«No som discapacitats, tenim capacitats diferents»

És últim divendres de mes, i com sempre, toca agafar dos autobusos i anar al Centre Catòlic de Sants a jugar a ping-pong. Fa poc més de mig any que els nois del centre de dia de la Residència Tres Pins de Barcelona van regularment a practicar amb professionals. Això els permet fer esport i integrar-se en una societat que els cataloga com discapacitats mentals, una etiqueta que ells rebaten: “No som discapacitats, tenim capacitats diferents”.

Arriba un grup de 10 joves disposats a passar-ho bé i jugar el millor possible. Hi ha rivalitat però molta companyonia. Pere Mota, un noi de 19 anys que va diàriament al centre de dia, explica que és com un joc d’estratègia. “La pilota és com una bomba i li ha d’explotar al rival”. Confessa que li agrada molt anar a jugar perquè el fa pensar, a més que ha après i millorat molt, no només en el joc, sinó en la seva relació amb els companys i en la sociabilització.

Aquest projecte no té res a veure amb el Dia Mundial de la Discapacitat que se celebra el 3 de desembre. La iniciativa va començar fa un any, però no va ser fins a l’abril quan els nois van començar a anar regularment al Centre Catòlic de Sants. Aquesta entitat,l’Associació Esportiva de Barcelona, la Federació Catalana de Tennis Taula i la Fundació Museu Olímpic, al costat de la Fundació de Serveis Socials de Sant Pere Claver, han posat en marxa aquesta activitat que permet als nois practicar tennis de taula i relacionar-se amb monitors professionals. Es tracta d’una aposta no només per l’esport, sinó també per la gestió de les emocions quan es guanya o es perd i fins i tot per la integració social: alguns han après a anar en transport públic amb més autonomia i a fer-lo servir regularment.

Salvador Jorba, president del Centre Catòlic de Sants, explica que per a ells cedir les instal·lacions del centre és treballar en favor de la convivència i la integració. “Veiem com a dia a dia es van sentint com casa. Per a ells és una il·lusió venir cada divendres, i per a nosaltres també”.  

Juguen durant gairebé dues hores juntament amb monitors federats que els ensenyen tècniques “per ser els millors”. Van fent torns. Juguen entre ells, amb els monitors i amb qui estigui disposat a jugar i a passar una bona estona. Tot i que no tots juguen, tots col·laboren en alguna cosa. Recullen pilotes, compten els punts, vigilen la taula...

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Quim Díaz, un noi que aquest dissabte va complir 26 anys, confessa que no li agrada gaire jugar a ping-pong, però que se sent satisfet i feliç de poder participar en aquesta activitat amb els seus amics i sortir de la rutina. “Fem diferents activitats cada dia, però aquesta ens permet sortir i jugar, a més de rivalitzar entre els companys. Esperem divendres per venir a jugar, és especial per a nosaltres”.Díaz explica que el centre l’ha ajudat molt a ser autònom, sobretot comunicativament. “El ping-pong m’ha ajudat a relacionar-me amb una altra gent, a no enfadar-me i aprendre que no sempre es guanya”.

Aquest noi, a més de practicar ping-pong, també fa teatre en què, assegura, que ha après parlar i expressar-se molt millor. En Quim remarca que fer totes aquestes activitats l’ajuden a integrar-se i no sentir-se inferior: “Som igual que els altres, juguem, aprenem, anem en transport, i som feliços”, conclou Díaz.