Condemnat a cinc anys de presó el pare de Nadia Nerea per estafa

Nadia Nerea tenia una malaltia considerada rara, però no hi havia risc per a la seva vida. Els seus pares, Fernando Blanco Botana i Margarita Garau Ramis, van utilitzar la malaltia de la nena com a engany per recaptar diners en concepte de donacions. Aquest és un escarit resum de la sentència de la Secció Primera del’Audiència de Lleida que condemna per estafa continuada agreujada als progenitors de la menor, que ara viu a les Balears amb una tia. Al pare, que ja està empresonat, els magistrats li imposen cinc anys de presó i una multa de 3.000 euros; a la mare, actualment en llibertat, se la condemna a tres anys i sis mesos de presó i una multa de 2.400 euros. El tribunal considera acreditat que tots dos es van enriquir amb 402.232,65 euros. 

El tribunal condemna al matrimoni a fer front a una indemnització per als perjudicatscom responsables civils. La justícia, d’entrada, els hi ha confiscat uns 320.000 euros. A més, hauran de pagar les costes del procés judicial, incloses les de l’acusació particular. Les defenses han anunciat que recorreran.

Tricotiodistròfia, malaltia genètica

La resolució descriu que els ara condemnat són pares d’una menor que pateix tricotiodistròfia, una malaltia genètica de les catalogades com a “rares”, que provoca alteracions cutànies, oftalmològiques i un trastorn del desenvolupament i del llenguatge en un context d’intel·ligència límit, “tot i que sense risc vital imminent” per a la menor. La nena, que ara té 13 anys, també pateix un trastorn de dèficit d’atenció. 

Els magistrats afirmen que, aprofitant la malaltia de la Nadia, els seus pares “van ordir un pla per obtenir un lucre patrimonial il·lícit", constituint l’Associació Nadia Nerea per a la tricotiodistròfia i les malalties rares de les Balears. Als estatuts de l’entitat hi figuren com a president Fernando Blanco i, com a tresorera, Margarita Garau. L’objecte social era recaptar fons per a la investigació de la malaltia.

En programes de televisió

La sentència detalla que entre els anys 2010 i 2016, els acusats van acudir a programes de televisió i van concedir entrevistes a mitjans escrits, "i en molts casos hi apareixien interactuant amb la seva filla”. A través d’aquestes trobades amb la premsa, no només oferien explicacions de la malaltia de la Nadia, sinó que també manifestaven que necessitaven diners per a la investigació d’aquesta malaltia i per "sufragar els elevats costos de falsos tractaments i intervencions quirúrgiques a l’estranger que necessitava la petita". En ocasions, van arribar a dir, "també falsament", que tot això era necessari per superar el risc imminent de mort en què es trobava la menor", i van facilitar un número de compte corrent.

La "mateixa dinàmica" van utilitzar els pares de la Nadia per "enriquir-se il·lícitament" quan van arribar a la localitat de Fígols i Alinyà (Alt Urgell, Lleida), a començaments de l’any 2013. A l’inici del curs escolar 2013-2014 l’acusat es va reunir amb els pares de l’escola en què havien inscrit la filla i els va explicar la malaltia que patia la menor i els problemes, els tractaments, les intervencions i els costos que generava.

Després, i amb la intenció de "captar l’empatia i sensibilització del col·lectiu a favor seu i incrementar les donacions”, Blanco va arribar a afirmar falsament que ell tenia un càncer de pàncrees i també va dir que la menor corria un risc imminent de morir, i que per això necessitava una operació urgent a Houston que valia molts diners, "cosa que tampoc era certa”.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La sentència considera acreditat que “aquestes maniobres van aconseguir efectivament la seva comesa”, i va aconseguir sensibilitzar de tal manera pares i veïns de la comarca i localitats pròximes que es van organitzar campanyes de recaptació de fons per a la menor, com tómboles, subhastes d’objectes de famosos, venda de participacions de loteria i recaptació de diners mitjançant guardioles.

Versió desmuntada

Els jutges argumenten que la versió dels acusats, "fins i tot legítima i lògicament exculpatòria", no ha aconseguit, no obstant, convèncer-los, "ja que ha sigut clarament desmuntada a través del resultat de l’abundant i contundent prova de càrrec" practicada en el judici, davant l’"escassa i inconcloent" aportada per la defensa. Per exemple, "no hi ha cap evidència de la realitat de les intervencions quirúrgiques a l’estranger" (Blanco no té ni passaport) ni s’ha constatat un risc vital imminent per a la menor.