Els tres temes socials del 2019: dones, menors i migrants

Les dones (amb la controvertida sentència de 'La manada' i la indignació ciutadana i política que va desencadenar, amb els carrers atapeïts per la vaga feminista del 8 de març i, com a colofó, amb el cruel assassinat de Laura Luelmo a Huelva); els menors (les noves revelacions sobre pederàstia eclesial a tot el món i l’arribada massiva a Espanya de nois estrangers que, una vegada aquí, s’escapen de qualsevol tutela i cauen víctimes de xarxes de delinqüència o de drogues barates), i els migrants (amb el punt i a part que va suposar el desembarcament de l’'Aquarius’) Si el 2018 l’emergència social va tocar os en aquests tres temes, tot apunta que, irremeiablement, continuarà fent-ho durant l’any que ara comença.

Sense encara pressupostos (ni del Govern central, ni de la Generalitat) es fa difícil saber per on aniran finalment les inversions socials per al 2019, però sí que hi ha indicis que, almenys en el que depèn de l’Estat, es produirà algun canvi. No és tan clar, en canvi, per on aniran les coses en matèria autonòmica, tot i que hi ha el compromís que es continuaran revertint les retallades dels anys de la crisi, sobretot les que afecten dos sectors concrets: els mestres i metges, que, a punt del col·lapse, ja van protagonitzar el novembre passat una vaga històrica en el sector.

El primer tema: el de les dones

El 2019 serà, si els vaivens de la política no ho impedeixen, el de l’enduriment de les penes contra els que cometin agressions sexuals. Això, després que el moviment feminista marqués una fita a Espanya amb l’aturada general femenina convocada el passat 8-M, que per primera vegada en molts anys va ser capaç d’unir milers de dones sota una mateixa denúncia: 'Ja n’hi ha prou'. Ja n’hi ha prou que morin dones pel simple fet de ser dones, ja n’hi ha prou de violacions i agressions que poden quedar fins i tot impunes perquè la llei no té en compte que 'només sí és sí'.

Amb prou feines un mes i mig després d’aquella mobilització massiva (que també va beure de les fonts de l’internacional  #MeToo), la publicació de la sentència de l’Audiència de Navarra contra els cinc homes de 'La manada', condemnats només per delictes d’abús i no d’agressió per la violació d’una noia durant els Sanfermines del 2016, va fer vessar el vas i va tornar a treure al carrer la indignació femenina. La resolució va ser tan escandalosa que el Govern, llavors comandat pel PP, va encarregar una reforma del Codi Penal en matèria de delictes sexuals. Aquest desembre s’ha conegut ja l’informe de la Comissió de Codificació que insta el Govern, ara en mans del PSOE, que desapareguin els fins ara tipificats com a abusos perquè qualsevol atac a la llibertat sexual sigui considerat agressió. Alhora, diu el document, és necessari que s’elevin les penes fins i tot per als delictes més menors.

Els avenços, amb tot, són tímids i van lents. Mentre desenes de dones i els seus fills (47 mares i set nens fins al 29 de desembre) van continuar morint el 2018 en mans de les seves parelles o exparelles –o de perfectes desconeguts, com el de la jove professora Laura Luelmo–, encara queden moltes qüestions sobre la taula, com la regulació de la gestació subrogada (o ventres de lloguer) o el tràfic de dones (cosa que suposaria la prohibició taxativa de la prostitució), que els legisladors han de començar a abordar sense dilació els pròxims mesos.

El segon tema: el dels menors

Una mica més avançada està, això sí, la regulació de la violència contra els menors. Espanya es dotarà aquest 2019 d’una normativa que la col·locarà a l’avantguarda en matèria de protecció de la infància, sobretot, en abusos sexuals. El consens polític està, en aquest cas, garantit. També l’Església catòlica sembla que per fi s’ha posat les piles, després que afloressin nous escàndols l’any passat (entre els quals, el que al maig va portar a la dimissió en bloc de tots els bisbes xilens). El papa Francesc ha convocat els responsables diocesans de tot el món a un gran sínode el febrer que ve a Roma per fer autocrítica i per prendre mesures contra la pederàstia. Les expectatives respecte a la trobada són molt altes, però també són molt fortes les pressions dels més conservadors dins de l’Església.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Menys consens hi ha, en canvi, respecte a què s’ha de fer per garantir l’atenció dels anomenats 'menes’ (menors estrangers no acompanyats), que el 2018 van multiplicar les seves arribades a Espanya i van desbordar els serveis d’acollida d’algunes comunitats, com Andalusia i Catalunya. La situació d’aquests joves, la custòdia dels quals queda en mans de les administracions autonòmiques, és en molts casos d’absolut desemparament, com demostren les ignominioses imatges de nois dormint a terra de comissaries, la de campaments urbans de barraques on viuen o les de nois esnifant pega que es van anar fent públiques al llarg de l’any passat.

El tercert tema: els migrants

Semblava que el desembarcament del vaixell 'Aquarius' el juny passat al port de València, amb 629 persones rescatades de pasteres al Mediterrani central (i després que Malta i Itàlia li deneguessin poder atracar), marcaria un abans i un després en la política migratòria d’Espanya. I potser també en la d’Europa. Lluny d’això, la UE continua sense corresponsabilitzar-se amb els països que són frontera exterior d’Europa i a Espanya segueixen arribant barcos carregats de vides humanes a la recerca d’una oportunitat. També continua havent-hi, sigui dit de passada, les concertines o fulles que cobreixen les tanques de Ceuta i de Melilla, la retirada de les quals el Govern ha anunciat per a aquest 2019. Diu que ho farà durant aquest primer trimestre. A veure...