serveis públics

Sanitaris i pacients rebutgen "privatitzar" la sanitat a través de les farmàcies

Denuncien que les anomenades apotecaries "comunitàries" facin tasques assistencials previ pagament

Madrid, el País Basc, València i Catalunya han fet passos destinats a externalitzar serveis d'atenció primària

Una farmàcia de Barcelona

Una farmàcia de Barcelona / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

Enmig d’un panorama de centres de salut saturats i metges i infermeres reclamant més mitjans per atendre una població cada vegada més envellida, en algunes comunitats autònomes s’estan fent passos encaminats que siguin els farmacèutics els que facin certes prestacions sanitàries, com l’atenció domiciliària, el control de pacients crònics o el seguiment de les embarassades. En vista d’aquesta situació, infermeres, metges, societats científiques i usuaris de la sanitat pública s’han aixecat en peu de guerra per denunciar l’intrusisme i el risc que es produeixi una “privatització encoberta”, atesa la possibilitat que les farmàcies cobrin per prestar determinats serveis.

Així, 10 associacions, entre les quals destaquen el Consell General d’Infermeria, el sindicat d’infermeria Satse, l’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (Amyts), Facua il’Associació en Defensa de la Sanitat Pública, han publicat aquest dimarts una declaració conjunta en contra del que ells consideren la “mal anomenada farmàcia comunitària”,en què demanen a la Comunitat de Madrid que faci marxa enrere en l’avantprojecte que permet a les oficines privades de dispensació de medicaments el desenvolupament de determinades activitats sanitàries que “no són de la seva competència”, que segons el seu parer provoca“duplicitat”d’actuacions i un “greu conflicte d’interessos”.

El metge jubilat i portaveu de l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública, Marciano Sánchez, ha enumerat en roda de premsa els riscos de l’externalització d’aquests serveis. En primer lloc, per a la salut dels pacients, ja que els farmacèutics no estan formats per fer atenció domiciliària i no disposen, per exemple, de l’historial mèdic del malalt. I en segon lloc per a l’equitat del sistema, ja que es cobra per certs serveis i existeix el risc que els professionals“promocionin”entre els pacients altres productesno subjectes a recepta mèdica i dels quals les farmàcies obtenen abundants beneficis.

Catalunya, metadona, VIH i còlon

Notícies relacionades

Madrid és la regió amb un avantprojecte a favor de les “farmàcies comunitàries” més avançat, però també hi ha iniciatives similars al País Basc i a la Comunitat Valenciana. A Catalunya el Departament de Salut ha concertat amb les apotecaries la dispensació de metadona, els test ràpids del VIH i les proves de detecció precoç de càncer de còlon. Per això, el sindicat català d’infermeres iniciarà ben aviat una campanya de protesta, segons avança Satse.

A escala nacional, la Mesa de la Professió d’Infermera ha reclamat a la ministra de Sanitat, María Luisa Carccedo, que aclareixi si recolza el suport que la directora general de Farmàcia ha prestat a les botigues en qüestió.