El Tribunal Superior de Navarra confirma la pena per a 'La manada'

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha confirmat la condemna de 9 anys de presó, per un delicte continuat d’abús sexual amb prevalença, imposada l’abril passat per la Secció Segona de l’Audiència de Navarra als cinc membres de ‘La manada’, pels fets ocorreguts en els Sanfermines del 2016. La sentència, quepot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem, té en compte la versemblança de la declaració de la víctima, principal prova de càrrec, i dona per bo que les relacions sexuals enjudiciades es van produir sense el lliure consentiment de la noia. 

Els cinc joves de ‘La manada’ van conèixer la sentència just abans d’haver d’acudir, com cada dilluns, dimecres i divendres, a l’Audiència de Sevilla per comparèixer tal com estimava la interlocutòria de llibertat provisional sota fiança dictada el juny passat. El primer a acudir-hi ha sigut Alfonso Jesús Cabezuelo, que, amb el rostre semiocult, no ha volgut fer declaracions a la premsa i ha marxat ràpidament del lloc.

La resolució, donada a conèixer un mes després de la reunió del tribunal per decidir sobre els recursos, ha sigut dictada per ple de la Sala Civil i Penal del TSJN, integrat pels magistrats Joaquín Cristóbal Galve Sauras (president), Francisco Javier Fernández Urzainqui, Alfonso Otero Pedrouzo, Miguel Ángel Abárzuza Gil i José Antonio Álvarez Caperochipi (ponent). El text manté que els fets ocorreguts en els Sanfermines del 2016 són un delicte d’abús sexual continuat amb prevalença per considerar provat que no hi va haver intimidació.

La violència i intimidació, descartades

Així, la sala recorda que "el relat dels fets provats de la sentència recorreguda exclou expressament la violència", insistint que d’aquest relat no es desprèn la imprescindible acció intimidatòria o amenaça dels processats, expressa o tàcita. “El rellevant és el contingut de l’acció intimidatòria duta a terme pel subjecte actiu,més que la reacció de la víctima davant aquella", expressa la Sala.

En aquest sentit, tres dels magistrats exposen que "la subtil línia divisòria entre la intimidació i la prevalença, difícilment perceptible, ja que la víctima –en la prevalença– en certa mesura també se sent intimidada. Per tot això, la Sala apel·la finalment al principi ‘in dubio pro reo’.

Així mateix, la sala estima un dels motius dels recursos, en concret respecte a l’absolució dels inculpats del delicte contra la intimitat, per la gravació parcial dels fets d’aquella nit amb els mòbils dels acusats, i que suposaria un delicte contra la intimitat que no va ser valorat en el seu moment per l’Audiència de Navarra quan va jutjar el cas. Per aquesta raó, la Sala Civil i el Penal ordena a la Secció Segona de l’Audiència de Navarra que una vegada sigui ferma la present resolució dicti una nova sentència sobre el delicte contra la intimitat imputat.

Segons ha informat el TSJN, la sentència de la Sala Civil i Penal compta amb un vot particular formulat per dos dels cinc magistrats, Joaquín Galve i Miguel Ángel Abárzuza, que estimen que s’hauria de condemnar els cinc processats per undelicte continuat d’agressió sexual, ja que aprecien l’existència d’intimidació, a penes de 14 anys, 3 mesos i un dia.

A un dels cinc acusats,Antonio Manuel Guerrero, el consideren, a més, responsable d’un delicte de robatori amb intimidació, pel qual li haurien d’imposar 2 anys més de presó en lloc dels 900 euros de multa fixats per l’Audiència, per un delicte lleu de furt, per prendre el mòbil a la denunciant.

Recursos de les defenses

Notícies relacionades

Els jutges de 'La manada' castiguen amb 10 mesos un home que va intentar matar la seva dona

'La manada': la confirmació de la sentència torna a desencadenar la indignació

La sentència, de 104 folis, també resol els recursos presentats per les defenses de ‘La manada’ sobre la suposada "contaminació de les proves" i, sobretot, "la falta d’imparcialitat dels jutjadors" a causa del judici "mediàtic paral·lel i condemnatori", que els lletrats entenen que va afectar les proves de càrrec. En el seu recurs van arribar a parlar fins i tot de les "inoportunes interferències del ministre de Justícia" i van al·legar que s’havia conculcat el dret dels acusats a no ser presentats públicament com a culpables. En aquest sentit, el Tribunal desestima aquest plantejament i recorda que la publicitat "no només és un principi d’ordenació del procés, sinó també una premissa per a l’exercici del dret fonamental a la informació que es vertebra a través de la llibertat de premsa, sense excloure el dret dels mitjans a posicionar-se sobre la informació abocada.

"No es pot pressuposar, com fan les defenses, que la informació periodística hagi sigut esbiaixada o manipuladora de l’opinió pública, sinó part essencial d’un debat social, que manifesta els anhels de justícia de la població; sense perjudici de les accions civils i penals que poguessin derivar-se dels atemptats puntuals contra la intimitat o els drets fonamentals dels processats o de la víctima. I quant a l’al·legat tractament advers pels mitjans, és palès que els processats han pogut també intervenir en el debat social i fer declaracions exculpatòries", afirma la Sala.