La legalització del cànnabis converteix el Canadà en un gegantí laboratori

Dies després que el Canadà legalitzés el consum lúdic del cànnabis, un equip de científics de la universitat quebequesa de McGill va publicar els resultats preliminars d’un estudi que podria revolucionar el tractament del dolor crònic. Utilitzant extractes de cannabidiol (CBD), un dels principis actius més comuns en la marihuana junt amb el THC, els seus investigadors van aïllar una dosi efectiva de CBD perpal·liar el dolor i l’ansietatsense que generi els efectes psicotròpics i addictius associats al THC. L’estudi encara ha de superar les tres fases clíniques que precedeixen la comercialització de qualsevol medicament, però, si progressa, podria servir per reemplaçar eventualment els opioides, els potentíssimsanalgèsics narcòticsque han deixat una reguera d’addicció i mort a Amèrica del Nord. 

“S’ha de prendre els resultats amb cautela perquè necessitem més estudis clínics per comprovar si el CBD és prou potent en humans i pot substituir els opioides”, diu a EL PERIÓDICOGabriella Gobbi, la psiquiatra al capdavant de l’equip d’investigadors de McGill. Gobbi treballa amb cànnabis des del 2002, tres anys després que el Canadà legalitzés lamarihuana per aús medicinal, però reconeix que queda encara molt per fer per aclarir les sevespropietats terapèutiquesi el seu impacte social. Entre les primeres, hi ha més soroll que evidències, més esperança que efectes plenament demostrats. No en va, el consens mèdic al Canadà sobre els beneficis del cànnabis es redueix només a tres àmbits. Per mitigar les crisis de certs tipus d’epilèpsia, per reduir la rigidesa muscular en lesmalalties neurodegeneratives i per augmentar la gana en els malalts decàncer i sida. “Encara en sabem molt poc”, diu la doctora Gobbi, d’origen italià. 

La legalització impulsada pel govern deJustin Trudeau ha ampliat l’espai per a la investigació, tant per als assajos clínics com per explorar les dimensions socials, biològiques o genètiques del cànnabis. Hi ha diners, energia imarge regulatori. Però la nova regulació també ha convertit els 38 milions de canadencs en el banc de proves d’un granexperiment socialque fins ara només havia emprès la diminutaUruguai. La població recolza majoritàriament lalegalització, plantejada per Trudeau com una alternativa a la “fallida prohibició” que pretén reduir el consum entre els menors (el més alt del món, segons l’UNICEF), arrabassar a les màfies els beneficis del negoci i acabar amb el cost social de les condemnes per marihuana. 

Les inquietuds mèdiques

L’experiment inquieta elsmetges, molt dividits respecte a la liberalització, segons les enquestes. “El principal temor és que elconsumes dispari i que arreli la impressió entre els joves que és una substància inofensiva”, explica el doctorRobert Perreault, un dels principals assessors del Govern del Quebec en el procés de legalització. “Els estudis fets en altres parts no confirmen, no obstant, cap de les dues premisses”. L’Associació Mèdica Canadenca no s’ha oposat formalment a la legalització, però com han fet els psiquiatres i els pediatres ha expressat la sevapreocupació per l’impacte de la marihuana en el desenvolupament cognitiu dels adolescents i en les malalties mentals. I ha demanat a Trudeau que posi lasalutdels canadencs per davant dels interessos econòmics de la nova indústria. 

El Govern es defensa argumentant, entre altres coses, que la nova llei ha endurit fins als 14 anys de presó la venda a menors. Províncies com el Quebec han prohibit la publicitat del cànnabis. I es preparen campanyes de conscienciació sobre els riscos de la droga. “Des del punt de vista de la salut pública, té molts avantatges. Els pares i les escoles podran parlar obertament del tema i es podrà investigar amb més llibertat”, opina Perreault.

Les facilitats per als científics

Per alscientíficss’ha obert plenament la veda. Fins ara els resultava gairebé impossible obtenir dosis estandarditzades dels compostos del cànnabis, una planta amb infinitat de varietats. I abans de portar-la al laboratori havien d’obtenir una exempció en la llei que regulava elsestupefaents. “Molts investigadors havien d’esperar fins a dos anys per obtenir la substància. D’haver anat al parc, els n’hauria tingut prou 30 segons per comprar-se-la al camell, però pels cursos legals es tardava mesos o anys a obtenir-la, cosa que ha entorpit la investigació”, afegeix Perreault. 

Notícies relacionades

El Canadà pateix problemes de proveïment després de legalitzar el cànnabis

El Canadà viu la febre verda del negoci del cànnabis després de la legalització

Però potser l’obstacle més gran ha sigut elfinançament, ateses les complicacions legals i ètiques que el cànnabis presenta. “Ara hi ha moltes més empreses productores i això ha fet que creixi notablement el finançament privat”, assegura la doctora Gobbi. També s’hanreactivat els diners públicsdesprés de la sequera imposada pel Govern conservador de Stephen Harper (2006-2015), que va arribar a definir la marihuana com una droga “infinitament pitjor” que el tabac, en contra del criteri dels experts. Hi ha una quinzena d’estudis en marxa i han augmentat les subvencions. 

El lliure accés

“El Canadà és ara un enorme laboratori. Nosaltres fem experiments i el món ens mira esperant els resultats”, diu la doctora Gobbi. No vol acabar sense expressar abans una de les paradoxes irresoltes del nou model canadenc, que ha passat de considerar el cànnabis una medicina per prescripció mèdica a un producte de lliure accés per als adults. “Si penses que és una medicina, no pot ser d’ús recreatiu per a tothom”, opina la investigadora. Una de les opcions que s’estudien passa simplement per eliminar el sistema de cànnabis medicinal. El Canadà s’ha posat un termini de cinc anys per decidir la seva sort.