de l’expulsió temporal a la perpètua. Mentre arriba la nova llei, els centres universitaris han optat per extrapolar aquestes figures del reglament de 1954, que, per exemple, no especifiquen la pràctica del plagi, a normatives i codis ètics propis.

La legislació preconstitucional planteja dubtes sobre l’aplicació, i ha de ser constantment interpretada pels qui l’han d’utilitzar. “Es tradueix a la realitat democràtica”, explica Pere Torra, secretari general de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que testifica que la seva aplicació resulta  “molt confusa”, al contenir fins i tot disposicions inconstitucionals, com incloure com a falta greu les “manifestacions contra la religió i moral catòliques”. A la pràctica, diu, s’utilitza molt poc.

Les sancions, un tema “sensible”

El debat per una actualització fa molts anys que és a sobre la taula, però és un “tema molt sensible” que exigeix peus de plom, agrega Torra. “S’ha comentat, però fins ara ningú s’ha atrevit, no resulta popular parlar de sancions”. 

Però la qüestió no és fútil. Segons un recent informe sobre el frau acadèmic de la Universitat d’Alcalá, els pocs estudis publicats sobre el tema apunten que un de cada tres universitaris admet haver fet pràctiques deshonestes; la meitat afirma haver copiat en exàmens i gairebé dos de cada tres reconeixen haver plagiat en part textos de pàgines web.

Nou codi ètic de la UB

El 9 d’octubre passat el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona va aprovar el Codi ètic d’integritat i de bones pràctiques. El catedràtic i president del comitè d’ètica, Norbert Bilbeny, va recalcar que el nou document no té caràcter de normativa legal sinó que vol orientar els drets i les obligacions dels col·lectius del centre.

La llibertat acadèmica, la responsabilitat professional, la integritat científica i acadèmica, l’honestedat, la igualtat de drets, el respecte, la privacitat i confidencialitat, la sostenibilitat i les relacions solidàries, i les possibles conductes de risc són els apartats que componen aquest codi, la interpretació del qual correspon al Comitè d’Ètica de la UB.

Entre les males pràctiques, el document recull  que “el plagi és la forma més greu d’apropiació de l’autoria intel·lectual”. És igualment reprovable “permetre que una altra persona es beneficiï d’un treball sense ser-ne coautora o deixi firmar com a coautor d’un treball al que no ho ha sigut”. La universitat es planteja desenvolupar una normativa específica sobre el plagi. Una de les discussions ‘calentes’ és la responsabilitat del director de la tesi i del tribunal.

Robatori d’exàmens

També s’apunta, a l’article relatiu a conductes de risc, que “no és admissible la compravenda de treballs acadèmics com exàmens, exercicis, assajos, treballs finals de grau o màster o tesis doctorals”. En aquest capítol s’inclouria el robatori i comercialització d’un examen, el juliol del 2016, per part de quatre joves de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB que han sigut expulsats per un període de dos anys. Els alumnes van entrar de forma il·lícita en el correu electrònic d’un professor i van vendre la prova als interessats, i cadascú va obtenir uns 2.000 euros.

Les tecnologies juguen a favor tant dels lladres de l’aliè com dels serveis de control. Un consorci d’universitats catalanes, com ara la UB i la UAB, ha adquirit el programa de programari Urkund, que analitza el grau de coincidència de frases i paràgrafs a la seva base de dades. No és una arma definitiva, però ajuda.

Serveis a la comunitat

La Universitat Pompeu Fabra recorre a un codi ètic del 18 de juliol del 2012 i n’està preparant un de nou com a instrument coercitiu que refereix les conductes reprovables, entre aquestes el plagi o la citació incorrecta. Una de les mesures d’aquesta institució més encertades i sol·licitades, informa Pere Torra, és la substitució de les sancions, a petició de l’estudiant, per serveis a la comunitat universitària. Per exemple, treballar, sense remuneració, a la biblioteca o en tasques administratives.

En el cas dels plagis de tesi, Torra assegura que es donen molt pocs casos perquè existeix tota una bateria de controls als quals la UPF afegeix el programari Turn it in. Més fàcil resulta fer copia i enganxa i passar impune en els treballs de final de grau i màster. “Es copia bastant”, admet. Algun ha tingut la barra de presentar una investigació aliena canviant només la portada. En vista d’un desvergonyiment tan gran, Torra és partidari de la mà ferma. “Si es cometen faltes tan greus, caldria expulsar-los de la carrera”.

No obstant, opina, calpremiar les mesures preventives, entre les quals s’inclouen la informació i la formació, contra les merament sancionadores. El web de la UPF avisa que “no tolerarà casos de plagi o còpia ni la col·laboració activa o passiva en aquest tipus de pràctiques fraudulentes”. La sanció consistirà en el suspens de l’assignatura i en l’obertura d’un expedient que pot concloure amb la no-obtenció del títol de màster. Es considerarà plagi la reproducció de frases o paràgrafs de textos d’altres autors sense citar-ne la font original de procedència.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) regeix una normativa del 2007, modificada el 2010. En un dels articles s’especifica que en el cas que l’estudiant faci qualsevol “irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació es qualificarà amb un 0, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En el cas que es produeixin diverses irregularitats en una assignatura, la qualificació final d’aquesta serà 0”.

Carles Llorens, vicedegà de Relacions Institucionals i Secretari de la UAB, assegura que és “molt difícil” que es produeixi un plagi en una tesi perquè aquesta implica un llarg procés amb “molts filtres”. Entre aquests, hi hauria el director de la tesi, la comissió anual de seguiment, la publicació en revistes internacionals amb els seus propis controls i el tribunal d’avaluació, a més del programa de detecció informàtic. Llorens recorda tot just quatre denúncies en tota la història del campus. “És molt complicat, però la tolerància ha de ser zero”, postil·la.