Un còmic sensibilitza sobre el viatge dels refugiats amb la mirada posada en les dones

Sensibilitzar, fomentar l’empatia i trencar estereotips amb pretesa clau de gènere, posant la mirada en la dona. Són alguns dels objectius amb què la Creu Roja,l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament (ACCD) i la il·lustradora Cristina Bueno, de la mà de l’editorial Norma, van començar a treballar fa més de dos anys en un projecte comú que ja ha vist la llum: 'Quan tanco els ulls, recordo', un còmic editat també en castellà i anglès que relata el viatge forçat de les persones refugiades a través de la història de Zarah, una mare de família que fuig d’Alep amb els seus tres fills, Mariam, Rana i Salim. Aquest periple, que es precipita per la mort del seu marit, simbolitza la història de milers de dones refugiades.

Els responsables del projecte el defineixen com un còmic documental, un treball de no-ficció basat en el marc del fenomen migratori que viu Europa en els últims anys i que, al llarg de les 32 pàgines que té, incorpora la perspectiva de gènere en totes les etapes, des de l’inici de la ruta migratòria fins a l’acollida i la integració del col·lectiu en la societat d’arribada, en aquest cas, Barcelona. ¿I per què se centra en la dona? "Del total de persones refugiades, desplaçades, la meitat són dones i nens. Basant-nos en aquesta realitat estadística vam veure necessari i convenient abordar-lo des d’aquest punt de vista",  explica la tècnica de Cooperació Internacional i Drets Humans de la Creu Roja Alexandra Gabarró, que remarca els riscos específics que viu la dona a causa del’exclusió i la violència a què es veu sotmesa.

La història que narra ‘Quan tanco els ulls, recordo’ està explicada des d’una visió de respecte envers totes les refugiades i la seva capacitat de resiliència.  Busca, sobretot, empatitzar. "No és una història fictícia, sinó que és una realitat per la qual moltes dones passen”, explica l’autora del còmic, Cristina Bueno, que incideix que ha pretès que moltes històries i problemes quedin reflectits en una sola vinyeta que evoquen sentiments que conviden el lector a reflexionar. Ho aconsegueix.

Testimonis reals

Darrere de l’obra hi ha una feina multidisciplinària. "Per experiències pròpies de la Creu Roja coneixem situacions que vulneren determinats drets i volíem reflectir en la història tot això. Abordem el tema del conflicte a Síria, les vulneracions del dret humanitari, del dret a la salut i dels drets sexuals i reproductius de manera específica en dones i nens al llarg de totes les etapes de la ruta", explica Gabarró.

L’autora va anar construint la història a través de testimonis reals i acompanyada per diversos especialistes de l’oenagé per anar mostrant i explicant a través dels ulls de la dona protagonista i dels seus fills un periple real, tot i que es basi en una història fictícia. Unes trobades i un procés de recollida d’informació que va suposar prop d’un any i mig de feina, afirma Bueno. “Un projecte com aquest no podia abordar-se de qualsevol manera”, explica la il·lustradora. “El context ha anat evolucionant, no és un fet estàtic i vam anar  adaptant-lo als mateixos fluxos migratoris, tot i que expliquem una sola història i una única ruta migratòria”,afegeix la tècnica de la Creu Roja.

“A aquest acompanyament que hem tingut s’hi han anat incorporant persones amb coneixements molt específics. Per exemple, quan parlem de les estades dels protagonistes en un camp de refugiats han participat persones delegades de la Creu Roja que han estat en camps de Grècia. O en el cas de l’acollida i la integració s’han afegit al projecte psicòlegs de la casa. També hem comptat amb assessorament jurídic”,continua.

Assetjament sexual, màfies, malalties

El còmic mostra totes les dificultats que la mare ha d’afrontar per portar els seus fills a Occident, com són l’assetjament sexual, les estafes i suborns per part de màfies, el trànsit de persones o nombroses malalties, entre altres. Bueno reconeix que ella, tot i que va arribar al projecte amb els ulls ben oberts, ha canviat la mirada al ser conscient de dificultats de què no sen’havia adonat. Com els problemes amb una cosa tan bàsica com la higiene íntima de les dones en un camp de refugiats quan tenen la regla, viure allà estant embarassada i el valor d’un mòbil si a més permet accedir als únics records en imatges que queden d’una vida assolada. Per això, explica l’autora, l’elaboració de l’obra li va resultar profundament emotiva. Ella, en tot moment, ha volgut i ha aconseguit donar llum a la història des d’una miradad’admiració i molt respecte envers la protagonista.

En aquesta primera etapa del projecte, el còmic no es comercialitza. Es distribueix des de la Creu Roja a tot Catalunya a través de les oficines de l’entitat i s’emmarca en la tenacitat de l’oenagé per prevenir l’exclusió social, el racisme i la xenofòbia en els espais escolars. S’han d’estudiar altres canals de distribució, una cosa que no descarten, tot i que per més endavant.

La fortalesa de la dona

De moment forma part d’un projecte pedagògic dirigit a menors i adults. L’experiència es va traslladar a nens de 8 i 9 anys, però després d’unes proves de lectura es va optar per dirigir-la únicament als més més grans, a partir de 13 i 14 anys, per poder entrar en profunditat en el tema en què han volgut posar èmfasi: la vulneració dels drets. La proposta va acompanyada d’un programa educatiu per ser implementat en centres d’educació formal i no formal en què els nens poden tractar diversos temes a partir de vinyetes soltes que incideixen precisament en la violació de diversos drets.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Pel que fa al públic adult, a través de la mateixa plataforma es pot accedir a una activitat per desmentir rumors o falses creences que circulen sobre persones migrades o refugiades, que no són pocs.

En definitiva, una feina laboriosa amb què els seus artífexs, a més de demostrar la fortalesa de tantes dones que fan un viatge com el de la protagonista, volen contribuir a obrir els ulls davant d’aquesta realitat i que la societat recordi que no només es tracta que les persones desplaçades aconsegueixin arribar a un lloc d’acollida, sinó que siguin rebudes en condicions. Vinguin de la guerra de Síria o de qualsevol país on es vulnerin els drets humans.