Treballadors de la DGAIA denuncien que "no està protegint" els menors

Una vintena de treballadors de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) s’han manifestat aquest dijous a les portes de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies per reclamar unes condicions de treball "dignes i segures". Aquestes, segons ells, estan tocades des de fa anys però, especialment, des de l’últim, perquè s’han barrejat amb el col·lapse de les infraestructures de la DGAIA amb motiu de l’augment de menors estrangers no acompanyats ('menes’), una cosa per a la qual no hi ha hagut "planificació". Des de l’1 de gener fins a l’1 d’octubre d’aquest any han arribat ja a Catalunya 3.033 adolescents i joves migrants sense referents adults ni familiars, el doble de l’any passat.

A la tarda, set delegats d’UGT i CCOO de la DGAIA han mantingut una reunió amb la directora, Esther Cabanas, la secretària d’Infància, Georgina Oliva, i el secretari general, Josep Ginesta. Segons fonts consultades, s’ha reclamat una reducció d’hores d’atenció directa per als educadors i auxiliars mes grans de 58. La DGAIA ha manifestat que ha d’estudiar l’impacte d’aquesta mesura i per això ha situat els sindicats a una altra reunió la setmana que ve.

Sobresaturació

La sobresaturació que des de fa temps viu la DGAIA afecta, en primer lloc, els 'menes’ que arriben a Andalusia, Melilla i Catalunya (les tres principals comunitats autònomes receptores) a la recerca d’una vida millor. Fugen de situacions especialment delicades als seus països d’origen (el Marroc, principalment, i l’Àfrica subsarahiana). Però la situació de l’entitat afecta també els seus treballadors.

"La DGAIA mai ha estat preparada per atendre fluxos migratoris, ni en infraestructures ni en educadors", ha relatat Carmen Redondo, educadora social Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE) Maria Assumpta, a Badalona, i delegada sindical d’UGT en aquest centre. Segons Joaquín Seisdedos, treballador al Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) Can Rubió d’Esparreguera, "tots els centres de la DGAIA estan saturats un 40%" per sobre de les seves possibilitats. A Can Rubió hi va haver al juliol dos amotinaments de menors.

Personal envellit

Els sindicats reclamen l’aplicació de les mesures aprovades el 2016 en el Comitè de Salut Laboral i que als calendaris de treball del 2019 s’apliqui una reducció d’hores d’atenció directa per al personal educatiu més gran de 58 anys. En un comunicat, UGT ha explicat que es tracta d’un col·lectiu "amb molts anys de dedicació a una feina que suposa un desgast emocional, físic i cognitiu difícilment comparable a altres professions" i amb una mitjana d’edat del personal fix que supera els 55 anys.

"Cada vegada hi ha més nanos i menys educadors. No es respecten les ràtios. I hi ha més agressions físiques perquè no podem atendre’ls com es mereixen, així que s’emprenyen i la lien," ha eplicat Redondo. Segons el comunicat d’UGT, el 2017 es van registrar un total de 235 agressions en els 14 centres de la DGAI i aquest 2018 es tornaran a repetir les xifres.

Jordi Sabaté, educador en el CREI Els Castanyers i també delegat sindical d’UGT, ha reclamat "condicions òptimes" per a ell i els seus companys, fet que passaria, entre altres coses, per "recuperar compromisos" com les pagues extra. "En cap moment ens neguem a atendre 'menes’ –ha precisat Sabaté–, però volem els mitjans i eines necessaris. Sabaté també ha denunciat que en els centres de la DGAIA no s’estan respectant els protocols i, per tant, hi ha menors que ingressen sense haver passat una revisió mèdica. 

"Hi ha hagut casos d’educadors encomanats per sarna i tuberculosi", ha afirmat. Davant d’aquesta afirmació, fonts de la DGAIA repliquen que a Catalunya se’ls fa un reconeixement mèdic als menors i que si arriben amb una malaltia és perquè a Andalusia, porta d’arribada, els serveis de l’estat no fan una bona revisió. Redondo, Seisdedos i Sabaté han assegurat, a més, que, a causa que no hi ha prou llits, alguns menors dormen en matalassos a terra. 

"No els estem protegint com ho hauríem de fer", ha insistit no obstant Redondo, qui també ha denunciat que la situació és, en part, resultat de l’absència de "planificació" per part de la DGAIA, la qual cosa l’empeny a "improvisar".

"Maltractament institucional"

El responsable d’UGT dels centres públics de la infància de la DGAIA, Pedro González, ha remarcat que la situació que es viu ara "no és més conflictiva que fa cinc anys, quan no hi havia 'menes’". "Fa anys que vivim aquesta sobresaturació i que denunciem també l’envelliment  de la plantilla", ha dit. També ha qualificat de "maltractament institucional" barrejar nens de 0 i 17 anys, com s’està fent.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

"Els nostres centres estaven dissenyats per atendre menors en situació de desemparament. Ara aquests nens es barregen amb altres que tenen problemes de toxicomania, i allà comencen els conflictes. Els 'menes’ només han desbordat un got que ja estava molt ple", ha assenyalat González. Segons ell, el que es fa és anar cobrint buits lliures en cada centre i "moltes agressions s’evitarien si els menors fossin enviats als centres que els toquen".

Aquesta mateixa tarda el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha anunciat tenir "gairebé tancades" entre 800 i 900 places noves en centres de segona oportunitat" per a 'menes’ amb un perfil més alt d’emancipació. Quant a la sobreocupació de què es queixen alguns centres, El Homrani ha remarcat que "és un moment complex en què cal donar resposta", ja que existeix una "obligació moral, ètica i jurídica".