Judici a 'La manada', segona part

Era el 26 d’abril passat. Tot just havien passat uns pocs minuts des que el magistrat va començar a llegir la sentència contra els cinc membres de  'La manada’i a les principals ciutats del país els col·lectius feministes ja clamaven amb ràbia contra una resolució que contemplaval’abús sexual, però no la violació, a una noia madrilenya en els Sanfermines del 2016. Aquest dimecres els cinc magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) deliberaran sobre els recursos presentats contra la sentència que condemnava els processats a nou anys de presó. Compliran un formalisme legal. No és la primera vegada que es reuneixen per debatre, però sí la definitiva. I decidiran amb una societat més sensibilitzada davant la violència masclista i també amb un feminisme més organitzat que ja va exhibir la seva capacitat de mobilització en un històric 8 de març.

La previsió és que la resolució estigui llesta d’aquí un més. Encara quedarà el recurs al Tribunal Suprem, que serà qui converteixi en ferma la resolució d’un cas que s’ha convertit en un emblema del moviment feminista a Espanya, segons comparteixen els experts consultats per EL PERIÓDICO.

El TSJN va acordar el passat 8 d’octubre no celebrar una vista per resoldre els recursos, al considerar que no ho era necessari "per a la correcta formació de la seva convicció", ja que "queda il·lustrat pels extensos i fundat recursos i les seves respectives impugnacions". Va afegir que així també es preserva “la identitat i indemnitat de la víctima denunciant". A més de les defenses, que sol·liciten l’absolució, també va presentar recurs la fiscalia, que reclama que es condemnin els processats per agressió sexual i no per abús sexual. Estima que es presenta violència i intimidació i que no hi va haver consentiment per part de la víctima. La defensa de quatre dels cinc processats s’ha alineat en el seu recurs amb el magistrat que es va inclinar per l’absolució i va veure en el vídeo que van gravar els acusats sexe amb "un ambient de gresca". L’advocat Agustín Martínez Becerra assenyala en el seu escrit la seva "absoluta adhesió" al vot particular del magistrat Ricardo González. magistrat Ricardo González

Tots els ingredients

“El judici ha donat arguments per a la mobilització. És una sentència molt patriarcal”, indica la sociòloga María Silvestre. Per a la fiscal Inés Herreros “els fets que relatava la sentència estan en l’imaginari de tot l’horror del qual les nostres mares ens han previngut des de petites: el portal, la força... I ens diuen que no és suficient. La reacció ha sigut un ‘¿què més voleu?'¡. “Va ser un cas molt mediàtic, i l’expectació prèvia va ser enorme. Estàvem totes esperant la sentència i va caure com una gerra d’aigua freda”, assenyala Helena Gil, jutge de Granollers.

“Qualsevol moviment necessita una organització mínima”, diu Silvestre. I aquest la va trobar en els col·lectius feministes, que van començar a convocar les dones a tot Espanya i va ser el reflex de com la societat havia acabat assimilant una feina que durant anys havia estat fent el moviment feminista.

El 2012, les imatges dels Sanfermines mostraven dones grapejades per homes. El 2008 va ser Nagore Laffage, violada i assassinada perquè l’home que va conèixer durant el ‘txupinazo’ no va entendre que no és no. El 2016 va ser el punt d’inflexió. Un dia després que la víctima de ‘La Manada’ denunciés, una manifestació massiva a Pamplona va omplir les places de la ciutat contra totes les agressions sexuals. “Per fi ha arribat una generació que no admet que se les maltracti, que es dubti de la seva paraula”, assegura la sociòloga Marina Subirats. “Sortim a dir prou a aquest tipus de Justícia exageradament masclista i injusta”, explica Bernat Escudero, de l’Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere.

Justícia patriarcal

El 8 de març va ser una demostració de força que ni les seves promotores s’esperaven. “L’organització feminista ja era molt potent i estable en el temps, però també minoritària. El que és nou és la seva desideologització, agrupant dones que mai s’havien posat aquesta etiqueta”, indica Silvestre. La sentència de ‘La Manada’ havia sigut el ‘Me too’ espanyol, el que el sociòleg i expert en moviments socials Pedro Luis Iriso n’hi diu “una espurna”, una situació “injusta, concreta i que afecta algú determinat” contra la qual s’aixeca tot el col·lectiu. El “grau de més” que va portar a ebullició un feminisme que feia anys que s’escalfava a foc lent, en paraules de Subirats. “És impossible saber quina causa concreta ho farà esclatar. Quan ningú parlava de violència de gènere, una dona en va parlar a la televisió [Ana Orantes] i més tard el seu marit la va matar. Va ser tan bèstia que a partir d’aquell moment tot va canviar”, recorda.

No és la primera vegada que es convoquen protestes per una sentència (va passar a Galícia amb el ‘Prestige’, a Catalunya amb la de l’Estatut o a Sevilla amb el ‘cas Marta del Castillo’), però sí que ha sigut potser una de les més massives. Tant que el CGPJ va haver de respondre amb un comunicat a les veus que se succeïen: "Sembla evident que els esdeveniments viscuts en les últimes jornades ens han de fer reflexionar i incrementar els esforços per treballar per una societat més igualitària".

Notícies relacionades

Els jutges exculpen 'La manada' de violació i desencadenen la indignació social

La defensa de 'La manada' s'alinea amb el jutge que va veure sexe "amb gresca"

Subirats recorda altres sentències anteriors que van aixecar també les dones, com la de “la minifaldilla” –concloïa que la jove Mª José López “podria haver provocat, potser innocentment, l’empresari Jaime Fontanet per la seva vestimenta”. “Però en aquella època no hi havia un moviment social tan fort”, assenyala. Que la societat també qüestioni el Poder Judicial no pot entendre’s com una cosa negativa, tot i que alguns jutges “s’ho van prendre molt malament”, recorda Gil. 

El discurs feminista s’està imposant. Les dones estan reescrivint el que és o no tolerable. “Aquesta crítica social l’ha assumit la societat. Els moviments no es mantenen a llarg termini perquè seria insostenible, però la seva legitimitat fa que es mantingui fins que rebi una resposta institucional”, considera Silvestre. Subirats adverteix: “Més que un punt d’inflexió, és un període d’inflexió i hi haurà ofensives masclistes molt fortes”.