L'Audiència de Barcelona impedeix adoptar 2 nens nascuts per gestació subrogada

L’Audiència de Barcelona ha impedit a un home adoptar dos nens de la seva parella, nascuts per maternitat subrogada a Tailàndia, a l’entendre que no hi ha garanties que la mare gestant prestés el seu consentiment “en llibertat” i perquè la llei espanyola prohibeix renunciar a un fill abans que neixi.

En un auto, que és ferm, la secció 18a de l’Audiència de Barcelona confirma així la decisió d’un jutge de primera instància que va impedir a un home adoptar els dos fills biològics de la seva parella, nascuts a Tailàndia fruit d’un procés de reproducció assistida per gestació subrogada.

El procés per adoptar els dos menors, empadronats a Espanya des del 2015, el va iniciar el febrer del 2017 la parella del pare biològic dels menors, però el jutge de primera instància ho va impedir d’acord amb la tesi de la Fiscalia, que va mantenir que la gestació subrogada és una pràctica prohibida a Espanya i que la llei considera nuls els contractes subscrits a tercers països.

L’Audiència ratifica ara aquesta decisió al considerar que la documentació expedida a Tailàndia aportada per a l’adopció “no compta amb la corresponent legalització” i no consta que la mare biològica dels menors hagi sigut citada ni comparegut en el procediment, com exigeix el Codi Civil català per a aquest tipus de tràmits.

El tribunal invoca, a més, que el Codi Civil exigeix el beneplàcit dels dos progenitors per donar un fill en adopció, “de tal manera que en cap cas es podria validar un consentiment prenatal” per part de la mare biològica.

“Per tant, la renúncia prèvia de la mare gestant, que en la nostra legislació vigent ni tan sols és possible abans de transcorregudes sis setmanes des del part, és a dir, posteriorment a aquest, és contrària al nostre ordenament jurídic i, en conseqüència, nul·la de ple dret”, afirma l’Audiència.

“Consentiment lliure” de la mare

L’auto adverteix a més que tampoc consta en aquest cas que la mare hagi emès “un consentiment lliure i informat, tant referent a les conseqüències de la seva renúncia per al fill com als mateixos riscos que per a la seva salut física i mental es poden derivar de la gestació”.

L’Audiència recalca que no està prou acreditat que la mare gestant tingués“l’oportunitat de ser sentida en un procés contradictori, amb plenes garanties als seus drets i que la seva renúncia o consentiment a l’adopció ha sigut deixada amb llibertat i coneixement de les conseqüències, presents i futures, de la seva decisió, per a ella i per als fills (...)”.

L’auto recorda que la gestació subrogada no està regulada en l’ordenament jurídic, però la llei sobre tècniques de reproducció assistida afirma amb “claredat” que la maternitat per substitució “és contrària a l’ordre públic espanyol”, cosa que el Tribunal Suprem ha consagrat en la seva doctrina.

En aquest sentit, recorda el tribunal que les condicions fixades per la direcció general de Registres per als casos de menors nascuts per gestació subrogada exigeixen “una resolució judicial dictada per tribunal estranger competent, a la qual se li atribueixen efectes a Espanya”, sense que en cap cas sigui vàlida una certificació mèdica en què no consti la identitat de la mare gestant.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La sala adverteix que, “mentre el legislador, en el marc de les competències que li són pròpies, no procedeixi a regular aquesta tècnica de reproducció assistida, fixant els criteris bàsics sobre la seva admissió, limitació o prohibició”, aquest tipus de casos hauran de ser resolts “dins del marge de la legislació actual i de la interpretació que n’ha efectuat la jurisprudència”.

En aquest sentit, l’Audiència invoca el Conveni de Drets del Nen i ressalta que, d’acord amb aquest, “si un país com Espanya disposa que la filiació es determina pel part, haurà d’evitar que els nens siguin separats de les seves mares i vetllarà perquè siguin cuidats per elles”.