«Les transsexuals no teníem cap altra sortida que la prostitució"

Silvia Reyes (Las Palmas de Gran Canaria, 1949) va estar tancada a la presó Model de Barcelona i en un centre de rehabilitació social (és a dir, de cura de l’homosexualitat) de Badajoz entre el 1974 i el 1975, el mateix any en què va morir el dictador Franco. El seu delicte: ser transsexual, en virtut de la llei franquista de perillositat i rehabilitació social. En aquells anys, a més, ni tan sols existia aquesta paraula: les dones com la Silvia eren denominades 'travestis’. El terme 'transsexualitat’ no apareixeria fins als 90 i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar de considerar-la una malaltia mental aquest 2018. Aquest dimecres es compleixen 40 anys de la despenalització del delicte d’homosexualitat a Espanya.

"Em van detenir en un 'drugstore' del passeig de Gràcia. Allà hi havia restaurants oberts tota la nit als quals anaven les noies de l’espectacle i dels clubs de cites, els gais i les transsexuals. La policia feia batudes i, en una, em van agafar", relata la Silvia, asseguda al sofà del seu apartament. Juntament amb altres detinguts, la van traslladar a la Direcció Superior de Policia i allà va estar tres dies dormint a terra, sense menjar res.

La Silvia havia arribat a Barcelona el 1972 des de les Canàries. El 1974 va començar a hormonar-se. Es va veure obligada a exercir la prostitució. "Les transsexuals no teníem cap altra sortida", denuncia. Quan, juntament amb altres 'trans’, la van tancar a la presó, va creure que era per exercir la prostitució. "Però el policia ens va explicar que no, que era per 'travesti’".

A la Model va ingressar amb 37 transsexuals més. Totes elles estaven empresonades en un mòdul separat de la resta de presos. "De les 38 que érem, només una era acceptada per la seva família. Les altres no". Amb els anys, tres van acabar suïcidant-se amb sobredosis d’heroïna, a les seves llars, "soles i rebutjades per les seves famílies i la societat". Del seu pas per la Model la Silvia recorda dos motins. "Els altres presos es van amotinar perquè volien estar amb nosaltres, perquè érem molt agradables. Les forces de l’ordre els van reduir a tots".

Després de sortir de la presó barcelonina, la Silvia va ser traslladada al penal de Badajoz i va sortir en llibertat quatre dies abans de morir-se Franco: el 16 de novembre del 1975. La llei de perillositat i rehabilitació social incloïa l’empresonament i el posterior desterrament i, així, com tants altres membres del col·lectiu LGTBI, va ser expulsada de Catalunya després de complir condemna. "Me’n vaig anar a París, on vaig treballar enl’espectacle.  Vaig estar 10 anys treballant en aquest món a França, Suïssa i Bèlgica. Però continuava venint a Barcelona una vegada al mes", explica mentre ensenya fotografies de l’època.

Notícies relacionades

«Gais i transsexuals vam ser els últims a sortir de les presons franquistes»

Espanya compleix 40 anys sense el delicte d'homosexualitat

Així, la Silvia va estar en aquella primera i històrica manifestació del col·lectiu LGTBI a Espanya: va passar a la Rambla de Barcelona, el 26 de juny del 1977. "Les transsexuals anàvem a la primera fila. El nostre lema era '¡Ja n’hi ha prou!'. A l’arribar a la plaça de Catalunya, ens estaven esperant els cotxes dels 'grisos’, així que ens vam treure els talons i vam començar a córrer com boges." Era amiga de Sonia Rescalvo, la transsexual brutalment assassinada el 1991 per un grup de neonazis al parc de la Ciutadella. "Me’n vaig assabentar al tornar de Ginebra. Em vaig quedar totalment traumatitzada", assegura.

Fins a l’any 2009 els homosexuals i les transsexuals empresonats pel franquisme no van començar a rebre indemnitzacions de l’Estat. "Vam demanar a Zapatero i al PSOE una pensió vitalícia de 400 euros al mes, però no ens la van donar". La Silvia va rebre 7.500 euros.