Libèria declara gratuïta la universitat

Libèria es convertirà en elprimer país africà on els joves no hauran de pagarres per estudiar a la universitat. A finals d’octubre, el seu president i exfutbolista George Weah va participar en un acte i sense que ningú s’ho esperés va anunciar entre crits de joia que declaravagratuïta l’educació universitària. El mandatari va expressar la seva desolació pel fet quenomés 12.000 dels 20.000 alumnesque es registren cada semestre en les universitats del país poden pagar les seves matrícules i acudir a les classes, un problema que tanca les portes del mercat de treball qualificat i de la classe mitjana a milions de persones de molts països africans cada any.

El problema són sempre els diners, però si alguna cosa té aquest exfutbolista total, l’únic que va amargar més d’una nit de Champions al Madrid i al Barça, és renom internacional i contactes poderosos en la rica indústria d’aquest esport. Weah, que l’1 d’octubre va complir 52 anys, es va presentar a les eleccions del 2017 com el candidat de la joventut, i en el seu discurs posa especial èmfasi en l’educació. Generacions senceres d’adolescents liberians van veurecompromès el seu accés a l’educació per unes guerres civilsen les que es van veure obligats a combatre nombrosos nens soldats. Tots aquells anys de destrucció van danyar greument les infraestructures i l’economia, i l’educació continua ressentint-se’n.

“Necessitem més professors i amb millor formació”, va dir l’exfutbolisa i únic Pilota d’Or africà, abans de prendre possessió, en una al·locució en la qual també va prometre “més finançament” per a l’educació. Weah ja ha començat a treballar en aquest sentit. El seu govern ha aprovatbeques per a 34.000 estudiants de secundària, i continua apostant per un projecte d’Ellen Johnson-Sirleaf, el seu antecessor en el càrrec, que consisteix acedir la gestió d’un centenar d’escoles públiques fracassades a organitzacions socialsque, segons la primera avaluació independent, han millorat en un 60% el rendiment dels alumnes.

Un país original

Libèria és un país original. Va ser fundat al segle XIX per uns quantslliberts procedents dels Estats Unitsque van marginar la població local com qualsevol poder colonial i fins i tot van practicar l’esclavisme que havien conegut a Amèrica, només que aquesta vegada com a amos en comptes d’esclaus. Aquesta peculiar història li va permetre evitar la dominació colonial europea que es va imposar a gairebé tot Àfrica, la qual cosa no el va deslliurar del caos i la violència que van marcar al continent amb la sortida de l’home blanc. A finals de la dècada de 1970, aquest país de l’oest de l’Àfrica va entrar en una espiral de cops d’Estat i guerres civils de la qual no sortiria del tot fins a l’any 2003, quan amb ajuda internacional va aconseguir estabilitzar-se i preparar en relativa calma eleccions presidencials.

Libèria va fer història en aquells comicis, en els quals va resultar elegida Ellen Johnson-Sirleaf, la primera dona que arribava a la presidència d’un país africà. Aquesta antiga funcionària del Banc Mundial educada als Estats Units i amb experiència en el govern i el sector privat va viure des de la seva arribada a la presidència una lluna de mel amb els mitjans i les institucions internacionals que li va suposar al país una reducció considerable del seu deute extern i va aconseguir canviar la percepció global sobre aquest país.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Fins a la presidència de Johnson-Sirleaf, Libèria s’associava a aquella brutalitat que va esgarrifar el món amb el vídeo de l’execució del seu president Samuel Doe el 1990, després que els rebels li tallessin una orella mentre el seu líder i nou cap de l’Estat, Charles Taylor, es bevia una Budweiser assegut al seu escriptori. Amb ella en el poder tornava a parlar-se del país, però ara pels colorits vestits de la seva presidenta i la determinació i la calma amb què explicava els seus plans progressistes al voltant del món.

Després dels 12 anys de Johnson-Sirleaf, Libèria era notícia de nou, i una altra vegada per una cosa lluminosa. Acabava el 2017 i un vell conegut dels amants del futbol s’alçava amb la victòria en unes eleccions pacífiques que confirmaven els avenços democràtics del país. El nou president era George Weah, que havia impressionat milions de persones dels cinc continents amb els seus eslàloms endimoniats als millors estadis d’Europa. L’exdavanter del París Saint Germain i el Milà assumia el comandament a Monròvia amb els compromisos de revitalitzar l’economia i lluitar contra la corrupció, aquest últim un capítol en què es diu que va fracassar la seva predecessora. Ara, ha posat la seva mirada en l’educació i s’ha posat mans a l’obra.