El Canadà pateix problemes de proveïment després de legalitzar el cànnabis

ElCanadàcompetirà amb Califòrnia per ser el mercat demarihuana legal més gran del món, però ho farà des d’un punt de partida bastant méscomplex. En només un any, la desena economia del món ha hagut d’encaixar les peces del gegantí puzle regulatori que es deriva del seusistema federal. Les 10 províncies i tres territoris del país han tingut autonomia per fixar les seves pròpies regles al nou mercat del cànnabis, per arribar a acords amb els productors i establir els seus sistemes de venda al públic. L’empresa continua sent un projecte en construcció, gairebé dos mesos després que la legalització entrés en vigor. Els problemes de proveïment són la norma a tot el país, una sequera que empeny els consumidors al mercat negre just quan es pretén acabar amb ell. Dit d’una altra forma: la maria és legal al Canadà, però has de tenir sort per trobar-ne. 

L’escassetat d’oferta ha obligat a imposar restriccions a moltes regions, cosa que, afegida a la progressiva posada en marxa del sistema, està generantfrustracióentre elsconsumidors. A la província de Nova Brunsvic, la meitat de les botigues han hagut de tancar temporalment, mentre que al Quebec han passat a obrir quatre dies a la setmana. Ontario, la regió més populosa del país, només té venda per correu fins al mes d’abril i, a British Columbia, el graner verd del país, l’únic dispensari operatiu és a més de 350 quilòmetres de Vancouver. “Necessitem més herba”, clamava fa uns dies l’amo de l’única botiga a Labrador City, on la mercaderia desapareix diàriament en hores. 

Els productors

A l’engranatge li falta oli. Només el primer dia en què s’obrís el mercat legal, el sistema de venda online de Quebec va registrar 30.000 compres. “Hem hagut de crear un sistema nacional de distribució en només un any. Se’ns va donar una tasca hercúlia. Tot i que hem arribat bastant lluny, falten mesos per arreglar els desajustos. Els productors vam preveure que hi hauria problemes de proveïment i s’han complert”, diu a EL PERIÓDICO Jordan Sinclair, vicepresident de Canopy Growth, la segona companyia mundial més important de cànnabis en termes de capitalització i el proveïdor que més acords ha tancat amb les províncies canadenques. “La indústria ho accepta perquè ens dona marge per créixer. El pitjor escenari hauria sigut un excés inicial d’oferta. Massa cànnabis al mercat hauria provocat pèrdues milionàries”. 

La nova indústria espera generar prop de4.300 milions d’euros en vendesel 2020 i desenes de milers dellocs de treball, una xifra que augmentarà fins als 14.000 milions una vegada comenci la venda de comestibles, begudes i infusions de cànnabis en aquest 2019. De consumidors no n’hi faltaran. El 43% dels canadencs han provat la marihuana i el 16% n’ha consumit els últims tres mesos, segons estadístiques oficials. Però perquè es compleixin les previsions, l’Estat haurà d’arrabassar-li el negoci alcrim organitzati la miríada de dispensaris il·legals que operen a tot el país, un procés que ja s’ha iniciat. Elmercat negreva generar l’any passat 3.500 milions. 

Les llicències

De moment, el Canadà segueix enfase de prova i error. Tot i que la legalització va començar a prendre forma durant la campanya electoral del 2015, quan el Partit Liberal de Justin TrudeauJustin Trudeauva prometre acabar amb la prohibició, no va ser fins al desembre del 2017 quan el Govern federal i les províncies van arribar a un acord per compartir elsimpostosde la venda del cànnabis. El pacte va servir de baixada de bandera per a la naixent indústria. No hi havia marxa enrere, però sí molta pressa per aixecar del no-res un nou sistema, fixar els estàndards de qualitat i els criteris per competir almercat. “Al Ministeri de Sanitat li va costar molt temps concedir les llicències, indispensables per cultivar, processar i distribuir els nous productes”, diuRobert Perreault, un dels principals assessors de la província del Quebec en el procés de legalització. Fins ara s’han concedit 134 llicències, però n’hi ha més de 600 esperant ser avaluades. 

Notícies relacionades

La legalització del cànnabis converteix el Canadà en un gegantí laboratori

El Canadà viu la febre verda del negoci del cànnabis després de la legalització

Alsretards burocràticss’hi va sumar ladificultatper accedir alfinançament bancari, ateses les reticències inicials dels bancs a participar en la nova indústria, fet que va obligar moltes companyies a recórrer alsinversors privats. Havien també de navegar el laberint legal derivat de13 models regulatoris diferents, tan confusos per a les empreses com per als consumidors. Algunes províncies han creat monopolis estatals per a la venda i la distribució. D’altres tenen models híbrids, més oberts a la iniciativa privada. En algunes s’ha restringit totalment lapublicitat del cànnabis. En d’altres no. Moltes permeten fumar al carrer, però no totes. Tampoc s’ha estandarditzat el dret a cultivar a casa, que no totes permeten, o ni tan sols l’edat de consum, que oscil·la entre els 18 i els 19 anys.

L’alcohol, el model

“El que estem provant de fer col·lectivament és crear un sistema equivalent al sistema nacional de distribució d’alcohol, que ha tingut un segle d’experiència per madurar. Amb el cànnabis hem hagut de fer-ho en sis mesos”, explica Sinclair des de Canopy Growth. Tot i que alguns se n’atipin i tornin temporalment als seus vells camells, el nou sistema legal té els fonaments per prosperar. És només qüestió de temps, s’insisteix des del Canadà.