¿Legalitzar la marihuana? El debat s'obre pas a Espanya

Després que el Canadà hagi decidit regular el consum integral de la marihuana, el primer país del G-7 en fer-ho, la pregunta que sorgeix és: ¿Està Espanya preparada per seguir els seus passos? Doncs a poc a poc, en l’arc parlamentari augmenten els partidaris de l’aperturisme i, a conseqüència del’empenta internacional, el debat sobre la legalització de l’herba psicotròpica més famosa del món s’obre pas, això sí, amb un final incert i amb actituds a favor i en contra que, ara per ara, semblen irreconciliables.

A Espanya ja està permès el cultiu per a consum propi, que es pot efectuar a les llars o en els clubs de fumadors, però és tan senzill adquirir marihuana o els seus derivats que es tracta del quart país de la UE amb més taxa de consum. 

Segons l’última macroenquesta de Sanitat, el 7,3% de la població, uns 2,2 milions de persones, confessaven el 2016 haver fumat porros l’últim mes, gairebé un punt més que el 2013. I un 2,1% els consumeix diàriament, sent la droga il·legal més habitual entre els adolescents, la qual cosa és el que més preocupa les autoritats, a causa dels seus efectes perjudicials per a la salut, que reconeixen fins i tot els partidaris de l’abolicionisme. De fet, per a molts, la raó principal que els mou per defensar la despenalització és precisament reduir el consum.

¿Es reduiria el consum?

Però, ¿permetre el lliure cultiu, la venda i fumar maria o haixix–o menjar-los a través dels seus múltiples preparats- redueix el consum? Hi ha dades contradictòries, que brandeixen els incondicionals i els opositors a favor i en contra. Per exemple, a Califòrnia, un dels nou territoris dels EUA on hi ha barra lliure de cànnabis, ha descendit un 4% el consum entre els joves en tres anys. Si bé, a Colorado, un altre dels Estats aperturistes, ha augmentat entre la població general i ha disminuït entre els adolescents.

Davant de la disparitat de dades, el PSOE aposta per crear una subcomissió, al si de la comissió mixta del Congrés i Senat sobre drogues, on s’analitzin "els pros i els contres" d’una regulació integral. Segons explica el seu portaveu parlamentari de Sanitat, Jesús María Fernández, es tracta d’un tema tan "complex" i amb tantes "derivades" que no es pot donar un sí o un no sense una reflexió profunda.

I és que en el panorama internacional les opcions són variades, des dels països que permeten un consum terapèutic de medicaments que contenen cànnabis fins als models on s’ha autoritzat l’ús recreatiu, amb regulacions normalment similars a les de l’alcohol o el tabac.

El PSOE no tanca, per tant, la porta a la despenalització completa si en l’esmentada comissió es conclou, amb els models comparats, que afavoreix la reducció del consum.

Cs i l’ús terapèutic

Un pas més enllà va Ciutadans, que en el seu programa aborda directament la necessitat de canviar el marc regulatori, amb la intenció de respectar la llibertat individual i reduir els riscos per a la salut. “El simple debat sobre si regular o no el cànnabis ajudaria a reduir” el nombre de fumadors, opina el seu portaveu, Francisco Igea. Per això, el partit taronja diu "no tenir por" que es debati com despenalitzar la marihuana però sense "frivolitzar, amb la idea de dur a terme una política de salut responsable i no cometre els mateixos errors que quan es va legalitzar l’alcohol o el tabac".

Cs de fet va reclamar en el Congrés permetre l’ús terapèutic, seguint la línia d’Holanda, Alemanya o Itàlia.  El corrent internacional ha provocat que fins i tot l’ONU hagi donat el vistiplau. A Espanya es comercialitzen ja diversos medicaments que contenen cànnabis, per les seves propietats calmants, però a preus elevadíssims i subjectes a grans limitacions que, segons Ciutadans, convé eliminar.

Podem, legalització completa

I, darrere del cas canadenc, Podem va organitzar recentment en el Congrés unes jornades, en les que van participar catedràtics de diversos àmbits, a favor de la despenalització completa. Pablo Iglesias vol fer d’aquest tema un dels seus cavalls de batalla i va més enllà que la resta de partits al defensar sense embuts que Espanya es converteixi en el primer país de la UE que permeti un consum lúdic pels "grans beneficis" que la regulació portaria al país, així com el descens de la criminalitat associada.  

Podem proposa un control estatal i que els beneficis, via impostos, es destinin a millorar els serveis públics i al desenvolupament de programes de prevenció. Així mateix propugna l’autocultiu o la plantació per part de petites i mitjanes explotacions, per evitar el possible "oligopoli". Segons els càlculs d’Iván Ayala, professor d’economia i assessor d’Iglesias, tenint en compte un preu mitjà de 10 euros el gram i un 51% d’impostos indirectes l’Estat podria obtenir 1,4 milions d’euros com a mínim. I les previsions han quedat curtes a tots els països amb permissivitat total.

La possible admissió a tràmit

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

El partit morat presentarà una proposició de llei a favor de la regulació integral a començaments de l’any vinent, que obligarà a posicionar-se a tots els partits. Segons el sondeig efectuat per EL PERIÓDICO, té possibilitats de ser admesa a tràmit, ja que només el PP s’oposa amb rotunditat. El seu portaveu en la matèria, el senador i metge Jesús Aguirre, considera que "com més gran és l’accessibilitat, menor la percepció de risc i major el consum", per això el seu partit rebutja fins i tot regular l’ús terapèutic, que considera una "fal·làcia".

ERC també és abolicionista, mentre que el PDECat recolza l’ús mèdic i que es permeti a la Generalitat regular els clubs de fumadors. I el PNB diu no "tenir por al debat", però sempre que estigui destinat a disminuir la seva presència. El debat està, per tant, servit.

La legislació de la marihuana al món