EL PERIÓDICO premia la lluita contra les 'fake-news' de Cristina Tardáguila

“Hi va haver un temps en què la primera activitat d’una persona, a l’aixecar-se, era llegir el diari per assabentar-se del que havia passat al món. Hi va haver un temps en què la informació veraç, lliure i intel·ligent era el principi del dia. Avui... són les xarxes socials. Jo soc Josep Maria Pou i això és l’entrega del premi de Periodisme EL PERIÓDICO”. Amb aquesta declaració d’intencions, l’actor i mestre de cerimònies va aixecar el teló de la gala en la qual la reportera brasilera Cristina Tardáguila –fundadora i directora de l’agència Lupa, especialitzada en el rastreig de notícies falses– va rebre el guardó d’aquest diari. Es tracta d’un reconeixement que s’entrega per primera vegada aquest any –coincidint amb el 40è aniversari d’EL PERIÓDICO–, però que és hereu dels premis Antonio Asensio per enaltir el periodisme compromès i de qualitat. El 'hastag' amb el qual va finalitzar la cerimònia va ser, precisament, #VivaLaVerdad.

Centenars de representants del món de la política, l’empresa i el periodisme es van donar cita al Cercle de Belles Arts de Madrid per reconèixer la tasca de Tardáguila i, per extensió, aplaudir el periodisme rigorós, seriós i independent. Tots ells –encapçalats pel ministre de Cultura, José Guirao– van ser rebuts a peu d’escala pel president del Grupo Zeta, Antonio Asensio Mosbah, acompanyat pels directius Agustí Cordón i Conrado Carnal i el director d’EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez.

La tasca dels periodistes

Patrocinada per El Corte Inglés, Iberdrola, Nissan, Renfe, Santander i Telefónica, la vetllada va servir per posar en alça la tasca dels periodistes. “Els dictadors, demagogs i populistes sempre han tingut un enemic comú: la veritat. La veritat és allò que treu a la llum les injustícies, els enganys, les atrocitats de la societat, que els malvats no volen que sapiguem. El periodista és aquell ser independent que, enfrontat als envits del poder, sigui del signe que sigui, s’esforça a cercar la veritat i a informar al poble, perquè pugui decidir i ser sobirà”, va explicar Pou a l’escenari.

Per entendre bé que les notícies falses i la postveritat [informació o asseveració que no es basa en fets objectius, sinó que apel·la a les emocions, creences o desitjos del públic, segons la definició del diccionari] són el repte més gran a què s’enfronten ara mateix els periodistes, el mestre de cerimònies va proposar als convidats un joc: descobrir si diversos titulars eren veritables o falsos. Per exemple, “Estampida de culturistes davant d’un control antidopatge”. Murmuris al saló. “Veritable, tot i que el titular és tendenciós”, va explicar Pou. “El gintònic ajuda a combatre els efectes de l’al·lèrgia. ¿Veritable o fals?”. Rumors al saló. “Fals. Que fàcil seria curar-se, doncs”.

Una tasca treballosa i cara

"La veritat és un bé escàs. Se l’ha de cuidar i protegir. És perillós estar desinformat", ha sentenciat Pou. Tot seguit, va convidar a l’escenari el director d’EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, que va insistir que les 'fake-news' són una amenaça per a les democràcies i la millor prova que el periodisme continua sent indispensable. “És més important que mai el periodisme de qualitat, veraç i rigorós, sense concessions a la demagògia populista. El nostre repte és fer entendre a l'audiència que les fal·làcies són molt barates de fabricar mentre que buscar la veritat és una tasca treballosa i cara”, va concloure Hernàndez, que va anunciar el projecte MÉS PERIÓDICO.

Després del discurs del director, els periodistes Ana Pastor, José Antonio Zarzales i Carles Francino el van acompanyar a l’escenari per protagonitzar una tertúlia sobre la veritat i les 'fake-news'.

A continuació, Pou va citar Sòcrates per continuar parlant i raonant sobre com la llibertat és trepitjada pels que ostenten el poder. Una vegada conclòs el monòleg, va arribar el moment estrella de la vetllada: L’entrega del premi –un original de Ricard Vaccaro– a Cristina Tardáguila (Belo Horizonte, Brasil, 1980)Cristina Tardáguila, avalada per un jurat compost per Antonio Asensio Mosbah, Enric Hernàndez, Antonio Franco, Ana Pastor, Àngels Barceló, José Antonio Zarzalejos i Albert Sáez.

Nens i empresaris

Notícies relacionades

¿De la postveritat a la postdemocràcia?

Cristina Tardáguila: "Els periodistes hem de ser més ràpids que la mentida"

Un cop a l’escenari, la fundadora de Lupa va insistir en la necessitat de frenar el bombardeig de contingut informatiu fals. També és vital formar les noves generacions. Per això, va fundar Lupa Educación, amb la qual ha ensenyat tècniques de verificació a nens, universitaris, empresaris i membres de les juntes electorals. “La lluita contra la desinformació al meu país és enorme. Però d’altres lluites segueixen en paral·lel. Al Brasil, els directius dels mitjans de comunicació acostumen a ser homes. A Lupa [amb 15 empleats], som 10 dones. Al Brasil, les redaccions no acostumen a tenir negres. A la nostra oficina de Rio de Janeiro, n’hi ha quatre. I encara dic més: cinc reporters de Lupa i jo som en la llista pública de més de 150 periodistes que viuen sota amenaça al meu país. Diàriament, ens diuen per les xarxes socials que ens agafaran un a un i que no coneixerem el pròxim president. Però continuarem, amics. Seguiré perquè respiro periodisme. En els meus somnis edito textos, redacto titulars i em barallo amb falòrnies. Continuaré lluitant contra la desinformació, la paraula de l’any”, va argumentar.

Tardáguila va tenir un record emocionat per al seu pare, que quan era encara un jovenet i somiava ser enginyer va demanar feina en una constructora. "El responsable de l’obra li va dir que marxés cap a casa, perquè allà no tenien ni tan sols una taula. Va anar a casa, va agafar una taula i va tornar a l’obra amb aquesta al cap. "Aquí tinc la taula. ¿Quan començo?", els va preguntar. Així s’emprèn en un país en desenvolupament".