milions de facturació

El Canadà viu la febre verda del negoci del cànnabis després de la legalització

Les grans empreses prenen la davantera en un sector amb perspectives d'èxit

La indústria del país aspira a generar més de 4.300 dòlars en vendes el 2020

rjulve33735303 the canopy of a marijuana crop is seen at alternative soluti190102172912

rjulve33735303 the canopy of a marijuana crop is seen at alternative soluti190102172912 / BRENDAN SMIALOWSKI

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

Jordan Sinclair va prendre una decisió arriscada el 2014, quan va abandonar la seva feina de funcionari en el Govern canadenc per unir-se a Canopy Growth, una companyia de cànnabis medicinal acabada de crear a Smiths Falls, un diminut poble d’Ontario on es van fabricar durant anys les xocolates Hershey's. "Llavors no era més que una petita empresa, però al parlar amb els amos em van transmetre el que sonava com un projecte increïble. Vaig sortir d’allà amb una enorme energia i optimisme. Tot era nou i en volia formar part", diu a l’altre costat del telèfon. En només uns anys, aquella fàbrica de xocolata va passar a cultivar maria, el poble es va transformar en la capital cannàbica del Canadà i Sinclair va assumir la vicepresidència de Canopy, la primera companyia del sector a cotitzar a la borsa de Nova York.

Aquella petita empresa fundada per Bruce Linton, un emprenedor amb fama d’home renaixentista i un passat en les telecomunicacions, el ‘software’ o el sanejament d’aigües, té ara una capitalització borsària de 13.000 milions de dòlars. Més que American Airlines o Gap. És la companyia mundial més gran del sector, per davant de Tilray, la primera a obtenir una llicència per exportar cànnabis als Estats Units destinat a la investigació. Juntament amb Aurora, Cronos, Aphria o Hexo, també canadenques i que cotitzen a la borsa, són els pesos pesants del nou mercat de la marihuana legal al segon país més gran del món, una indústria que aspira a generar més de 4.300 milions en vendes el 2020. Tant el Govern federal com les províncies i els municipis es quedaran la seva part en forma d’impostos.

Begudes semblants a l’alcohol

Aquesta xifra està cridada a multiplicar-se exponencialment quan prengui forma el mercat de comestibles i infusions. "Estem desenvolupant begudes que seran semblants a l’alcohol, en el sentit que alteraran l’estat d’ànim. També treballem en begudes per a esportistes, similars a les isotòniques, que no portaran THC", diu Sinclair en al·lusió al principal component psicotròpic del cànnabis. Canopy ha rebut una injecció de 4.000 milions de dòlars del fabricant de la cervesa Corona per desenvolupar aquesta línia de negoci. També ha mogut fitxa per posicionar-se al mercat verd la tabaquera Altria. El fabricant de Marlboro ha pagat 1.800 milions pel 45% de Cronos.  

Els números reflecteixen les expectatives estratosfèriques que ha generat la nova indústria, que va molt més enllà del centenar llarg de productors autoritzats fins ara. Al seu voltant creix un lucratiu univers d’advocats, lobbistes, empreses de comunicació, tecnològiques o proveïdors logístics. "Aquí l’anomenem la febre verda. Aquesta és la sensació. Hi ha molt interès a desenvolupar i formar part del nou mercat perquè la demanda és molt alta, tant al Canadà com en altres parts del món", diu des de Mont-real l’advocada Tricia Kuhl. La nova indústria busca obrir mercat a Europa, on la marihuana medicinal guanya espai. Companyies com Canopy han establert aliances a Alemanya, la República Txeca o Espanya, on ha arribat a un acord amb Alcaliber, una de les poques empreses espanyoles amb llicència per cultivar, produir i exportar cànnabis medicinal i destinat a la investigació.

Desenes de persones fan cua per comprar cànnabis a Mont-real, l’octubre passat. / AP

Blake, el despatx on treballa Kulh, va tenir inicialment alguns dubtes abans d’embarcar-se en el que ha sigut durant l’últim segle un negoci il·lícit. "Encara hi ha estigma, però decidim posar-nos.-hi de ple perquè creiem en aquesta indústria i el seu potencial i els nostres clients hi havien d’entrar en qualsevol cas", afirma François Auger, també soci de la firma. Els prejudicis estan passant ràpidament a millor vida. Els diners ho renten tot. Figures públiques com l’ex primer ministre conservador Brian Mulroney han ingressat al consell directiu d’Acreage, dedicada al cultiu i venda de marihuana, la mateixa empresa per a la qual treballa ara l’exlíder republicà al Congrés dels Estats Units John Boehner.

Notícies relacionades

Corbates i sabates polides estan reemplaçant a marxes forçades els activistes i entusiastes de la maria que durant dècades van lluitar per enterrar la prohibició. “Als EUA el canvi va arribar per la via dels referèndums i va ser impulsat en gran manera pels activistes. Aquí també hi han participat, però la batalla s’ha lliurat més als tribunals i al parlament”, diu Ivan Ross, vicepresident de Hill & Knowlton Strategies, una consultora de relacions públiques que fa també de lobby per al sector. “Sempre que es cregui una indústria nova, les empreses acaben prenent el control”.

Un grapat de companyies

Aquest és un dels riscos del model canadenc, més estricte en el seu marc regulatori que el seu veí del sud perquè aspira per damunt de tot a protegir la salut pública. Així ho ha explicat el seu Govern. Juntament amb els possibles excessos de la indústria, un altre dels temors passa per la possibilitat que el naixent mercat acabi dominat per un grapat de grans empreses, un altre oligopoli més en la concentrada història del lliure mercat. “Aquesta és la situació de moment, però es vol impedir que sigui així”, diu la periodista Amanda Siebert, autora de ‘The Little Book of Cannabis’.  “El Govern ha introduït noves llicències per a microproductors amb l’objectiu que trobin un nínxol al mercat. Seria una cosa semblant al que passa amb les cerveses artesanals”.